El Govern espanyol acusa el «desgast» del malestar als carrers, però confia que el seu pla de xoc el frenarà

«Hi ha un interès a aparentar que estem d’espectadors, però la realitat és que no dormim. Literalment. No dormim perquè estem amb reunions tot el dia i estudiant les mesures que, sobretot, siguin més eficaces, perquè és del que es tracta». Una ministra verbalitzava aquest dimarts la frustració que hi ha al Govern, la plena consciència que està patint un enorme «desgast» en les dues últimes setmanes, especialment per l’aturada dels transportistes que està posant en perill la xarxa de distribució de tot el país, però també pel controvertit (i no explicat fins ara amb detall) gir en la posició del Sàhara, que ha suposat l’abandonament de la neutralitat d’Espanya en el conflicte després de gairebé 47 anys. A l’Executiu esperen que a finals d’aquesta setmana, quan el Consell Europeu adopti mesures per controlar els preus de l’energia, s’aturi l’hemorràgia interna, perquè posarà negre sobre blanc en el marge que disposa per alleujar als ciutadans i a les empreses l’alça de la factura elèctrica. És a dir, que el camí que prengui Brussel·les determinarà l’orientació i els continguts del pla nacional de resposta a la guerra d’Ucraïna, que a la Moncloa confien poder pactar amb el PP.

Aquest dimarts, el Consell de Ministres no va aprovar mesures parcials per esmorteir el cost de l’energia, com sí que han avançat altres països, perquè la seva «estratègia», la seva «aposta», és una altra, explicava una altra integrant del Gabinet. I és la de prendre mesures «de pes», no posar-hi pedaços, i fiar-ho tot en el canvi de la UE, al Consell Europeu d’aquest 24 i 25 de març, fet que explica la gira del president, Pedro Sánchez, per diverses capitals, tour que ahir hauria d’haver acabat a Dublín, però que no va ser possible per la covid del primer ministre irlandès, Micheál Martin, amb qui, no obstant, sí que es va reunir telemàticament.

L’Executiu empeny, com Itàlia, Portugal i Grècia, cap a un redisseny, si més no conjuntural, del mercat energètic, que permeti desacoblar el gas de la factura elèctrica. L’argument, repetit moltes vegades, és que si no s’«intervé» el sistema, no es tallarà el «contagi» d’una tecnologia, el gas, que està distorsionant el preu de l’electricitat. Per això, el Govern defensa que no n’hi ha prou amb rebaixes fiscals o ajudes directes, ja que el mercat se les menja si no es corregeix el seu comportament «disfuncional», desbocat encara més després de la invasió russa d’Ucraïna.

«El que esperem és que si no hi ha un acord de màxims entre els Vint-i-set, sí que ens faciliti un penjador per poder actuar, perquè el mercat energètic està avui dia regulat a nivell europeu i el marge d’actuació com a país és molt menor», explica una ministra. És més, a l’Executiu apunten que Brussel·les és conscient que Espanya no acceptarà qualsevol sortida mínima. Si no s’atura el problema de soca-rel, com demana el president, «el Govern no hi estarà d’acord». Les decisions en el Consell Europeu s’adopten per unanimitat, i si hi ha un país que exerceix el seu dret de veto, no hi ha pacte. En altres paraules, que Sánchez està disposat a anar a totes, disposat a jugar la seva carta fins al final.

El paro indefinido de transportistas llega este martes a su noveno día https://t.co/KjFaIzeGSb pic.twitter.com/NwammhWejx

— Europa Press TV (@europapress_tv) 22 de marzo de 2022

Crítiques dels socis

En els últims dies, no obstant, la pressió del carrer ha anat en augment. La vaga dels transportistes ja fa més d’una setmana que dura i ha augmentat —tot i que la percepció dels socialistes és que en les últimes hores més camions han pogut treballar gràcies al desplegament de 24.000 efectius policials—, i s’hi va sumar, diumenge passat, la massiva protesta del món rural (150.000 concentrats a Madrid, segons la Delegació del Govern, 400.000, segons els convocants), més la plantada dels pescadors. «El Govern dona senyals de quedar-se encantat, d’improvisar i anar a batzegades en un moment en què la gent ho està passant malament... Si no hi ha una reacció immediata i amb fermesa, se li’n pot anar la legislatura de les mans», deia aquest dimarts Íñigo Errejón, líder de Més País, soci habitual del bipartit. Igual que ERC, que no para d’advertir que «o l’esquerra es posa les piles i intenta crear i aplicar iniciatives o tot això s’ho queda Vox».

A l’Executiu repliquen que sí que són conscients del «malestar» social, que són «sensibles», però alhora són «responsables» i estan estudiant possibles solucions («no dormim»). «Tothom es posa molt dramàtic, però cal estar en el Govern per mantenir la temperància. Es tracta de prendre les mesures més eficaces, no d’anar a correcuita. Ens vam donar un full de ruta, que és esperar Brussel·les, perquè en funció del que acordi el Consell Europeu, les mesures en seran unes o unes altres. En aquest interval, fins al Consell de Ministres del 29 de març, nosaltres també patim, és veritat. Tenim desgast», diu defensant-se l’equip més directe del president, que nega que Espanya estigui actuant «tard», perquè països com França han anunciat mesures per abaixar el preu dels carburants que entraran en vigor l’1 d’abril, data en què previsiblement també entrarà en vigor el paquet anticrisi que està preparant el Govern de coalició.

