El Govern espanyol es defensa davant les crítiques de la Generalitat: «Tenim la consciència molt tranquil·la»

La crisi del Govern espanyol amb la Generalitat és cada dia més punyent, però la Moncloa no troba la manera encara de tapar l’enorme via d’aigua que té oberta. De moment, manté la seva aposta pels mecanismes impulsats per aclarir el presumpte espionatge a més de 60 dirigents i activistes independentistes principalment a través del ‘malware’ israelià Pegasus. Proclama que ha «pres la iniciativa», que no s’«amaga». I alguna cosa més: assegura que té la «consciència molt tranquil·la», perquè creu que tots els procediments (és a dir, els suposats seguiments, si s’hagués produït, que a hores d’ara ja sembla indiscutible) s’han ajustat a la llei.

El Govern central pateix cada dia amb les preguntes que li arriben dels mitjans i, sobretot, de l’oposició, especialment de grups que són aliats d’investidura, com ERC i Bildu, presumptes víctimes de les escoltes acreditades per Citizen Lab i publicades per ‘The New Yorker’ fa poc més d’una setmana. No pot donar dades concretes, perquè ho impedeixen la llei de secrets oficials de 1968 —es va reformar en democràcia, però no hi ha un nou text legal, tot i que l’Executiu s’hi va comprometre— i la norma reguladora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), del 2002, totes dues molt estrictes.

Per això el contorsionisme verbal al qual es veu obligat el Govern espanyol, i que aquest dimarts es va evidenciar després de la reunió del Consell de Ministres en una roda de premsa en què el titular de la Presidència, Félix Bolaños, home fort de Pedro Sánchez, va recordar que la intel·ligència espanyola treballa i ha de continuar treballant «en silenci», perquè està en la seva pròpia naturalesa. El perill imminent per al president és que el seu pla de xoc davant les conseqüències de la guerra a Ucraïna naufragui dijous per falta de suports, raó per la qual Bolaños va cridar els grups a no actuar de manera que puguin «perjudicar» els ciutadans.

El ministre va remarcar que l’Executiu «està molt tranquil», que té «la consciència tranquil·la», perquè ha posat sobre la taula mesures de «transparència» perquè s’«aclareixin els fets» i es tingui «coneixement de la veritat», tot i que al Govern li semblen insuficients. Són les que ell mateix va portar la consellera Laura Vilagrà diumenge passat a Barcelona: control intern del CNI, disposició a col·laborar amb el Defensor del Poble, compareixença en la comissió de secrets oficials i desclassificació de documents reservats si la Justícia ho requereix. Per al Govern espanyol, va dir, és essencial demostrar i assegurar que les institucions funcionen i han funcionat «amb totes les garanties».

Més diàleg

Pel Govern, la reunió amb Vilagrà no va desencallar ni de bon tros el conflicte. Aquest mateix dimarts, fins i tot, el Consell Executiu va aprovar restringir al màxim les relacions amb Madrid mentre no s’aclareixi el que ha passat. La lectura de la Moncloa és una altra: la cita va ser «molt positiva» perquè el diàleg és «senya d’identitat» del mandat de Sánchez, de manera que a «més dificultats», com les que ara travessen les dues parts, «més dosis de diàleg». Era la manera amb què Bolaños responia a aquesta tensió més elevada amb Barcelona.

L’Executiu no ha pogut desmentir ni confirmar públicament que ordenés l’espionatge. El ministre sí que va remarcar que els serveis d’intel·ligència, aquí a Espanya i a fora, «serveixen per salvar vides i protegir els ciutadans», i ho fan «cada dia i en silenci, i així ha de ser i ha de continuar sent». És a dir, que el CNI pot interceptar les comunicacions, amb autorització judicial, si entén que és necessari per preservar la seva missió, consignada a l’article 1 de la llei que ho regula: «Prevenir i evitar qualsevol perill, amenaça o agressió contra la independència o integritat territorial d’Espanya».

Bolaños va negar que hi hagi un «descontrol» dins del CNI, però com que la informació de ‘The New Yorker’, va al·legar, ha pogut «donar ombres» sobre la seva actuació, el centre ha demanat sotmetre’s a un exercici de «control intern» per «aclarir els fets» i que hi hagi «garantia» plena que totes les seves actuacions s’han exercit «d’acord a dret».

