Mazón va marcar a Feijóo el camí per a la seva pròpia sortida

No va ser Alberto Núñez Feijóo qui va forçar ni va empènyer Carlos Mazón prendre una decisió, sinó que va ser el mateix president del País Valencià el que va fer el pas definitiu. La primera conversa entre tots dos va tenir lloc dijous passat. I des d’aleshores i fins diumenge, quan van quedar segellats els detalls del que seria l’anunci de dimissió de Mazón, el fil comunicatiu entre tots dos no es va trencar, amb converses durant el cap de setmana.

Es va decidir que no hi hagués un contacte presencial, per a la qual cosa fonts de Génova s’escuden en la distància física, si bé Madrid i València estan a poc més de tres hores per l’A-3, la meitat si s’hagués convingut un punt intermedi de trobada. El telèfon els va semblar millor idea a les dues parts.

Ja en la primera d’aquestes comunicacions, Mazón va marcar la pauta. Com després va dir ahir en el seu discurs de comiat, va transmetre a Feijóo una situació personal insostenible, amb al·lusions a la seva família, tant al nucli d’aquesta com a la seva mare. Ell mateix, en la seva última intervenció, va deixar una frase per al record quan va admetre el punt d’inflexió que va suposar la fatídica tarda del dimarts 29 d’octubre del 2024, la del dinar a El Ventorro, la reunió en el Cecopi i l’alerta tardana. "La meva vida, també la política, va canviar el 29 d’octubre per sempre", va confessar respecte a això.

Una sortida no imposada

Génova deixa clar que el líder del PP no va imposar una sortida al president del Govern valencià. No només no ho oculten, sinó que fins i tot en fan ostentació, sota l’argument que un lideratge no es pot consolidar a base d’imposicions. El discurs de Feijóo ahir, davant una descafeïnada junta directiva nacional a què no només va faltar Mazón, sinó també altres destacats barons, com la presidenta de la Junta d’Extremadura, María Guardiola, va abonar aquesta idea.

Feijóo va posar bona cura a referir-se a Mazón com "un company", quan va poder triar un llenguatge més neutre o distant; va lamentar una "cacera política i personal que hem de denunciar amb tota intensitat" contra Mazón; va asseverar que "amb tot el que han dit d’ell, avui els dona una lliçó als que mai assumeixen res", en clara referència a Pedro Sánchez i, encara assenyalant "errors" en la seva actuació, com el no haver sol·licitat la declaració d’emergència nacional, va concloure que Mazón "no és un assassí".

La difícil situació del president en el funeral d’Estat de dimecres passat, apartat de la primera línia i tot i així focus de les invectives de les víctimes presents, no va ser sinó la confirmació de les seves dificultats per fer una vida normal, fins i tot tractant-se d’un alt mandatari.

Durant l’últim any, no hi ha hagut acte en el qual no s’hagi trobat, com a mínim, "un petit escrache", com ja feien broma fins i tot els seus col·laboradors. L’últim cap de setmana de setembre, Mazón va acudir amb els seus homòlegs del PP a la cimera que va convocar Feijóo a Múrcia capital. El president valencià va ser allà, i va ser aplaudit com tots els altres líders regionals del partit. Però a ningú va passar inadvertit entre bambolines fins a quin punt la tragèdia de la dana condicionava ja tots els seus moviments. El dissabte 27 de setembre a la nit, amb total naturalitat, els presidents autonòmics i alguns membres de la direcció nacional del PP van compartir en un conegut establiment del centre de la ciutat un moment d’escampament després d’una jornada de treball conjunta i un sopar d’equip. Tots menys Mazón, la mera presència del qual disfrutant d’uns minuts de relaxament era ja impossible.

Notícies relacionades

‘Cherchez la femme, pardieu!’

Vilaplana ratifica que Mazón va atendre trucades i la va acompanyar al pàrquing

Abans de la trucada de Mazón a Feijóo de dijous passat, el president valencià estava citat pel líder del PP, aquesta vegada sí presencialment, per a divendres vinent. El líder de l’oposició tenia decidit que no hauria de repetir com a candidat el 2027, però res més, i pensava transmetre-l’hi. La data, el 7 de novembre, coincidia amb l’anunciada sortida del Govern valencià del general Francisco José Gan Pampols.

Mazón va decidir prendre la iniciativa, després d’haver intentat tant sí com no mantenir a la superfície el seu projecte, un esforç a la fi en va. Ja no serà el candidat, i si Vox permet en les pròximes setmanes investir un nou president a les Corts Valencianes, tampoc president.