Triplet abans de la Champions

La realitat té els seus capricis. I, tot i que de vegades presenti reptes incontrolables, d’altres és clara, cristal·lina. Per enèsima vegada, no va tenir rival el Barça, que es va trobar un Atlètic de Madrid (3-1) atabalat davant l’ocasió. El partit va passar a ser un tràmit, en què el conjunt de Pere Romeu va dominar amb contundència i a base de gols. Reines de Copes, en el millor moment possible. A una setmana exacta d’una final de la Champions que pot posar el segell perfecte a una temporada en què, de moment, les culers ja sumen el triplet de títols nacionals (Supercopa, Lliga, Copa).

Va aconseguir l’esfèric des de l’inici i, des d’aleshores, el Barça va cuinar a plaer la victòria. Clàudia Pina va avançar les campiones de Lliga amb una acció letal. A contracama i fent mig gir sobre si mateixa, va empalmar una pilota que va sortir volant cap al fons de la xarxa. Es besava l’escut Pina, que és, en la seva màxima expressió, el que significa ser del Barça. I és que aquesta plantilla té un alt sentiment de pertinença, tant amb l’equip com amb el club.

Com l’anell al dit

Per davant en el lluminós, el Barça va seguir a la seva. Amb la tranquil·litat de saber que la feina no només s’estava fent, sinó que a més estava sortint com l’anell al dit. Esme Brugts va rematar el bon inici culer amb la segona diana de la final. La neerlandesa, amb un cop de cap escorat, va sentenciar una pilota que va caure a l’àrea petita després d’un centre de Vicky López. I, abans de la mitja hora de partit, les blaugranes ja havien encarrilat la final. Va ser Salma Paralluelo, a la següent acció, que va aprofitar un caos espaterrant dins de l’àrea petita. La pilota va rebotar en un parell de defenses matalasseres i va quedar morta. I allà no va perdonar l’aragonesa.

Després del descans, l’Atlètic de Madrid es va regirar amb confiança. Un mal rebuig d’Aïcha Camara va deixar la pilota morta a la frontal de l’àrea, on Boe Risa va enganxar un xut molt potent per sorprendre Cata Coll, que no va poder fer res per evitar el gol matalasser. La resposta del Barça va implicar moviments a la banqueta, donant descans a jugadores com Alexia Putellas de cara a la final de la Champions que ja espera les blaugranes. El resultat es va quedar allà. I això que el Barça es va abocar (tot i que sense massa presses) a l’àrea rival i el travesser va fer acte de presència en dues ocasions per a les culers.

Las Palmas de Gran Canaria es va bolcar amb la final i 26.093 espectadors van omplir les grades de l’estadi. Un nou rècord històric en una final de la Copa de la Reina, que reafirma un any més el creixement del futbol femení.

Una final més, una victòria més del Barça. El Barça no té rival a Espanya. On, per molt que intentin evitar-ho, es passegen més del que al mateix equip blaugrana li agradaria. El seu domini és total en les competicions nacionals. Per segon any consecutiu, l’equip de Pere Romeu es va agenciar el triplet nacional amb certa comoditat. Ara arriba el moment clau de la campanya, on cal canviar el focus.

El pitjor rival

Notícies relacionades

El comiat de Lewandowski

"Jugava amb botes usades de Cruyff; ‘abans de llençar-les, dona-me-les’", li deia

Espanya és el seu jardí, on juguen i s’ho passen bé. Però a Europa les coses són diferents. Els rivals són més esquerps, incòmodes, i a Oslo els espera el pitjor. L’Olympique de Lió, dirigit per l’extècnic blaugrana Jonatan Giráldez i capitanejat per qui va ser l’arquitecte d’aquest Barça campió, Markel Zubizarreta, les espera després d’eliminar a semifinals l’Arsenal, vigent campió.

Les blaugranes arriben amb la triple corona nacional i en un gran moment de forma. Una setmana i a Oslo es dictarà sentència.