Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts

Aquest document, de 700 pàgines i elaborat per 68 experts en la matèria, ha de ser el "full de ruta" per dur a terme aquesta transformació del sector públic amb mesures per implementar a curt, a mitjà i a llarg termini. Entre les mesures més immediates, el Parlament aprovarà aquest dimecres una llei que reconeix el «dret a l’error» dels funcionaris, una manera que els treballadors públics puguin operar amb més agilitat sense por d’exposar-se «responsabilitats civils i penals». A mitjà termini, el Govern vol impulsar la intel·ligència artificial en diversos processos administratius i també simplificar 170 tràmits dels 2.400 que gestiona a la Generalitat. Tot per reduir una burocràcia que a Catalunya, segons diuen els experts, pot arribar a resultar «paralitzant» de l’activitat pública i econòmica.

Finalment, hi ha les mesures a llarg termini, de les quals destaquen dues i que requeriran lleis específiques al Parlament. D’una banda, una norma per millorar l’accés de la funció pública dels funcionaris i també la seva mobilitat entre administracions. En segon lloc, una llei perquè la majoria dels directors generals de l’administració no siguin per confiança política –és a dir, designats a dit pel Govern de torn–, sinó que accedeixin al lloc per mèrit i professionalitat.

Conscient que una part important de la reforma necessitarà l’aval del Parlament a diverses lleis, el president Illa ha començat des d’aquest mateix dilluns a lubricar les relacions amb l’oposició. Així, en el seu discurs, li ha demanat als grups parlamentaris que col·laborin amb el Govern en aquesta missió. Els ha garantit que, si ho fan, també podran treure pit del resultat. «Si surt bé, beneficiarà el conjunt del país i tindrem cadascú la part de mèrit que ens correspon. Els grups parlamentaris també», ha dit.

Contra l’extrema dreta

Illa també ha intentat captar l'interès dels funcionaris, la col·laboració dels quals serà clau per implementar els canvis, assegurant que aquesta reforma no és una «impugnació dels serveis públics», sinó una «reivindicació». I la millor manera de reivindicar-los és, segons el president, atacar el que funciona «molt malament» i potenciar el que va «molt bé». Tot això al servei d’un objectiu últim: demostrar que l’administració funciona i combatre el «discurs de l’antipolítica», és a dir, de l’extrema dreta.

Precisament, el president del Parlament, Josep Rull, ha abordat la reforma de l’administració com la manera de combatre «l’antipolítica que està colpejant Europa i que hi ha risc que afecti el conjunt del nostre país». A més, s’ha compromès a aportar el seu gra de sorra. Ha admès que el Parlament tarda massa temps a tramitar i aprovar les lleis –entre 12 i 15 mesos de mitjana– per la qual cosa ha assumit el repte de legislar amb «la intensitat que correspon». La seva presència en un acte així del Govern ha tingut un fort component simbòlic: el Govern i el Parlament assumeixen el repte d’afrontar la reforma de forma conjunta, cadascú, des de la responsabilitat que li correspon.

«Políticament arriscat»

Tot i que l’executiu català no ho verbalitzi explícitament –seria arriscat fer-ho–, aquesta reforma tindrà alguns obstacles, el principal, les reticències de la mateixa administració a canviar inèrcies que fa dècades que estan assentades. És per això que el conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha desplegat un discurs conciliador per mirar de seduir els funcionaris. «Creiem en els serveis públics i en la seva fortalesa pel bé comú i una societat que valora això justament ha de creure en la necessitat de reformar-los», ha dit.

Notícies relacionades

Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»

Les cinc claus de la reforma de l’administració de Catalunya: de la reducció de la burocràcia a l’ús de la IA

L’expert que ha liderat els treballs, Ramió, també ha advertit que una reforma així és «políticament arriscat», ja que tocarà un dels grans nervis de la societat catalana que és l’administració i els seus treballadors. És per això que ha volgut defensar que la proposta surt de «professionals hiperespecialitzats», per la qual cosa ha demanat un vot de confiança per portar-lo a terme. Segons ell, la Generalitat és un transatlàntic que comenci a moure’s. Ara l’objectiu és que «es mogui en la direcció adequada».

Per donar arguments per avalar la reforma, la Generalitat ha convidat quatre persones vinculades forma o un altre als problemes amb la burocràcia. Una d’elles ha sigut l’empresària Míriam Pujol, que ha denunciat la «incertesa» que han d’afrontar les companyies quan comencen la paperassa amb l’administració de torn. «Les petites i mitjanes empreses dediquen una setmana al mes de la seva feina a fer tràmits amb l’administració», ha lamentat.