El Govern calcula que el pla energètic estalviarà més de la meitat del compromès amb Brussel·les

El Govern calcula que el pla d’estalvi que obliga a apagar els llums d’edificis públics a partir de les deu de la nit i a limitar a 19 graus a l’hivern i 27 a l’estiu la climatització dels establiments suposarà una reducció de la demanda de gas d’entre el 4% i el 5%. És a dir, més de la meitat de l’objectiu acordat amb Brussel·les fixat en un descens del consum del 7% entre l’1 d’agost del 2022 i el 31 de març del 2023, en comparació amb la mitjana dels cinc anys previs. Si bé el resultat final «dependrà» de l’efectivitat en l’«aplicació» d’aquest pla. [Aquestes mesurades entren en vigor dimecres]

Així ho ha afirmat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, després de la Conferència Sectorial celebrada aquest dilluns amb els representants de les comunitats autònomes i municipis –representats per la FEMP– per contenir la bronca política iniciada per la Comunitat de Madrid, que va arribar a anunciar que no compliria el decret llei, i seguida en menor mesura per altres comunitats com el País Basc. 

La trobada ha durat al voltant de tres hores i també hi han participat per part del Govern la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, i la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen. «Cap [regió] ha dit expressament que no complirà el pla», segons Ribera, però fins a cinc comunitats (Andalusia, Galícia, Madrid, Múrcia i Castella i Lleó), totes del Partit Popular, han demanat la retirada del decret llei. El Govern ho ha descartat i ha defensat que s’apliqui com un mal menor per contenir el consum de gas.

«És més senzill i més adequat reduir (la demanda de gas) quan és possible i en aquells ambients en els quals és més fàcil, abans de trobar-nos amb una situació que pogués arribar a ser més complicada per a les famílies i per a la indústria i evidentment, més perjudicial per als Estats europeus més directament afectats pel xantatge energètic de Putin», ha advertit Ribera. 

Alguns consellers han plantejat l’aplicació de la norma només en l’àmbit públic, però l’Executiu ha defensat que s’hi han inclòs sectors que es poden beneficiar perquè «redueixen la seva factura energètica» i que, a més, notaran un «menor impacte» en la seva activitat que si les mesures s’haguessin dirigit a llars i indústria. Aquesta última ha reduït ja un 12% el seu consum de gas en els últims sis mesos a causa dels alts preus de l’energia i descarta qualsevol mesura que no tingui a veure amb l’eficiència del seu consum a través de gasos renovables o serveis d’interrompibilitat. A més, amb l’aturada de llums i la rebaixa de l’aire condicionat s’aconsegueix contenir la demanda elèctrica, que ha disparat el seu consum de gas un 80% des de gener.

A la reunió sectorial no s’han escoltat propostes alternatives a les del Govern, segons Ribera, però s’ha encomanat als representants polítics a presentar tots els seus plantejaments concrets abans del 31 d’agost per elaborar el pla de contingència que preveu entregar a finals de setembre a la Comissió Europea i que recollirà el gruix de les mesures per fer front a l’actual crisi energètica. «Tots han destacat la seva voluntat d’aportar i contribuir», ha afegit la vicepresidenta. Però ha advertit que «tornar al carbó, allargar la vida útil de les nuclears o abaixar impostos [...] no són propostes d’estalvi i eficiència sinó un posicionament polític i ideològic». 

Notícies relacionades

Pla d’estalvi d’energia: ¿Quins comerços afecta? ¿Què passa si s’incompleix?

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

La vicepresidenta ha tornat a recordar que el decret llei aprovat dilluns passat, i les dues mesures principals i més polèmiques del qual (limitar la temperatura i obligar a l’aturada de llums) entren en vigor dimecres, és «flexible» per garantir les condicions de seguretat laboral (sobretot al petit comerç en llocs amb alta activitat, com els bars) o sempre que estigui justificat per condicions tèrmiques (per exemple, els forns o comerços que hagin d’estar refrigerats com les pastisseries). I ha insistit que la vocació del decret llei no és sancionar, sinó complir els compromisos adquirits amb Brussel·les. «El Govern ha fet el que està a la seva mà, que és aprovar aquestes mesures; ara correspon a les comunitats autònomes establir com s’apliquen i com es vigilen», ha afegit Ribera.

¿I si les comunitats autònomes no compleixen? «No crec que sigui raonable plantejar el debat en termes de comunitats autònomes que estan disposades a incomplir la llei i la Constitució. No crec que sigui el cas. Hem sentit una expressió altisonant (en relació amb la negativa de Madrid de complir el decret llei) que em sembla fora de lloc; però he sentit durant molts anys en supòsits en els quals s’ha recriminat a un Govern autonòmic incomplir la Constitució (Catalunya) un reiterat missatge a respectar la Constitució i les normes», ha afegit Ribera.