Les repercussions del 'Catalangate'

La Moncloa no resol la crisi amb ERC malgrat que ofereix investigar dins el CNI

  • El Govern defensa que sí que ha fet «passos» per recompondre la relació amb la Generalitat, perquè planteja quatre vies per aclarir l’espionatge massiu

  • La consellera Vilagrà es mostra totalment insatisfeta amb unes explicacions «vagues» i de resultats «incerts» i demana dimissions

La Moncloa no resol la crisi amb ERC malgrat que ofereix investigar dins el CNI

EFE / TONI ALBIR

7
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern central ha pogut testar que la crisi de confiança que travessa amb ERC, el seu soci imprescindible de legislatura, és més profunda del que advertia. Molt més. El ministre Félix Bolaños, mà dreta del president i el seu pilot per a totes les qüestions delicades, va viatjar aquest diumenge a Barcelona per oferir a la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, quatre vies amb què aclarir el presumpte espionatge a més de 60 dirigents i activistes independentistes, com ara una investigació interna al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Però cap d’aquestes sortides va satisfer el Govern català, que les veu «insuficients, vagues». La reunió, d’unes dues hores, no va anar «», no es van oferir les «respostes» que la Generalitat esperava, va resumir Vilagrà. Malgrat l’extrema fredor mostrada per la consellera, malgrat que la fractura continua oberta, des de la Moncloa es mostren confiats que la seva aposta servirà, que s’aconseguirà reconduir la tensió, que s’han fet «passos» i que al final l’independentisme ho comprendrà i farà el seu «camí», perquè «no hi ha més remei». Perquè l’oferta, la «voluntat» d’aclarir el Catalangate, en paraules del titular de la Presidència, és sincera, «inequívoca».

La Generalitat es va esforçar per exhibir i escenificar la falta de «confiança» en l’Executiu de Pedro Sánchez. La consellera va portar Bolaños al seu despatx, va proposar deixar els mòbils fora de la sala i tots dos es van asseure a cada punta d’una taula que semblava infinita, ella amb una visible cara llarga, i ell amb el llibre amb què la va obsequiar, ‘En defensa de la conversación’, de Sherry Turkle. Gairebé alhora, el Defensor del Poble, institució liderada per l’exministre socialista Ángel Gabilondo, comunicava (de manera pertinent) que obria una investigació sobre l’eventual ús «inadequat» del programa espia Pegasus i la possible violació de drets fonamentals. Indagacions que de seguida aplaudia el Ministeri de Defensa, de què depèn el CNI.

Bolaños va exposar a Vilagrà les quatre eines o «solucions» que planteja l’Executiu central. Un, l’obertura d’un «control intern del CNI, a petició d’aquest organisme, per analitzar les mesures existents i la seva aplicació». Dos, «la plena disposició» del centre a «facilitar i col·laborar en les actuacions» que iniciarà el Defensor. Tres, urgir els grups perquè constitueixin la comissió de secrets oficials «l’abans possible», amb participació de totes les forces «sense excepció» –o sigui, que hi siguin Bildu i ERC, vetats, sobretot la primera, pel PP i Vox–. En aquest òrgan, que es reuneix a porta tancada i les revelacions del qual no poden ser públiques, compareixeria la directora del CNI, Paz Esteban. I quarta via, la «plena col·laboració del Govern amb la justícia» i la seva «disposició a desclassificar» tots els documents necessaris per «aclarir els fets».

El ministre va afirmar que l’Executiu «comprèn la preocupació i inquietud» dels que han denunciat haver sigut espiats. Però no va donar més detalls, perquè la llei de secrets oficials i la que regula el CNI impedeix facilitar informació reservada. Aquest és el gran escull per al Govern, els lligams que la legislació imposa i que ha de respectar. Bolaños no va poder confirmar a la consellera, per tant, si la intel·ligència espanyola va fer ús dels dos programes de fabricació israeliana, Pegasus i Candiru, per espiar al sobiranisme del 2017 al 2020.

Possibilitat de rebaixar les majories

Però sí que va insistir que l’Executiu no té «res a amagar» i que tot s’ha fet d’acord amb la llei (o sigui, amb empara judicial), i precisament per això facilita la investigació i vol que la comissió de secrets es conformi ja. Sobre aquest últim punt, no va dir com, però els socialistes, com ja va avançar aquest diari, estudien forçar el desbloqueig rebaixant la majoria de tres cinquens necessària per elegir els diputats membres de l’òrgan, impedint de facto el veto del PP.