El Govern, no obstant, reclama una comissió d’investigació al Congrés i que rodin caps. ¿El Govern central hi farà més? El ministre va insistir que convé que es vagi «pas a pas», i la fase actual és la d’investigació interna, la d’«aclarir per complet», amb «total transparència», què ha passat, i que després el Congrés, a través de la comissió de secrets oficials, que es constituirà finalment aquesta setmana, tingui accés a la informació reservada. Fonts de l’Executiu van remarcar que l’estimació és que les indagacions es culminin «amb agilitat». És a dir, que la investigació dins del CNI es completarà en poc temps. Pere Aragonès va donar a Sánchez una setmana de termini, i el l’Executiu central, va apuntalar Bolaños, és conscient de la «preocupació» que cala a Catalunya.

#EnDirecto | Bolaños "no se imagina que ningún diputado pueda votar en contra de los intereses de los ciudadanos" en el decreto de respuesta a la guerra y dice que el Gobierno siempre está abierto al diálogo pic.twitter.com/jctGHUoTxa

— Europa Press (@europapress) 26 de abril de 2022

«Pensin el que pensin els afectats»

El titular de la Presidència va descartar, això sí, la via de la comissió d’investigació. «No té cap sentit», va justificar, perquè els compareixents no podrien donar «cap informació» a ses senyories, emparant-se amb la llei de secrets oficials i amb la del CNI, per la qual cosa aquest instrument «serviria per a ben poc». On sí que es pot aportar documentació classificada és en la comissió de despeses reservades del Congrés, va recordar. Bolaños va recalcar que l’«aportació» del Govern és aquesta obertura de «portes i finestres», que tots els grups, sense excepció, puguin accedir a totes les dades, perquè a l’Executiu estan «tranquil·líssims», conscients que «tot s’ha fet d’acord amb la llei».

Per aquesta mateixa convicció, el Gabinet descarta per ara els cessaments. «L’objectiu és que puguem tenir clar que les nostres institucions funcionen sempre d’acord amb la llei, amb totes les garanties, afecti qui afecti i pensin el que pensin les persones afectades», en aquest cas, pel presumpte espionatge. Dit d’una altra manera, que no hi haurà dimissions o cessaments només perquè ho reclamin els grups independentistes i Unides Podem.

La convalidació del reial decret llei de resposta a la guerra a Ucraïna no té ara mateix els suports garantits. Bolaños va demanar als grups que deslliguin el cas Pegasus de la votació de dijous, perquè ningú entendria que partits com ERC rebutgessin un text que ajuda els ciutadans pel suposat seguiment als seus dirigents. Són «plans» diferents, va al·legar. «Per això faig una crida a totes les forces polítiques perquè no perjudiquin els ciutadans», va recordar el ministre, que, com la portaveu, Isabel Rodríguez, va repassar algunes de les mesures contingudes en la norma, com la bonificació de la gasolina, la baixada d’impostos a la factura de la llum, l’augment de l’ingrés mínim vital, el límit als lloguers i les ajudes directes als sectors més afectats.

.@meritxell_batet fuerza los plazos para crear ya la comisión de secretos https://t.co/kJ2p1kUi6n pic.twitter.com/Cu48Sx1OUT

— Europa Press TV (@europapress_tv) 26 de abril de 2022

Primer contacte amb Pons

Notícies relacionades

‘Catalangate’: ERC manté l’ultimàtum a Pedro Sánchez malgrat els contactes entre governs

El Govern central viatja a BCN per intentar desencallar el conflicte per Pegasus

Rodríguez va instar directament el PP d’Alberto Núñez Feijóo al sí (espera, de fet, el suport), perquè la vocació de consens «es practica», no només es predica. Això sí, la portaveu va deixar clar que no s’acceptaran canvis en el decret per satisfer els populars. El Govern central les analitzarà, però entén que planteja solucions «del passat» i no les que recomanen organismes internacionals, que són ajudes a sectors o carregar impositivament a les elèctriques que reben beneficis extraordinaris. A més, la Moncloa està esperant les respostes del PP a les 11 propostes de consens que va oferir Sánchez a Feijóo en la seva reunió del 7 d’abril.

La interlocució entre els segons esglaons, d’altra banda, ja ha començat. Després que el nou líder del PP comuniqués al president que els seus enviats per parlar amb el Govern són Esteban González Pons (en matèria de Justícia) i Juan Bravo (per a Economia), es va establir una primera conversa entre el primer, vicesecretari d’Institucional dels conservadors, i Bolaños. Tots dos es van emplaçar a continuar parlant, de manera discreta. En mans de tots dos, el desbloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial, que va ser impossible durant el mandat de Pablo Casado.