Preocupació a la zona

El ‘segon violador de l’Eixample’ és avui un home sense llar que viu al carrer a prop d’una escola

Els Mossos tenen localitzat Martínez Singul, que no ha protagonitzat cap incident

El ‘segon violador de l’Eixample’ és avui un home sense llar que viu al carrer a prop d’una escola

RICARD CUGAT / Bcn

3
Es llegeix en minuts
Marta Català

El que va ser considerat com ‘el segon violador de l’Eixample’,Alejandro Martínez Singul, condemnat a 65 anys per una desena de violacions a menors al barri de l’Eixample de Barcelona, és avui un home sense llar que viu al carrer i que ja ha complert la seva pena. A data d’avui no consta cap denúncia d’agressió sexual, segons han informat fonts dels Mossos d’Esquadra a aquest diari. Singul es mou ara pel barri de Sant Antoni, on sol compartir banc amb dues persones més sense llar. Concretament per una zona freqüentada per molts nens i nenes i on hi ha una escola a pocs metres.

La notícia que el ‘segon violador de l’Eixample’ està pel barri s’ha difós pels xats entre els veïns i veïnes i ha creat un clima de tensió i preocupació: «Estem molt preocupats pels nostres fills»,explicava una mare de l’escola. Una escola de Sant Antoni va emetre aquest divendres un comunicat als pares per tranquil·litzar-los: «Els Mossos en són coneixedors i vetllen per la situació. Confiem en la seva tasca», diu la nota.

Foto del violador de l’Eixample, Alejandro Martínez Singul /

ALTRES

I els Mossos que en són coneixedors criden a la calma: el tenen localitzat, li fan seguiment i no els consta cap trucada al 112 per incidents relacionats amb Singul. Cal recordar que Martínez Singul és avui un home lliure que ja va complir la seva condemna per les agressions sexuals: «És important tenir en compte que Singul no ha provocat cap incident fins ara, que està controlat i és important tranquil·litzar els veïns i veïnes del barri per no crear una alarma social», apunten fonts coneixedores del cas.

De fet, els Mossos han parlat amb Martínez Singul i li han traslladat la preocupació dels pares per la seva presència a la zona escolar. L’home no ha mostrat cap gest que faci pensar que pogués tornar a actuar.

«Entenem la inquietud que la notícia ha causat però també és important que quan parleu amb els vostres fills els contagieu serenitat i tranquil·litat», detalla el comunicat de la direcció del centre. En àmbit policial poc més es pot fer que tenir-lo localitzat.

En els xats de pares i dels veïns del barri circulen fotografies del 'segon violador de l’Eixample': unes imatges d’ell caminat pel carrer que comencen a veure’s a les xarxes socials i que els Mossos temen que puguin generar represàlies.

¿Qui és Alejandro Martínez Singul?

Alejandro Martínez Singul va ser condemnat el 1993 a 65 anys de presó per deu violacions i quatre intents més a menors d’entre deu i quinze anys als quals assaltava als replans de l’escala de les vivendes o bé a l’ascensor, sempre, a la zona de l’Eixample. Singul va sortir en llibertat l’any 2007. No se’l va considerar rehabilitat però havia complert el màxim de 16 anys de pena que li corresponien segons l’antic Codi Penal.

Un any després el van detenir per exhibicionisme en una escola francesa i va complir condemna a França. Ja el 2010, l’Audiència de Barcelona el va condemnar a tres anys i nou mesos de presó per un intent de violació a una nena de 12 anys. Un delicte que va cometre mentre estava en llibertat provisional. El 2013 va sortir al carrer després de complir aquesta última condemna. El seu cas va obrir un debat sobre les mesures que s’han d’adoptar en aquests casos.

Singul i la castració química

Singul va acceptar sotmetre’s voluntàriament a un tractament de castració química. El 2007 va tenir lloc una comissió formada per experts i dirigida pel que va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jose María Mena. Una comissió que buscava fórmules de seguiment als violadors en sèrie que no es rehabiliten.

Notícies relacionades

En aquell moment es va rebutjar la castració química obligatòria al ser incompatible, es va dir, amb els principis constitucionals. En canvi, es va posar sobre la taula la castració via fàrmacs i sempre voluntària amb l’objectiu d’inhibir el desig sexual dels violadors potencialment reincidents.

Dos anys després, Catalunya va posar en pràctica la teràpia voluntària dirigida als presos a punt de sortir de presó i amb risc a reincidir. I just en la seva última etapa a la presó, Singul va acceptar sotmetre’s al tractament farmacològic, un tractament que ha d’anar acompanyat d’una teràpia psicològica.