La plaça de la Revolució recull els mobles

Unes botigues que van anar apareixent a partir d’una d’inicial. Mobles Cáceres va començar la seva activitat a principis dels 40, tot i que va obrir oficialment el 1947, fa gairebé 80 anys. Ara, tres generacions després, el negoci familiar s’acosta al final: tancarà el 31 de desembre per jubilació.

Tot va començar amb Genaro Cáceres, que va néixer a Cúllar de Baza (Granada). L’home va venir a Barcelona i es va casar amb una veïna. Quan va obrir, pocs anys després del final de la Guerra Civil, la població estava empobrida i la capacitat de comprar qualsevol cosa era molt limitada.

Veí de Sarrià, el Genaro baixava i pujava a la botiga de mobles en carro, recorda el seu fill, Josep, que té 84 anys i que li va agafar el relleu el 1972, tot i que ja feia anys que treballava amb ell. Amb la segona generació va arribar el gran creixement, de finals dels 70 a principis dels 80 del segle passat.

Carme Cáceres (60 anys), biòloga que durant part de la seva vida no va treballar a la botiga, representa la tercera generació del negoci familiar i el dirigeix des d’en fa 20. Això no significa que el seu pare, que es va jubilar als 70, es retirés completament, tot i que sí que va reduir la seva activitat. La quarta generació, tres nets, es dedica ja a altres activitats. I això ha fet que el Josep i la seva filla prenguessin la decisió: Mobles Cáceres tancarà les portes de manera definitiva a final d’any, i deixarà així una mica òrfena la plaça de la Revolució. Són gairebé mil metres quadrats de botigues que ara coneixeran nous inquilins, cosa que suposa gairebé una reforma del barri. La família Cáceres adverteix que la seva intenció és que en aquests locals s’ubiquin negocis que "valguin la pena".

La plaça de Cáceres

Notícies relacionades

Barcelona triplicarà les càmeres de videovigilància instal·lades al carrer d’aquí al 2027

BCN crearà ombres al Portal de l’Àngel, Born i passeig Marítim

"De broma, els meus amics em deien que això era la plaça de Cáceres", explica el Josep sobre la presència del negoci. Recorda bé els inicis, perquè ell va començar a treballar aquí el 1957, als 16 anys, quan el seu pare va tenir un problema a l’oïda i es va quedar sord, cosa que va obligar el fill a implicar-s’hi i a acabar de nit els seus estudis. "Sempre ens hem dedicat a la compravenda. Comprar mobles i vendre’ls –explica–. El que més apreciem és la gran clientela que hem tingut. Al principi, la gent no tenia diners. Es casaven i es morien amb els mateixos mobles. Amb el temps, l’economia va anar millorant. Veníem de la misèria, del racionament". "La clientela era tota del barri", explica. Li demanaven consell, li atorgaven una confiança total. "Llavors no volien veure catàlegs, volien tocar els mobles".

Ha conegut crisis econòmiques i ha tingut una clientela "de gent treballadora" que durant molt temps pagava els seus mobles amb lletres setmanals, sense cap banc al darrere, com passa ara. Això suposava una confiança fèrria entre el venedor i el client.