Aquest full de ruta dissenyat per la Moncloa és el que fa esperar el Govern (i el PSOE) que la tempesta amainarà a partir de divendres, quan conclogui el Consell Europeu. De fet, a l’equip de la titular de Transports, Raquel Sánchez, assenyalen que serà llavors quan es puguin concretar les sortides avançades als transportistes aquest dilluns passat. Concreció que hauria de portar, això creuen al ministeri, al final de la vaga aquest mateix cap de setmana. En definitiva, que es mostren «bastant optimistes» després de 15 dies molt turbulents.

Esta tarde he hablado por videoconferencia con el PM de Irlanda, @MichealMartinTD. España sigue impulsando una respuesta común ambiciosa al insostenible incremento del precio de la energía. Es clave adoptar en el #EUCO de esta semana soluciones contundentes y de efecto inmediato. pic.twitter.com/xW5vmzIpVP

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 22 de marzo de 2022

L’Executiu confia en el seu paquet de mesures i per això creu que el PP l’acabarà recolzant al Congrés, en part pel canvi que suposa l’arribada d’Alberto Núñez Feijóo. Però, tot i que esperen el seu vot favorable al reial decret llei, consideren que facin el que facin els populars continuaran reclamant la rebaixa fiscal, al marge que en aquests moments sigui menys eficaç. «Ells entenen que això els dona vots». 

#EnDirecto | El Gobierno dice que el nuevo marco de relaciones con Marruecos es "una buena noticia para España" porque supone el "cierre de la crisis política abierta hace más de un año" y defiende que el acuerdo dará "estabilidad y prosperidad económica" pic.twitter.com/7GiNrfekzP

— Europa Press (@europapress) 22 de marzo de 2022

12.000 milions menys de recaptació

Fonts governamentals explicaven ahir dimarts que a l’Executiu li és igual ingressar menys —l’opció d’abaixar impostos— que incrementar la despesa —bonificacions via endeutament—. Però el que reclamen els sectors més afectats per la pujada dels combustibles, els transportistes i els agricultors (tractors), són ajudes directes. L’IVA que cobren, sigui més alt o més baix, se’l descompten. «El que està valorant el Govern és què és més útil». «Que quan sortim amb el paquet de mesures, realment serveixin». 

Des de l’Executiu es nega taxativament que amb aquesta situació l’Estat estigui recaptant més, i es remarca que els que es beneficien són les comunitats autònomes, perquè el 50% de l’IVA i el 58% de l’impost d’hidrocarburs estan cedits. El que més convindria al Govern és la baixada fiscal, afirmen, perquè seria una minva d’ingressos que repercuteix en les autonomies. Si s’opta per les ajudes directes, per a l’Executiu hi ha una doble penalització, ja que d’aquí dos anys s’haurà de tornar l’excés d’IVA a cada regió. S’estan valorant totes les opcions, però el Govern sembla decantar-se per bonificacions als sectors més afectats, confirmaven des d’Hisenda. 

La prova, assenyalen al Govern, és la rebaixa fiscal que s’ha aplicat ja amb l’electricitat, i que «no ha donat resultat». Això, reconeixen, ha sigut una «frustració», perquè, tot i que s’ha actuat per frenar la factura energètica, la baixada d’impostos no ha servit de res. La llum ha continuat pujant per la repercussió del preu del gas en el càlcul de l’electricitat. Si les mesures aprovades fins ara es mantenen tot l’any, apunten, l’Estat haurà deixat d’ingressar fins a 12.000 milions d’euros, sense que hagi suposat un gran alleujament per a les famílies i les empreses, perquè el preu ha continuat escalant. Per això la insistència que es prenguin decisions a nivell europeu. 

.@jmalbares no aclara el acuerdo con Marruecos y la oposición pide explicaciones https://t.co/g9YdQ0aOCM pic.twitter.com/Fn8hiG2Znx

— Europa Press TV (@europapress_tv) 22 de marzo de 2022

Notícies relacionades

El Govern evita donar detalls del gir amb el Marroc i remet a les explicacions d’Albares i Sánchez

El Govern espanyol sospesa la reobertura de fronteres amb el Marroc per al final de Ramadà

A la part socialista de l’Executiu creuen que el paquet anticrisi de dimarts vinent no ha de generar un nou conflicte amb Unides Podem, perquè ells són per sistema menys favorables a ajudes fiscals. El problema podria ser que exigeixin pujades impositives a les grans empreses, una cosa que ahir en la seva reunió amb les elèctriques el president del Govern, Pedro Sánchez, ja preveien, com després va ratificar en roda de premsa la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera. 

Al malestar al carrer per la pujada de la inflació, el Govern hi suma el terratrèmol polític pel canvi de posició sobre el Sàhara Occidental i el suport donat al pla autonomista del Marroc. Les crítiques han sigut molt unànimes de tota l’oposició pel gir, la falta de transparència i els detalls de l’acord. Fins i tot al PSOE ha generat molt desconcert. La idea és que aquesta polèmica perdi pistonada a partir d’aquest dimecres amb la compareixença al Congrés del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, i que el Govern pugui anar traient-se problemes de sobre.