Una de cada tres espanyoles ha patit violència per part de la parella o exparella

La violència masclista és un problema estructural estès que es manifesta de múltiples maneres i que provoca en les víctimes seqüeles importants, però molt poques denuncien la seva situació davant la policia o la justícia. Són les principals conclusions que s’extreuen de la Macroenquesta de Violència de Gènere, l’operació estadística més rellevant que es fa a Espanya sobre aquest greu problema i que es publica cada cinc anys.

L’edició del 2025 –difosa ahir– revela que el 30,3% de les dones residents a Espanya, de més de 16 anys, han experimentat almenys un tipus de violència física, sexual, econòmica o psicològica per part de la seva parella o exparella, per la qual cosa, en números absoluts, afecta uns 6,4 milions d’espanyoles. El 40,4% ha patit episodis violents de parelles passades, i el 17,2%, de l’actual.

En global, el 9,2% ha patit violència física per part de la seva parella o exparella, i el 7,7%, violència sexual. Si se sumen els dos conceptes, fins a un 12,7% assegura haver patit aquests dos tipus d’agressions en algun moment de la seva vida (2,7 milions).

No obstant, la radiografia general mostra que la violència més prevalent en l’àmbit de les parelles és la psicològica de control, que pateixen el 25,1% de les dones, seguida de la violència psicològica emocional (el 20,9%). A continuació se situa la violència econòmica, que, incloent l’impagament de les pensions dels fills, afecta el 13,5%, és a dir, 2,8 milions.

"Les dades demostren que el masclisme és una realitat transversal que condiciona la vida de moltes dones", va denunciar ahir la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, en la presentació de la macroenquesta, que s’ha fet amb 11.894 entrevistes vàlides, un 24,3% més que el 2019. La metodologia és diferent de la d’edicions anteriors, de manera que estrictament no es poden comparar les dades. No obstant, la ministra va aventurar que la nova edició demostra que hi ha una "certa evolució", perquè s’aprecia "més conscienciació" en les víctimes.

Poques denúncies

De fet, una de les dades més rellevants és que només el 16,8% de les víctimes han denunciat davant la policia o al jutjat. No obstant, un 41,4% ha recorregut a algun servei d’ajuda per a maltractades i el 71,7% ha compartit els fets amb alguna persona del seu entorn. Persisteix, per tant, la por de revelar la violència soferta, i això ho demostra també que en aquesta ocasió, per primera vegada, s’ha pogut respondre al qüestionari a través d’internet. La prevalença de la violència revelada de manera online és molt superior a la dels que han respost de manera presencial. Així mateix, destaca que set de cada deu dones revelen que han patit violència més d’una vegada. I, entre elles, quatre de cada deu indiquen que les agressions han durat més de cinc anys.

L’estudi també posa el focus en la invisibilitzada violència econòmica, que inclou conductes tan diverses com utilitzar les targetes de crèdit de la dona o demanar préstecs al seu nom sense consentiment; impedir-li l’accés al compte bancari; no deixar-li fer compres necessàries; controlar de manera excessiva la despesa que fa, o no pagar factures o la hipoteca a nom de tots dos, sense informar-ne la dona. La macroenquesta indica que pateixen aquest tipus d’actituds l’11,7% de les dones, és a dir, 2,4 milions d’espanyoles. Però, si s’hi afegeix el 4% que pateixen l’impagament de la pensió alimentària per als fills, la prevalença de la violència econòmica és del 13,5% (2,8 milions).

L’enquesta també demostra que la violència psicològica o l’econòmica són presents en el 95,6% de les relacions en les quals hi ha violència física i/o sexual. De fet, els resultats apunten que les dones que indiquen que és la seva parella actual la que pren totes les decisions econòmiques tenen cinc vegades més risc de patir violència que les que decideixen en comú.

En aquest sentit, el 38,5% de les dones que asseguren que és la seva parella actual la que pren aquestes decisions han patit violència física, sexual o bé emocional per part d’aquest home. Aquesta prevalença és molt superior a la de la resta de dones: pateixen aquestes agressions el 7,3% de les que prenen aquestes decisions en comú, l’11,3% de les que prenen elles totes les decisions i el 15,7% dels que contesten que elles decideixen algunes despeses, i la seva parella, d’altres.

Ruptures

El mostreig també indica que el 67,7% de les dones que han patit violència indiquen que van trencar la relació per aquesta raó. En qualsevol cas, les dades indiquen que denunciar oficialment o buscar ajuda en les institucions o en l’entorn són accions que incrementen les possibilitats de sortir del cercle de la violència.

Notícies relacionades

Salut espera que el pic del virus arribi a Catalunya entre aquest cap de setmana i Nadal

El protocol comú contra la grip aconsella la mascareta

D’altra banda, la macroenquesta també apunta que, en el moment de la realització del treball de camp, entre el setembre del 2024 i l’abril del 2025, entre 1,1 i 1,8 milions de menors d’edat vivien en llars en les quals la dona estava patint algun tipus d’agressió, de manera que també s’han vist afectats per les violències masclistes.

Així mateix, el treball també dona compte de les greus conseqüències que impliquen les violències. Així, set de cada deu dones que han viscut violència física, sexual o emocional per part de la parella i el 82,6% de les que han patit violència física i/o violència sexual han patit conseqüències psicològiques, i el 48,4%, lesions físiques. A més, el 43,1% dona expliquen que, en l’actualitat, continuen tenint seqüeles. De fet, la probabilitat d’intent de suïcidi és gairebé 11 vegades més elevada entre les que han patit violència física o sexual que entre les que mai les han patit.