Aitor Francesena, surfista: "La mar m’ho ha pres tot i m’ho ha tornat tot"

Aitor Francesena (Zarautz, 1970) va néixer amb un glaucoma congènit a l’ull, però no va deixar que això li condicionés la vida. Després de perdre la vista de l’ull dret a 14 anys, el 2012, a 42 anys, un accident de surf el va deixar completament cec. No obstant, no s’ha deixat mai acovardir pels cops de la vida: ha sigut sis cops campió del món de surf adaptat i el primer cec a aconseguir-ho.

"La mar m’ho va arrabassar tot, però després m’ho va tornar tot. Tot i que no hi veig, el surf m’ha obert moltes portes i m’ha portat a gent meravellosa", resumeix el surfista basc. Té una energia i vitalitat encomanadisses. "L’onada pot ser gegant, però només pots agafar-la", diu al seu llibre Surfear la vida (Editorial Espasa).

"Vaig néixer amb una problemàtica que em va fer veure la vida diferent. Quan saps que et quedaràs cec, tens pressa per viure-ho tot abans que no passi", resumeix l’autor, que compara la seva malaltia amb "córrer davant d’un tren que saps que t’agafarà".

"No en té la culpa ningú"

Notícies relacionades

Kilian Jornet, als 38 anys, se sincera: "Hi va haver mesos en què no pagava el lloguer per poder córrer"

Laporta a tot arreu

Aquesta por de perdre’s alguna cosa el va portar a viure ràpid i intensament i, per què no dir-ho, a viure amb rebel·lia. "Als pares no els feia gens de gràcia el surf ni cap de les activitats que m’entossudia a fer d’amagat. Es preocupaven per la meva condició, però jo només volia ser un noi normal".

"M’alegro d’haver viscut amb ànsia perquè sento que m’he deixat ben poc per veure. A la ment hi guardo una col·lecció de fotografies de tot el que he pogut veure i ara m’agrada compartir aquests records amb la meva filla i la meva parella", assegura Aitor. Després d’haver viatjat pel món i haver-se aconseguit dedicar al surf, la seva passió, el 2012, mentre esperava el seu tercer trasplantament de còrnia, va patir un accident surfejant que li va rebentar el globus ocular i el va deixar completament cec. "Em vaig quedar cec a la mar, és cert, però hauria sigut pitjor quedar-me cec en un quiròfan. Jo podria no haver entrat a l’aigua amb els punts a la còrnia i haver-ho evitat, però penso que no té la culpa ningú del que em va passar".