Dues reunions amb els EUA van precedir el canvi espanyol sobre el Sàhara

La dona que visitava Rabat aquell dimarts és una de les figures destacades de l’entorn demòcrata nord-americà i l’òrbita de Joe Biden. És antiga consellera de Bill Clinton, col·laboradora de Madeleine Albright a la Secretaria d’Estat de l’etapa prèvia a l’11-S, supervisora de la política sobre Corea del Nord, participant en el pols nuclear amb l’Iran... La seva presència a la capital marroquina, en plena tensió mundial per l’agressió a Ucraïna, ha format part d’una cronologia paral·lela i una mica desapercebuda d’actes i escenes abans que Espanya confirmés l’abandonament de la seva tradicional postura sobre l’antiga colònia sahariana.

El dilluns 7 de març, Wendy Sherman havia estat a Madrid i s’havia vist amb el ministre Albares. L’ocasió va ser un seminari bilateral –qualificat per Exteriors «d’alt nivell»– sobre ciberseguretat a la seu del ministeri. Era també la primera visita de Sherman a Espanya. I per parlar d’alguna cosa més que de ciberseguretat es va veure amb el titular d’Exteriors amb tres apunts en l’agenda: la crisi d’Ucraïna, la cimera de l’OTAN a Madrid i l’estat de les relacions bilaterals entre Espanya i els Estats Units.

El dimarts 8 de març, Sherman va viatjar a Rabat. L’ocasió era el Diàleg Estratègic Marroc-EUA, fòrum anomenat així per les dues administracions. Al terme de la reunió, Sherman no només va dedicar paraules al Sàhara; també

va parlar d’un increment de la cooperació militar amb el regne alauita, després d’assenyalar que el Marroc ja ha arribat a participar en 100 exercicis conjunts amb els Estats Units a l’any. En aquesta ocasió va confirmar els preparatius per a unes noves i enormes maniobres militars multinacionals al nord del Sàhara: les African Lion 2022. En l’edició del 2021, contra el costum, l’Exèrcit espanyol no hi va ser després que el Marroc intentés –sense èxit– l’incòmode detall que part dels exercicis tinguessin lloc en territori sahrauí. El Pentàgon ho va haver de desmentir.

El dimarts 15 de març, un grup d’agents policials de Melilla va rebre, durant un dinar a la ciutat autònoma, un missatge tranquil·litzador d’una autoritat local de la seguretat de l’Estat que va coincidir al restaurant: «Ve una etapa de més tranquil·litat a la tanca». Feia 12 dies de l’assalt més multitudinari d’immigrants a aquesta frontera, 2.500, amb un saldo de 53 agents ferits a la banda espanyola, més de 60 de subsaharians amb contusions i 500 que van passar, candidats a devolució immediata. La mateixa setmana, un responsable policial comenta a operadors comercials de la ciutat que s’espera «alguna cosa important» del Marroc.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El divendres 18 de març, entre les 18 i les 18.30, el ministre d’Exteriors va mantenir una conversa telefònica amb el president de la ciutat autònoma de Ceuta, Juan Jesús Vivas. En la conversa, segons fonts del govern ceutí, Albares posa èmfasi en la integritat territorial d’Espanya. Vivas, veterà dirigent del PP –i molt en contacte amb la Moncloa des de l’allau migratòria del maig del 2021–, celebra on li pregunten la iniciativa del Govern. Afirma que amb això no es desvia de les crítiques del líder in pectore, Alberto Núñez-Feijóo. «No veig contradicció entre la meva valoració positiva i el posicionament del president de Galícia,», va dir aquest dilluns a la televisió de Ceuta. «És important per a la tranquil·litat i la prosperitat dels ceutins que el Marroc respecti la integritat territorial», va explicar. Vivas desgrana «fets políticament rellevants», com la visita de Pedro Sánchez a Ceuta al maig, la resolució de l’europarlament al juny assenyalant Ceuta i Melilla com a fronteres europees, i la ressenya de les dues ciutats com a punts d’especial atenció en l’Estratègia de Seguretat Nacional aprovada al desembre.

El mateix 18 de març, quan Albares confirmava el contingut de la carta de Sánchez revelada per Rabat, la Casa Blanca va anunciar el nomenament d’un nou ambaixador per al Marroc. Puneet Alwar succeeix l’empresari David Fisher, que havia deixat Rabat el gener del 2021. Expert en Política de Defensa i missions militars exteriors dels Estats Units, Alwar va ser peça principal en la negociació amb l’Iran per posar topall a la seva expansió nuclear. És un nomenament clau per a fonts de la Seguretat de l’Estat, que el veuen dirigit al final del conflicte amb el Polisario i a fixar el matalàs de seguretat Sahel-Atlàntic-Líbia per al qual el Marroc funciona com a glacis d’Europa.