"Fusta" antisanchista

Tot i que insisteix que no té proves, Víctor de Aldama afirma mentre guarda a l’estranger "un sobre" que podria acabar amb el Govern de Pedro Sánchez. Està emprenyat perquè la justícia no està fent el que ell creu que hauria de fer: ficar a la presó els seus presumptes exsocis i exdestinataris dels seus suborns –a canvi de facilitar-li els seus cops de pilota amb mascaretes en la pandèmia–, Koldo García i José Luis Ábalos. I perquè Sánchez no ha convocat eleccions com a resposta a les "bombes" que ell anuncia des del 2024 al ser excarcerat en la causa del frau de l’IVA d’hidrocarburs (230 milions, segons l’últim informe). Per què no repatria el "sobre" i així acabem abans és una pregunta per a la qual no té resposta.

Aldama, Koldo i Ábalos ens tornen a aquella època els noms de la qual prefereix no recordar l’expresident i exsecretari del PSOE Felipe González –tan admirat i exemple per a Alberto Nuñez Feijóo i José Manuel Moreno Bonilla– dels anys 90 del segle passat.

Seguir el rastre

El del sistema de finançament il·legal Filesa, Luis Roldán; l’agent Paesa; Juan Guerra; les negociacions en la Moncloa amb el president intervingut de Banesto Mario Conde, coneixedor dels papers del coronel Luis Alberto Perote; Mariano Rubio; Manuel de la Concha; Javier de la Rosa. O els ministres Vicente Albero i Andoni Asunción i molts d’altres.

Però clar, després van arribar José María Aznar i Mariano Rajoy, tots dos units per la gestió del tresorer Álvaro Lapuerta amb el seu gerent Luis Bárcenas, que més tard, a proposta de Rajoy, va ser nomenat tresorer nacional (el juny del 2008). Fa dècades que la comptabilitat B roda.

I Gürtel, aquella trama "contra el PP", segons el missatge que li va dictar Federico Trillo, defensor dels alts càrrecs del PP imputats (el PP li va pagar 69.000 euros per aquesta tasca), el març de 2009, va permetre seguir els rastres de Bárcenas sense saber cap a on anaven a conduir. Perquè és en el dia d’avui que ningú recorda la punta del cabdell: que va ser arran d’una comissió rogatòria del jutge Francisco Monterde, de la Sala Segona del Tribunal Suprem -Bárcenas era senador, per tant, aforat– que la justícia helvètica va seguir la pista d’una targeta Visa amb la qual el llavors tresorer va fer un pagament –era 2010– fins a veure sota de l’iceberg que havia arribat a acumular 48,2 milions d’euros. És que Bárcenas, en qualitat de senador, era una personalitat exposada políticament (PEP), la qual cosa obliga al seguiment dels seus pagaments.

Això no podria passar-li mai, per exemple, a Isabel Díaz Ayuso o a la seva parella Alberto González Amador, perquè, segons hem revelat, ella mai ha omplert el formulari que s’exigeix a presidents de CCAA i les seves relacions sentimentals. Ara, per tant, l’estratègia de Feijóo consisteix a mostrar que ell no té res a veure amb la comptabilitat B del PP en el passat i que, per contra, el que sí que està immers en una comptabilitat B i finançament il·legal del seu partit és Pedro Sánchez.

I aquí entra Aldama, tan necessari ara, just quan dilluns passat començava l’últim capítol de Gürtel: el judici per blanqueig de capitals (Francisco Correa va acumular a Suïssa 40,1 milions, poc menys dels 42,8 de Bárcenas).

Ara bé, és interessant refrescar la memòria: José Antonio Sánchez és el director general de Telemadrid des del 26 de juny del 2024. I la seva experiència amb la comptabilitat B del PP la va fer a primera fila. Perquè en la seva condició de periodista del diari Abc va rebre pagaments que li va fer Miguel Ángel Rodríguez després de rebre els diners que li enviaven Bárcenas. A Queríamos tanto a Luis (Espasa, 2015), el meu segon llibre dedicat a la trama de la comptabilitat B del PP, hi detallo com es van produir aquests pagaments.

Irrupció de M.A.R.

En la comptabilitat manuscrita del PP que portava Bárcenas, visada pel seu superior, el tresorer Álvaro Lapuerta, apareix el 23 d’octubre de 1997 un pagament d’1,5 milions de pessetes a Miguel Ángel Rodríguez. Que va aparèixer així M.A.R. Però en la comptabilitat manuscrita hi havia un buit: faltava el període 1993-1996. Aquesta part mecanitzada 1993-1996 va ser desencriptada del pendrive de Bárcenas i va ser aportada al Jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, a càrrec del jutge Pablo Ruz.

Notícies relacionades

El jutge apunta a un pla conjunt i "delictiu" de Leire Díez i Pérez Dolset

El Rei concedeix el Toisó d’Or a González, Roca i Herrero de Miñón

En resum: que el xou d’Aldama amb les seves "bombes" fos el plat estrella de Telemadrid de dilluns passat 20 d’octubre en què es tractava de mostrar que hi ha finançament il·legal en el PSOE, amb Aldama com a testimoni de càrrec –"no tinc proves", almenys va admetre– va ser una operació calculada.

La prova que Aldama va presentar davant el jutge Puente en les últimes hores, filtracions prèvies mitjançant, ha sigut desmentida per Carlos Bautista, el nou lletrat d’Ábalos. És a dir: les condicions de compra d’un local a València per part de l’exministre de Transportes.