Entrevista al president del PP català

Alejandro Fernández: «Avui són més recomanables els pactes d’estat que una gran coalició»

Alejandro Fernández: «Avui són més recomanables els pactes d’estat que una gran coalició»

Joan Cortadellas

6
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El canvi de comandament en la direcció nacional del PP ofereix a Alejandro Fernández (Tarragona, 1976) un baló d’oxigen després que l’‘operació demolició’ orquestrada per la mà dreta de Pablo Casado, Teodoro García Egea, hagi quedat en no res i el tàndem, fora de la cúpula.

¿Ha parlat amb Casado després del seu comiat?

Són converses privades. He de dir que la sortida ha sigut elegant i crec que la història permetrà valorar amb més objectivitat i justícia el seu mandat, que ha tingut un final desafortunat, però durant el qual s’ha recuperat alcaldies i governs autonòmics.

La sortida de Casado i Egea li ofereix una segona vida. El congrés del PP català està previst al novembre. ¿Es presentarà a la reelecció?

El nostre és un partit democràtic i són els afiliats els que elegeixen els presidents. Ningú m’hi ha posat a dit. Quan es convoqui el congrés, anunciaré la meva decisió. Fer-ho abans em sembla una enorme frivolitat. ¿Vostè em veu sense ganes, desmotivat? Estic motivadíssim.

Feijóo, a Barcelona, va al·ludir a la seva recent operació de genoll i va dir: «Alejandro, no t’has de preocupar perquè el PPC estigui més o menys com la teva cama, perquè tot té solució si ho rehabilitem». ¿Com es rehabilita el PPC?

El PP ha sortit molt tocat del procés, la meitat de la població a Catalunya creu que des del Govern central vam ser massa durs i l’altra part opina el contrari. Això ens ha situat en una posició molt delicada. Tot indica que estem en una etapa de postprocés amb una situació econòmica terrible, i allà és quan la gent torna a mirar cap al PP. El nostre és un projecte polític constitucional de concòrdia i és evident que, en escenaris polaritzats de conflicte, viu dificultats. És un partit perquè Espanya i Catalunya millori, però quan es munten aquests saraus a Catalunya és evident que pateix.

¿Confia que Feijóo li garanteixi més autonomia respecte a Génova?

Feijóo sap que és perfectament compatible dissenyar projectes en les respectives comunitats autònomes i que això encaixi en un gran projecte nacional. Això ho ha fet el PP quan ha guanyat amb majories absolutes: ho va fer Aznar en una primera etapa i ho va fer Rajoy en una segona. Feijóo té ‘auctoritas’ i capacitat d’aglutinar sensibilitats ideològiques i territorials.

¿El discurs de Feijóo sobre la política lingüística no esmena el de Casado?

No. Les diferències són de matís, d’anecdotari, de dialèctica, però no de fons. Res del que hagi dit Feijóo sobre la llengua no està en el programa del PPC: la defensa del bilingüisme, que si pot ser trilingüisme encara millor, i que el que al carrer és normal es traslladi al sistema educatiu i a les institucions catalanes.

Però al carrer es parla més castellà que català.

Hi ha un percentatge més gran del castellà, sí, és la llengua majoritària, però estem en una societat perfectament bilingüe.

¿Interpreta que el pacte lingüístic del PSC, ERC, Junts i comuns compleix la sentència del TSJC sobre el 25% de castellà a les aules?

Han intentat donar a entendre que no. No he vist la voluntat per part del Govern de complir la llei i les sentències. I aquesta és extraordinàriament flexible, perquè parla del 25%, com a mínim, d’una de les dues llengües, i després dona flexibilitat als centres perquè hi pugui haver un equilibri. L’‘informe Bargalló’, que va haver de retirar el Govern perquè els anomenaven botiflers, nyordos, i no sé quantes coses més, reconeixia que aquesta era la situació a Catalunya: carències de castellà a l’interior i de català a l’àrea metropolitana de Barcelona.

¿Creu que hi ha d’haver percentatges?

Jo les sentències les acato, m’agradin o no.

¿Considera que ha sigut un error abusar de ‘versos lliures’ com a candidats del PP?

