‘Catalangate’: El Govern li ofereix al Govern una investigació interna en el CNI

El ministre de Presidència, Félix Bolaños, ha promès activar una investigació interna en el CNI per aclarir el cas d’espionatge a més de 60 líders independentistes. Aquest ha sigut un dels compromisos que la mà dreta de Pedro Sánchez ha traslladat a la consellera de Presidència i mà dreta de Pere Aragonès, Laura Vilagrà. També la reactivació de la comissió de secrets oficials en el Congrés perquè els portaveus de tots els partits polítics amb representació en el Congrés puguin accedir a les conclusions de l’esmentat informe intern sobre el ‘Catalangate’.

La trobada ha començat cap a les 10.45 hores de diumenge, s’ha allargat una mica més de dues hores i ha tingut lloc al despatx de la consellera de Presidència, en una taula prou llarga per mantenir la distància prudencial per la covid i perquè ERC escenifiqui la fredor de les relacions que pretén imposar amb el PSOE. Després de la reunió, Bolaños ha manifestat el «compromís absolut [del Govern] per aclarir els fets».

¿Qui hi ha al darrere d’aquest espionatge massiu? ¿Qui el va ordenar i per què? ¿Era conscient l’Executiu de Pedro Sánchez de tot això? ¿Hi haurà dimissions? Són algunes de les incògnites que la consellera Vilagrà ha intentat resoldre a través del seu homòleg del Govern per intentar abaixar el suflé d’una nova crisi política que amenaça de dinamitar l’estabilitat de la coalició en el Congrés.

Els republicans volen explicacions prou explícites per poder vendre a l’independentisme i esperen dimissions d’algun tipus –malgrat que de moment no les han exigit en públic– per evidenciar la importància de la crisi oberta per l’espionatge via Pegasus. Espionatge conegut en casos com l’actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i el líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ja des de mitjans del 2020. Els socialistes no volen donar una imatge d’Estat opac i de baixa qualitat democràtica però alhora diuen que no poden oferir gaires explicacions per la confidencialitat que legalment ha de guiar les actuacions del CNI.

En paral·lel a les negociacions polítiques entre els dos governs, el Defensor del Poble ha avançat que obrirà una investigació sobre el cas, segons han informat aquest diumenge des de la institució. L’oficina dirigida per l’exministre socialista Ángel Gabilondo «està analitzant les informacions sobre una eventual utilització inadequada de les eines de ‘software’ Pegasus que hagin pogut posar en risc l’exercici de drets fonamentals, en particular els relacionats amb el dret a la privacitat», segons han explicat.

La via de la comissió de secrets, fins ara encallada

Notícies relacionades

‘Catalangate’: Malestar a Junts a causa de la trobada Bolaños-Vilagrà per desencallar el conflicte

Junts veu el pacte per desconvocar la vaga com el «certificat de defunció del traspàs» de Rodalies

Una via que estudiaven des del PSOE i que pretén reactivar després de la reunió d’aquest diumenge és la de la comissió de secrets oficials del Congrés. Aquest òrgan –encarregat de vigilar el servei d’intel·ligència i les seves despeses reservades– està actualment bloquejat en la seva composició pel veto creuat entre partits, de manera que els socialistes valoren rebaixar la majoria de tres cinquens que es requereix per elegir els membres i evitar així el veto del PP.

No obstant, aquesta via no satisfà les demandes de l’independentisme, perquè a la comissió de secrets poden anar representants dels partits per exigir informació però després tenen prohibit divulgar-la. Això dificultaria que els socis del Govern, especialment ERC, pogués oferir explicacions creïbles o fonamentades a les seves bases sobre l’espionatge de més de 60 líders i personalitats del procés.