El Govern exhibeix fermesa en l’estalvi energètic però acusa la batalla amb el PP

El Govern considera que ha complert el seu objectiu, que ha deixat clar que el reial decret llei d’estalvi i eficiència energètica no es toca, que ha posat «contra les cordes» Alberto Núñez Feijóo i que se l’ha vist pràcticament rendit davant Isabel Díaz Ayuso. Però per a l’Executiu de Pedro Sánchez tampoc ha sigut òptima l’última setmana. Al final, s’ha vist enredat en una batalla política que no ha sortit dels mitjans de comunicació i de la conversa pública i va haver de rectificar els seus plans inicials davant les dimensions de l’incendi o davant, segons la versió oficial, l’«amenaça de boicot» de la Comunitat de Madrid.

El resultat de l’últim capítol del pols lliurat entre el Govern i, bàsicament (tot i que no només) el PP es podia donar per descomptat fins i tot hores, dies abans. Perquè mai va estar en la ment del Govern canviar una coma del reial decret llei 14/2022, el que des d’aquest dimecres, 10 d’agost, imposa l’ajust dels termòstats en els espais públics i l’apagada dels aparadors i dels edificis públics desocupats a les 22 hores.

Per això la Conferència Sectorial d’Energia, Turisme i Comerç convocada per a aquest dilluns amb els consellers autonòmics i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, presidida per la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, i la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, es va saldar amb el rebuig de qualsevol tipus de modificació. Madrid, Andalusia, Castella i Lleó, Galícia i Múrcia –les cinc comunitats governades pel PP– van demanar la retirada del decret. Una cosa, en si mateixa, impossible, perquè la norma està publicada al BOE, està en vigor i té força de llei. «El decret aprovat és el que és, no hi ha modificacions», solemnitzava la vicepresidenta.

Catalunya reclamava ajornar l’aplicació del text, però «la seva preocupació no era tant pel fons, sinó per acompanyar aquells sectors que no han pres mesures adequades encara», segons va resumir al seu terme Ribera. Tampoc es posposarà res: l’obligació per al comerç i l’hostaleria arrencarà, doncs, en hores. Transició, no obstant, sí que va fixar la data del 31 d’agost perquè les comunitats autònomes enviïn les seves propostes d’estalvi energètic de cara al pla de contingència que Espanya haurà d’elevar a Brussel·les al setembre.

La Comunitat de Madrid, la que primer va emprendre la guerra –una altra vegada– contra l’Executiu, la mateixa nit de l’aprovació del decret, el passat 1 d’agost, va ser també la primera (i per ara l’única) que aquest dilluns va confirmar que el recorrerà davant el Tribunal Constitucional, atès l’«entossudiment» de la Moncloa, la seva «no rectificació» i la invasió de competències «pròpies» de la regió. L’anunci se solapava amb les paraules de Pedro Sánchez des de Lanzarote: el president demanava «unitat, responsabilitat i solidaritat» al PP, tot i que ja avançava que l’esforç seria en va, que predicava «en el desert», ja que el PP de Feijóo continua militant en el «bloqueig», en l’oposició «destructiva i negacionista».

El Govern rebutja retirar el decret energètic

No hi va haver «improvisació»

El líder socialista no ho deia explícitament, però sí que donava a entendre que no cedirà davant cap altra exigència de Feijóo i dels consellers populars: no convocarà una Conferència de Presidents. Va al·legar que hi havia hagut un diàleg previ amb les comunitats i amb els agents privats i que poc abans havia conclòs la reunió de la Sectorial, que havia durat més de tres hores. Fonts de la Moncloa i de Transició assenyalaven que en cap cas es va traslladar en la cita que hi pugui haver una pròxima cimera de presidents. És més, els consellers, a porta tancada, no ho van demanar, sempre segons aquestes mateixes fonts.

Per a Ribera, que el PP pugés el to en dies successius, fins a arribar a reclamar la Conferència de Presidents –amb Mariano Rajoy en el poder només se’n van celebrar dues, el 2012 i el 2017, per les 20 que van tenir lloc des del 2020, 14 de les quals durant el primer estat d’alarma–, no «ajuda a tranquil·litzar res» ni a «facilitar res». La vicepresidenta acusava així el PP de buscar la confrontació. Ella també va intentar sacsejar-se de l’assenyalament per «improvisació». «Improvisa», va dir, qui parla del decret abans de llegir-s’ho –anava per Ayuso, la que va encendre la metxa–, o qui «desconeix» la normativa laboral –el text remet al decret de 1997 que ja diferencia entre treballs sedentaris i lleugers a l’hora de calcular la temperatura interior– o el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE), ja que des del 2009 els locals que no utilitzaven energia renovable per a la climatització havien de disposar d’un sistema de tancament de portes.

El Consell de Ministres va aprovar el passat 1 d’agost a la tarda el polèmic decret llei, del qual va donar compte, en roda de premsa a partir de les nou de la nit, la mateixa Ribera. Ayuso es va afanyar a proclamar per Twitter, tot just dues hores més tard, el «Madrid no s’apaga», encoratjant una espècie d’insubmissió per unes hores, perquè l’endemà el seu vicepresident regional, Enrique Ossorio, assegurava que l’Executiu compliria la norma. És clar que ell mateix denunciava dos dies més tard, el dijous 4, les fallades «garrafals» de la normativa i feia una crida als comerços a mantenir apagats els seus aparadors 10 segons, perquè amb això n’hi havia prou per «complir-la».