La victòria té mil pares i la derrota sempre és òrfena. Quan hi poses gent amb carnet diuen que et tanques massa, però quan apostes per perfils diferents t’acusen d’obrir-te massa. Són els resultats els que dicten si això va bé o va malament. En aquest cas, si el resultat hagués sigut bo, jo seria el geni de la làmpada màgica i tots aquests fitxatges haurien sigut la panacea de la història. No renegaré mai de persones que han donat el millor de si mateixos per fer créixer el PP tot i que el resultat no hagi sigut bo. La responsabilitat l’ha de tenir qui lidera un projecte polític.

Per tant, ¿no repetiria aquesta fórmula de cara al 2023?

Encara no ho sé, però no renunciaré a la idea que s’ha d’obrir el partit i fer-lo més gran.

¿Josep Bou repetirà com a candidat a Barcelona? Hi ha qui situa Daniel Sirera com a alternativa.

A la tardor decidirem les candidatures. No estem en disposició de garantir-nos ni a nosaltres mateixos, cal respectar els terminis.

Enric Millo va reaparèixer en l’acte de Feijóo a Barcelona. ¿L’exdelegat del Govern a Catalunya pot tornar a la primera línia política com a candidat a les europees? 

És un gran amic, una persona que ha tingut un tracte injust després de la seva etapa com a delegat, en què va haver de prendre decisions molt difícils i ho va fer sempre al servei de Catalunya i de la resta d’Espanya. Les notícies que tinc en el dia d’avui és que és increïblement feliç en el seu càrrec en el govern de Juanma Moreno. Si deixés de ser feliç, estic sempre a la seva disposició.

¿Dolors Montserrat podria tornar i disputar-li el càrrec al capdavant del PP català?

Això ho ha de respondre ella. És un actiu del partit, una excel·lent portaveu parlamentària a Europa, representa la veu dels catalans no nacionalistes i pot desenvolupar aquest paper o qualsevol altre perquè sempre ho ha fet de manera satisfactòria.

¿Pactaria abans amb el PSOE o amb Vox a nivell nacional?

Depèn. En això soc de Julio Anguita, per increïble que sembli: programa, programa, programa. Quan he de pactar, el que exigeixo a l’altre partit no és que pensi com jo, és que respecti la llei, els drets i les llibertats.

Els posa al mateix sac.

Jo no faig cordons sanitaris, perquè no m’agrada que me’ls facin a mi.

¿És partidari d’una gran coalició a Espanya?

La gran coalició és un instrument per a situacions d’absoluta emergència nacional, perquè és molt important que hi hagi govern i que hi hagi alternativa, perquè si són al mateix lloc, qui exerceix el lideratge de l’oposició són els radicals. Una altra cosa molt diferent és que en situacions molt complicades com la d’ara hi hagi pactes d’estat entre les formacions polítiques centrals. En això sí que hi crec. Ara seria recomanable que hi hagués pactes d’estat, que Pedro Sánchez acceptés la proposta de Feijóo d’abaixar impostos, però no hi ha manera.

La relació entre Sánchez i Feijóo es preveu més dialogant respecte a l’etapa Casado.

Evidentment hi ha un to i unes actituds diferents. El responsable d’arribar a acords d’estat és el president del Govern, es digui Aznar, González, Suárez, Rajoy, Zapatero o Sánchez, no de l’oposició.

Notícies relacionades

Que no hi hagi data per al congrés del PP de Madrid, ¿pot portar una altra crisi com la viscuda amb Casado?

Hem sortit reforçats d’una crisi de partit que era una crisi existencial, gravíssima, molt semblant a la que va viure el PSOE quan es va destituir Sánchez el 2016, i s’ha resolt ràpid amb un lideratge indiscutible i unànime, i això és extraordinàriament meritori. Quan esclata la crisi, probablement no m’hauria imaginat una resolució tan ràpida i satisfactòria. I amb la quantitat de bogeries que escolto al Parlament sobre Catalunya, la data del congrés del PP de Madrid és l’última de les meves preocupacions. És evident que ha sortit d’aquesta crisi amb les idees molt clares i crec que no hi haurà cap problema en aquest sentit.