La cita va ser «cordial, sincera i correcta». Però la lectura de Vilagrà va ser radicalment oposada. La trobada «no ha anat bé», manifestava, i amb això deixava clar que la ferida sagna. «No podem estar satisfets amb les explicacions. Són del tot insuficients, gandules, inconcretes i de resultats incerts. Un cas tan greu requereix claredat, honestedat i assumpció de responsabilitats per part dels que ens han espiat», va assenyalar.

El Govern vol saber ja, sense dilació, «qui va ordenar les escoltes», qui va tenir coneixement del seguiment i «què s’ha fet» de les dades obtingudes. I demana obtenir garanties que l’espionatge no es reprodueix. I exigeix «dimissions dels responsables». La consellera va augurar «conseqüències greus» si l’Executiu central «no es mou», i va incidir que no valen solucions «cosmètiques». Va advertir a més que si la Moncloa pretenia garantir-se el suport parlamentari d’ERC, «no ho ha aconseguit», perquè la cita d’aquest diumenge no va servir per «normalitzar les relacions». «La confiança està trencada, volem resultats concrets» i si Sánchez no fa més passos, la legislatura es posarà «molt difícil». Serà un autèntic Vietnam per al bipartit, va venir a dir.

Malgrat les reticències de la Generalitat, Sánchez fa rodar la pilota per intentar tranquil·litzar els seus socis. S’escrutarà el CNI i el Defensor també indagarà, en la seva qualitat d’alt comissionat de les Corts Generals. Fonts pròximes a Gabilondo es remetien a la llei, que recalca que «no rep ordres ni instruccions de cap autoritat», i treballa de manera autònoma. Gabilondo sí que va rebre i va acceptar l’encàrrec del Congrés d’investigar els abusos sexuals comesos per religiosos al si de l’Església catòlica.

«No hi ha res il·legal»

Segons l’article 22 de la llei orgànica que regula la seva figura, el Defensor pot sol·licitar als poders públics «tots els documents que consideri necessaris», inclosos els que estiguin classificats. Les investigacions que faci «es verificaran dins la més absoluta reserva», «sense perjudici de les consideracions» que la institució jutgi «oportú incloure en els seus informes» el Congrés i el Senat. El mateix precepte indica que es disposaran «mesures especials de protecció en relació amb els documents classificats com a secrets». És a dir, que les conclusions de l’informe que elabori seran públiques, però no contindran les dades de caràcter reservat. Al seu torn, la informació que arribi a la comissió de secrets oficials no es podrà difondre. Per això ERC desconfia d’un format que no li permet retre comptes a l’univers independentista.

A la Moncloa, després d’escoltar la consellera, intentaven ser optimistes. Diferents fonts defensaven, parlant amb aquest diari, que sí que s’han fet «passos» per restablir la relació. «Ells saben que aquest és el camí. Si tenen una altra alternativa, que l’expliquin. Podíem haver plantejat una via, i n’hem posat quatre sobre de la taula, i hem demostrat que no actuem per estètica, per fer el paperot. Volem demostrar que no hi ha res il·legal», remarcaven des de l’equip del president.

Notícies relacionades

L’Executiu central apuntava que s’ha seguit l’itinerari que marcava Pere Aragonès: primer, investigar, i després depurar responsabilitats. «I ara ERC diu que no li val», es queixa. La cúpula del Govern espanyol apel·la a deixar que s’asserenin els ànims i que rodi la investigació, i creu que no té sentit que els republicans apostin per fer esclatar la legislatura, ja que «ningú ho entendria». «Des del Govern estem determinats a reconduir això, i volem demostrar que aquí s’actua bé, que això no és Hongria». Dins el Gabinet central ha sabut greu que el sobiranisme compari Espanya amb la democràcia iliberal de Viktor Orbán, quan aquí es respecta «l’Estat de dret i les llibertats individuals».

«Hem obert portes i finestres per aclarir-ho tot», les propostes són «potents», reivindicava un destacat membre del Gabinet central. El dubte, ara, és si n’hi haurà prou per a l’independentisme. I tot apunta que no.