Absolt el guàrdia urbà acusat de disparar un sensesostre a Barcelona el 2020

En expulsar Arrels del cas, que reclamava per al guàrdia urbà 10 anys de presó per un delicte de temptativa d’homicidi o lesions –amb l’agreujant d’aporofòbia– i que la fiscal hagi sol·licittr l’absolució per legítima defensa (la víctima portava un ganivet), els magistrats s’han vist obligats a acordar l’absolució del policia davant la falta d’acusació formal. El tribunal ha argumentat que no figura en la causa un escrit pel qual el Marjan «expressament» delegués l’acusació a Arrels. En aquest sentit, l’11 de desembre del 2024, els magistrats ja van decidir apartar-lo del cas per estar il·localitzable. «No hi ha autorització expressa perquè Arrels exerceixi l’acusació popular», va concloure el president del tribunal, José Carlos Iglesias. En canvi, el 2022, un altre tribunal de l’Audiència de Barcelona (Secció Setena) sí que va permetre Arrels comparèixer com a acusació popular durant la instrucció.

Aporofòbia

Així, finalment, els magistrats han rebutjat la tesi defensada per la fiscal i l’advocada d’Arrels, Eva Hobeich, segons la qual la fundació podia exercir l’acusació popular. La lletrada de l’entitat mantenia que sí que estaven legitimats per acusar el guàrdia urbà al sol·licitar l’aplicació de l’agreujant d’aporofòbia (odi als pobres), cosa que, al seu entendre, és d’«interès general», un dels preceptes requerits per ser acusació popular.

En aquest sentit, l’advocada ha anunciat que presentarà recurs. «Estem tristos perquè veníem amb la il·lusió de poder fer el judici», ha assegurat. «Fa molt temps que parlem d’aporofòbia, que com a agreujant està des de fa temps en el Codi Penal […] En aquest cas, no podem anar a judici per valorar si l’actuació (de l’agent) va ser proporcionada o no, i si l’actuació és aporofòbia o no», ha precisat. «Persones com la víctima no disposen de telèfons mòbils, ni de cases a les quals poden arribar notificacions, tampoc tenen un espai en què es troben segurs i de manera permanent. És a dir, tenim una interpretació molt restrictiva i contrària als drets fonamentals i al dret d’accés a la justícia», ha qüestionat la lletrada.

De passada per Barcelona

El Marjan va néixer fa 47 anys a Bòsnia, té passaport hongarès i des de fa anys dorm a grans ciutats europees. «Alemanya potser era el millor lloc per a la gent sense llar, perquè si recicles llaunes i ampolles de vidre aconsegueixes diners per menjar», va explicar a EL PERIÓDICO dies després de l’incident. A Barcelona va arribar el juny del 2020, després de passar per Suïssa, París i altres ciutats del sud de França. Els testimonis parlaven d’ell com un home tranquil. Després de l’aldarull amb el guàrdia urbà, se’l va imputar per atemptat a l’autoritat, per la qual cosa el fiscal va reclamar per a ell quatre anys d’internament en un psiquiàtric. El seu judici no s’ha celebrat perquè està il·localitzable.

Notícies relacionades

Els Mossos conclouen que l'acusat del crim de Campdevànol va sotmetre la víctima a "maltractament psicològic continu"

Catalunya necessitarà 80.000 places i 26.000 professionals més per atendre en 10 anys el repte de la dependència

El sensesostre va recordar en l’entrevista amb aquest diari que aquell 21 de novembre del 2020, cap a les sis de la tarda, es trobava al passeig de Sant Joan dirigint-se a la font de Tetuan per rentar els seus estris. De sobte, va veure que s’acostava la policia. «Em vaig adonar que m’estaven seguint. Em vaig posar molt nerviós, no entenia res, i vaig començar a córrer. El cotxe va xocar contra la vorera i em vaig espantar molt. Quan vaig arribar a l’altre costat del carrer, al parc infantil, ja no podia més i vaig descansar. El copilot del vehicle policial va obrir la porta. Era només a tres metres de mi. Vaig sentir ‘bang bang’ i recordo caure i sentir un dolor terrible», va sostenir en aquell moment. Va ser traslladat a l’hospital.

Segons l’escrit de la fiscalia, el Marjan «va fer cas omís» a les indicacions de l’agent, «que va haver d’anar darrere seu, i quan va aconseguir acostar-s’hi», el sensesostre es va girar, «i l’agent va observar llavors que portava un ganivet a la mà, agafat a l’altura del pit, amb el qual l’acusat es va enfrontar al funcionari, que es va haver de fer enrere».