Sánchez demana al PP «unitat, responsabilitat i solidaritat»

«Ho hem aconseguit»

Ayuso, sense moure’s del seu lloc de vacances ni parlar davant les càmeres, va anar per davant, portava la veu cantant, però ni la direcció nacional del PP ni la resta de comunitats governades pels conservadors la van desautoritzar. Ni de bon tros. Van denunciar la «improvisació», la falta de «diàleg» del Govern, la imposició de mesures. Feijóo, aquest diumenge, va acabar demanant la convocatòria de la Conferència de Presidents. Les queixes, no obstant, no van venir només de les files populars. El Govern basc va lamentar l’«efectisme» de les mesures de l’Executiu, tot i que després el ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, va posar fre i va garantir que el decret es compliria a Euskadi, tot i que criticava del mètode de Sánchez que no hagués tingut en compte les autonomies.

Després de les crítiques, el Govern es va moure. Divendres, Ribera va sortir a aclarir dubtes sobre la normativa (per exemple, que bars i comerços podran tenir la temperatura en l’entorn dels 25 graus, al ser treballs lleugers), i després va convocar per al 9 d’agost una reunió a nivell tècnic amb les comunitats. La queixa del PP no es va apagar, tampoc l’embolic polític. La Moncloa va rectificar: va cancel·lar aquesta cita de dimarts i va fixar per a aquest dilluns una trobada de més rang, polític, de Ribera, Maroto (i la secretària d’Energia, Sara Aagesen) amb consellers i la FEMP. «Es convoca la Sectorial per frenar un boicot. I ho hem aconseguit —remarcaven aquest 8 d’agost en Transició—, perquè cap comunitat ha dit que incomplirà el decret, i en canvi els governs s’han compromès a fer-nos arribar propostes per al pla de contingència». «Amb la Sectorial, prenem la iniciativa política, que s’atrevís el PP a dir que no la compliria», abundaven a l’equip de Sánchez.

L’Executiu vol posar el focus en Feijóo, en la seva «falta de lideratge» davant Ayuso, en paraules de la vicesecretària general socialista i titular d’Hisenda, María Jesús Montero, des d’Algesires (Cadis). «Cada dia és més evident que al PP canvien de president, però qui marca la seva línia és Ayuso. I sempre és una línia negacionista, insolidària i egoista», denunciava a Twitter la ministra d’educació i nova portaveu del PSOE, Pilar Alegría. En definitiva, l’Executiu conclou que el desgast «se l’emporta el PP».

Cada día es más evidente que en el #PP cambian de presidente, pero quien marca su línea es Ayuso.

Y siempre es una línea negacionista, insolidaria y egoísta. https://t.co/hQzXo7Hzpb

— Pilar Alegría (@Pilar_Alegria) 8 de agosto de 2022

No es van explicar les mesures

A la Moncloa es feliciten d’haver posat «contra les cordes» el líder del PP, de qui destaquen també la seva «falta de coneixement» tècnic i auguren que aquest xoc acabarà «perjudicant» Ayuso, perquè la ciutadania ha assumit mesures de «sentit comú» quan segueix la guerra a Ucraïna i l’amenaça de tall de subministrament del gas per part de Vladímir Putin és més present que mai. La president madrilenya, continuen fonts governamentals, «vol fer d’això una guerra cultural amb una estratègia trumpista i obstruccionista». «I mira com va acabar Trump –avisen–. No pots cridar la gent a la rebel·lió contra les normes. I si una Administració fa això, el Govern té l’obligació de fer tot el que estigui a la seva mà per evitar-ho».

Tanmateix, no a tots a la cúpula convenç aquesta lectura més triomfalista. «Hi ha qui calcula molt malament –apunta un membre de la direcció socialista–. Creien que amb la reunió [d’aquest dilluns] preníem la iniciativa i tothom ho ha interpretat com una rectificació». Perquè a més a l’Executiu li costarà rebatre l’acusació de falta de diàleg, la crítica més comuna i potser la que més pesa. Transició recorda que Ribera es va reunir dues vegades amb els portaveus, abans (19 de juliol) i després (27 de juliol) de l’acord aconseguit al Consell de Ministres d’Energia a Brussel·les (26 de juliol), en el qual la vicepresidenta «es va deixar la pell» perquè la tisorada no fos del 15% suggerit per la Comissió, sinó del 7%. També en va despatxar per videoconferència dijous 28 amb els consellers de Medi Ambient i Energia. No va rebre propostes de les autonomies, argumenten.

Notícies relacionades

Sánchez avisa Ayuso després de la seva guerra energètica: «La llei es compleix»

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Montero avisa el PP que no permetrà «insubmissió» contra el pla d’estalvi energètic: «Aquest camí el coneixem i va acabar malament»

Però en aquestes trobades la vicepresidenta no va avançar la concreció de les mesures perquè «no estaven elaborades encara». «Se’ls va explicar la filosofia, no els detalls perquè ni tan sols existien», justifiquen. El Govern va haver d’actuar ràpid, ja que el compromís de reducció del consum energètic compromès amb Brussel·les «compta des de l’1 d’agost». Aquest només és, en tot cas, un «primer paquet» de mesures. Ara queda redactar el pla de contingència i el Govern espera que, aquesta vegada sí, no imperi el soroll, ja que fins i tot comunitats del PP han promès, diuen en Transició, fer les seves aportacions i «treballar junts» per retallar la factura de llum.