Les víctimes: "No ha dimitit, l’hem fet caure, però els problemes segueixen"

L’anunci de la dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana no ha posat fi a la mobilització ciutadana, sinó que li ha donat un nou propòsit. Ahir, a les 19 hores, la plaça de la Mare de Déu de València es va convertir de nou en l’epicentre d’una concentració convocada per Acord Social Valencià, on la consigna principal era clara: "Mazón no ha dimitit, l’hem fet caure".

La protesta –a la qual van acudir centenars de persones– buscava, d’una banda, celebrar la victòria del carrer després d’un any de manifestacions exigint responsabilitats per la gestió de la dana, i d’una altra, advertir el Consell que "el president se’n va, però els problemes continuen", mantenint la pressió i l’exigència de "veritat, justícia i reparació".

La dimissió de Mazón, formalitzada ahir, és la culminació d’un any de pressió social al carrer que té el seu origen en la seva gestió de la dana d’octubre del 2024. Al llarg de tot un any s’han succeït 12 manifestacions (la majoria multitudinàries) que van mantenir la pressió sense donar treva al Consell. Des de la primera protesta, que va reunir més de 130.000 persones, fins a les marxes que van coincidir amb l’aniversari, el clamor per "justícia, veritat i reparació" va ser un constant pols a Mazón.

"Victoria popular"

La sensació predominant entre els convocants de la protesta d’ahir va ser la d’una "victòria popular". Aquest èxit, van argumentar, és el resultat de l’esforç sostingut de "centenars de milers de persones que s’han mobilitzat cada mes", incloent-hi les famílies de les víctimes, les associacions dels pobles damnificats, periodistes i ciutadans anònims que "han impedit que poguessin estar tranquils en cap moment". La pressió generada en múltiples àmbits ha sigut –van assegurar– la clau per forçar la renúncia.

"Van mentir i es van riure de nosaltres", van lamentar les famílies de les víctimes, que, a més, van reclamar una "dimissió real i no una recol·locació": "Si aquest senyor passa a ser diputat, continuarà cobrant i amb tots els beneficis incloent-hi el seu aforament". D’altra banda, van exigir que "si no té res a amagar, que vagi a declarar davant de la jutge com se li ha demanat".

La compareixença pública de Mazón després de la seva dimissió va ser titllada d’"infame" i les famílies dels morts van criticar la seva "posició de víctima". "Té el desvergonyiment de dir que no pot més. ¿Que no pot més? Té la cara d’anar-se’n a agafar una baixa laboral quan a les víctimes se’ns està pressionant i se’ns està obligant a agafar l’alta per tornar a treballar sense tenir en compte la nostra salut mental", va criticar un familiar visiblement emocionat.

Les famílies van criticar també que el president pugui actuar "impunement" i van avisar que "la vida humana és irreparable i no pararem fins que paguin tot el dolor i misèria que han causat".

El moviment de protesta va demostrar que el seu objectiu va més enllà del càstig individual. La resposta immediata a la dimissió de Mazón va ser la convocatòria d’una nova protesta. Una acció que marca un canvi de focus: de l’exigència de dimissions a la demanda de solucions efectives i urgents. Les associacions d’afectats entenen que la crisi no es resol amb el canvi de líder, ja que persisteixen la lentitud en les ajudes, la falta de transparència en la reconstrucció i la necessitat de depurar responsabilitats institucionals més enllà de la figura de Mazón.

En aquest context de celebració continguda, el moviment social va deixar clar que la dimissió és només el primer pas. El lema que impulsa la protesta ("Mazón se’n va, però els problemes continuen"), es tradueix en una sèrie de demandes. Aquestes inclouen la reconstrucció de les poblacions afectades amb participació ciutadana, la implementació de plans de xoc per a la reparació immediata de vivendes, escoles i infraestructures i "no deixar ningú enrere".

L’objectiu final és la "reconstrucció social" i l’exigència de responsabilitats que van més enllà del president, que afecten el seu Consell, el PP, Vox i l’entramat empresarial que "ha tret benefici econòmic de la mort".

Notícies relacionades

‘Cherchez la femme, pardieu!’

Vilaplana ratifica que Mazón va atendre trucades i la va acompanyar al pàrquing

També en un altre front, entre la ràbia, el dolor i el sentiment, la d’ahir va ser una victòria pírrica en la batalla per "la veritat, la justícia i la reparació". Representants de les tres associacions de familiars de víctimes de la dana de l’octubre del 2024 van comparèixer a l’Ateneu de Madrid per retreure "la sortida en fals" de Carlos Mazón i per animar a continuar lluitant fins a veure "tots els responsables a la presó", informa Héctor González.

"Vaig jurar que ficaríem aquesta gent a la presó i no pararem mai fins a aconseguir-ho", va prometre davant de tots els presents Salva Mocholi, portaveu de l’Associació de Damnificats de l’Horta Sud. Encarregat de la intervenció inicial, Mocholi va voler deixar clar que, malgrat ser "un dia per felicitar-nos a tots" per haver aconseguit pressionar la renúncia de l’encara president en funcions de la Generalitat, aquest només és "un primer pas".