Àlex Márquez domina l’esprint davant un aguerrit Pedro Acosta

Va ser, i això és digne, molt digne, de destacar la carrera a l’esprint més atapeïda de la història. Va ser una carrera divertida, més al final que a l’inici, on els dos primers, el català Àlex Márquez (Ducati) i el murcià Pedro Acosta (KTM), van travessar la meta enganxadets, tan enganxadets que només els van separar 41 mil·lèsimes de segon. El Pistoler, que ja va guanyar, l’any passat, al Circuit Barcelona-Catalunya en gran, és a dir, diumenge, partia ahir des de la segona plaça de la graella ja que la pole position (1.38.0687 minuts) va ser per al Tauró de Mazarrón.

Caiguda de Jorge Martín

Acosta va sortir disparat des de la primera plaça de la graella i després d’ell va sortir, gairebé a la mateixa velocitat, el germaníssim. Johann Zarco (Honda), que partia des del centre de la segona fila, també va fer una sortida prodigiosa i, al costat de Raúl Fernández (Aprilia), Jorge Martín (Aprilia), que acabaria a terra en la tercera volta de les 12 que tenia l’esprint i Fabio Di Giannantonio (Ducati), van ser els que més van mirar d’inquietar el petit dels Márquez que, des de la quarta volta, en la corba un, és a dir, a final de la immensa recta de Montmeló, va fulminar la KTM d’Acosta.

I així van discórrer les altres vuit voltes, amb Àlex Márquez marcant el ritme i tots els altres darrere seu, sense gairebé inquietar-lo. "Pot ser que em precipités a l’hora de prendre el cap de carrera, ja que això, potser, va fer desgastar abans d’hora el pneumàtic davanter, així que serà millor que tornem a pensar el tema de cara a la carrera de demà [per avui]", va comentar el guanyador. I, sí, sens dubte, aquest desgast precipitat va fer, o va facilitar, que Acosta, tremend en les seves ànsies de brillar en MotoGP tot i que encara no ha guanyat un gran premi en la categoria reina, se li acostés perillosament en l’últim gir, tot i que mai va tenir oportunitat de ficar roda a Àlex, que va creuar la meta alguns centímetres, només alguns centímetres, per davant del Tauró.

"He patit, sí, però, al final, he aconseguit una altra victòria davant la nostra afició, davant de la meva gent i això sempre és agradable, no només per a mi i el meu equip, sinó per a la gent que ens segueix i ens ofereix el seu suport", va assenyalar Àlex, que va assegurar que, en l’última volta, amb Acosta enganxadet a ell, "no va ser fàcil, no, mantenir la concentració, tot i que comencem a estar acostumats a superar aquells moments de tensió".

‘Pole’ per a Acosta

Notícies relacionades

El comiat de Lewandowski

"Jugava amb botes usades de Cruyff; ‘abans de llençar-les, dona-me-les’", li deia

Mentre Martinator, segon classificat del Mundial de pilots, perdia el control, ell solet, de la seva Aprilia (quarta caiguda en dos dies, després d’aconseguir el doblet a Le Mans, tremenda contradicció) i, per tant, acabava dissabte sense punts, el seu company i líder del campionat, Marco Bezzecchi, només podia sumar un punt més (bon resultat per al somni impossible de Marc Márquez de guanyar aquest Mundial) a l’acabar en novena posició, després d’una carrera en què, en cap moment, va estar a prop del podi celebrat, al final, pel Pistoler, el Tauró i Digga.

"Hem d’estar molt contents i feliços, molt feliços, doncs, tot i que no tenim l’empenta de les Ducati, hem estat lluitant fins al final i ha conquerit una excel·lent segona plaça", va comentar Acosta, amb tota la raó del món, completant, de moment, un extraordinari dissabte amb pole , cosa que no aconseguia des de Japó 2024, i aquesta plata que té gust d’or.