El Periódico de l'Eixample
El sostre de la cristiandat
La Sagrada Família supera ja per 138 centímetres el Dit de Déu d’Ulm, el campanar més alt del món des del 1890
Los operarios colocan el brazo inferior de la cruz de la Torre de Jesús. /
Ha de créixer encara, abans de final d’any o a tot estirar al gener, 9,59 metres, però des d’aquesta setmana la Sagrada Família ja és el temple cristià més alt de món. La col·locació al cim de la Torre de Jesús del primer braç de la creu que coronarà el temple ha situat l’actual sostre de la basílica a 162,91 metres d’altura. Ha de pujar encara fins als 172,5 metres finals, però amb la seva actual cota ha batut el Dit de Déu, o sigui, la torre del campanar de l’Església d’Ulm, que ostentava el títol de cim de la cristiandat des del 1890 amb 161,53 metres. Una és catòlica i l’altra, tot i que originalment era d’aquesta mateixa fe, és ara protestant. Totes dues, no obstant, quedaran lluny del que amb gran distància és el centre de culte més alt del món, la Mesquita de Hassan II, que despunta en l’horitzó de Casablanca amb la seva minaret de 210 metres d’altura.
Quan Ulm, ciutat natal d’Albert Einstein, després de cinc segles d’obres va donar per acabada la seva magnífica església, la Sagrada Família amb prou feines eren quatre parets dempeus. Si amb alguna església de Barcelona hauria de ser comparada en realitat, no hauria de ser amb el temple d’Antoni Gaudí, sinó amb Santa Maria de Mar, perquè va ser, com la basílica del Born, una iniciativa del poble.
La Sagrada Família, el 1896. /
L’emperador Carles IV d’Alemanya, un dels monarques més antisemites de la història d’Europa, va prohibir als veïns d’Ulm el lliure i fàcil accés a l’església parroquial a la qual habitualment acudien, perquè estava més enllà de les muralles de la ciutat, així que van decidir aixecar una nova i d’estil gòtic a través d’una col·lecta entre les famílies més acomodades de la ciutat, els Parles, els Ensinger i els Kun, entre altres. Aquestes dues últimes, per exemple, van pagar de la seva butxaca la nau principal en unes obres que van començar el 1392 i van acabar el 1477.
L’Església d’Ulm, a la vora del Danubi. /
La construcció de l’Església d’Ulm (mai ha sigut catedral) va prosseguir al llarg dels segles i no va ser fins a l’últim instant que es va decidir que arribés als 161,53, entre altres raons per batre així els 151 metres de la catedral de Colònia.
Aquesta ‘baralla’ no només ha quedat superada per la Sagrada Família, sinó que el temple de l’Eixample superarà l’església d’Ulm en un altre detall. A través de 768 esglaons s’accedeix a la ciutat alemanya a un mirador situat a 150 metres d’altura, amb excel·lents vistes sobre el Danubi i, en dies clars, sobre els Alps. La creu de la Torre de Jesús de la Sagrada Família serà també un mirador, a aproximadament 165 metres d’altura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Pensions ¿Quan es cobra la paga doble de Nadal? Bones notícies per als jubilats
- La plaça de la Revolució recull els mobles
- Sistema sanitari Catalunya congela l'ampliació dels cribratges de càncer per falta de pressupostos i professionals
- Novetats de l’Agència de l’Habitatge La Generalitat introdueix canvis en la definició de gran tenidor de vivendes a Catalunya
- Sistema sanitari El càncer de còlon en homes de 20 a 29 anys augmenta un 14% a l’any a Espanya
- Avenç científic La creació d'un ronyó híbrid d'humà i porc obre un nou horitzó per als trasplantaments
- Hi haurà demanda civil El malson d’un propietari de Barcelona: «El meu inquilí ha aixecat parets i lloga habitacions per dies a turistes»
- Material de construcció Catalunya crea un ‘hub’ per construir edificis amb la fusta obtinguda després de la gestió forestal
- 'El segon cafè' de La 2Cat L’Editorial de Cristina Villanueva: Celebrem la vida
- Ruta Girona culmina les fires