Madrid busca posició al mercat internacional d’arbitratges mentre el Tribunal Constitucional aclareix els recels

Madrid vol guanyar la partida a ciutats com Miami, Ginebra o París en una competició molt específica, la dels arbitratges extrajudicials a què se sotmeten les empreses en cas de conflicte, almenys pel que fa a l’àmbit hispanoamericà. Per a això compta ja amb una sòlida jurisprudència del Tribunal Constitucional que descarta la intervenció excessiva que venia mostrant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) i que suposava un hàndicap per a la posició del nostre país.

Així ho assenyala el degà del Col·legi de l’Advocacia de Madrid, José María Alonso, que destaca l’interès del nostre país, i especialment de les corts establertes a la capital, per atraure els assumptes en els quals hi ha implicades parts hispanoparlants i també derivades de negocis amb el Brasil. A més de l’idioma i la qualitat dels advocats, es compta amb la seguretat jurídica que dona la llei d’arbitratge del 2003 i sobretot amb uns preus molt més competitius.

A l’acudir a la via arbitral, les parts en conflicte –generalment empreses– se sotmeten a un tercer, l’àrbitre, que resol la controvèrsia mitjançant una decisió, el laude arbitral, dotat d’efectes equivalents a una sentència judicial.

Clàusula de submissió

Es tracta d’un sistema al qual cada vegada acudeixen més les empreses, que inclouen la seva submissió a una cort arbitral determinada mitjançant clàusules en els contractes que firmen amb altres companyies, una clàusula que s’activa si sorgeix el conflicte entre les mercantils. D’aquesta manera, aconsegueixen esquivar la lentitud de la justícia ordinària i la possibilitat d’una condemna que substitueixen per un acord entre parts. Els arbitratges mouen xifres milionàries. Un exemple molt singular és el que ha dictat recentment una cort arbitral de París –l’assumpte havia de ser dirimit inicialment a Madrid– amb l’Estat de Malàisia i els successors del sultà de Jolo (a les Filipines) com a protagonsites, que es va saldar amb un laude que condemna el primer a indemnitzar els segons amb 13.315 milions d’euros per incomplir el contracte d’arrendament de recursos naturals de l’illa, que es va firmar el 1878.

La majoria dels grans despatxos d’advocats espanyols tenen la seva divisió d’arbitratges. A aquests assumptes es dedica també Carlos Martínez-Almeida, soci fundador del bufet Martínez Almeida Abogados recentment implicat en l’escàndol ‘pelotazo’ amb material sanitari a l’Ajuntament de Madrid. Aquest lletrat és àrbitre del Tribunal Espanyol d’Arbitratge.

Guanyar Miami o Ginebra

Els grans proveïdors d’arbitratge a nivell mundial són la Xina –tot i que són assumptes que no surten fora del país–, seguida dels Estats Units, que des de Miami estan liderant els conflictes entre empreses iberoamericanes. Molts d’aquests assumptes també acaben en corts de Ginebra, Zuric o París.

Per competir amb totes aquestes va començar a caminar l’1 de gener del 2020 el Centre Internacional d’Arbitratge de Madrid (CIAM), resultat de la fusió de l’activitat internacional de quatre corts diferents, el Tribunal d’Arbitratge de Madrid –dependent de la Cambra de Comerç de la Capital–, el Tribunal Civil i Mercantil d’Arbitratge i el Tribunal Espanyol d’Arbitratge, al qual s’ha unit la Cort d’Arbitratge de l’Ilustre Col·legi de l’Advocacia de Madrid.

El CIAM, que és una institució privada, agrupa d’aquesta manera l’activitat internacional dels centres que històricament han tingut més activitat d’arbitratge a Espanya, segons assenyalael president d’aquesta institució, José Antonio Caínzos. 

De moment, amb les dificultats que la pandèmia ha suposat per a totes les activitats, tot i que la major part es desenvolupen de forma telemàtica, aquest nou centre d’arbitratge de la capital ha aconseguit aconseguir una desena d’assumptes de pes a escala interncional. Però l’important és el que ocorrerà a partir d’ara, quan les empreses comencin a elegir el CIAM en les seves clàusules de submissió en cas de conflicte comercial, i el conflicte arribi a produir-se.

Sentències

Tant Caínzos com Alonso apunten a més a una circumstància que estava perjudicant Madrid davant altres ciutats europees i Miami i que ha sigut resolta pel Tribunal Constitucional (TC) en cinc sentències que creen una doctrina que permetrà resoldre l’hàndicap per determinades resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que suposaven una extralimitació d’aquest òrgan en el seu deure de control dels laudes arbitrals. Això havia generat una mala fama de Madrid a l’hora que les empreses elegissin àrbitres establerts en aquesta ciutat per resoldre els conflictes.

La primera resolució en aquest sentit va tenir lloc el juny del 2020, i la va seguir una altra el febrer de l’any passat, en el marc del contenciós per l’herència del marquès de Paúl que enfrontava la viuda Bárbara Kalachnikoff i les seves filles Bárbara i Cristina amb el primogènit del marquès, Carlos Gutiérrez-Maturana-Larios Altuna. En aquest cas, el TSJM havia anul·lat un laude arbitral favorable a la viuda al·legant una motivació insuficient. El TC va seguir aquest camí en dues sentències posteriors el març del 2021, i fa una setmana va dictar la cinquena, en relació amb el contracte d’una obra hidràulica subscrit entre aquesta empresa i la societat pública Societat Estatal Aigües de les Conques Mediterrànies, SA (Acuamed). 

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

En totes aquestes sentències es retreu al TSJ que entrés a fer la seva pròpia valoració de la prova, excedint-se del que és procedent en el procediment d’impugnació dels laudes arbitrals. Per això, en els cinc casos examinats es va vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva de la part que va veure anul·lat el seu laude.

Aquestes resolucions suposen, segons Caínzos, un impuls i un suport «molt rotund i clar» per situar Madrid en el mercat de l’arbitratge internacional, un esforç que es veurà confirmat o desmentit en els pròxims mesos i anys.