Mor Quimet Pairó, el maître que servia Dalí i Josep Pla al celler de ca la Teta de Figueres

Joaquim Pairó Camps, Quimet, va desenvolupar bona part de la seva vida professional al costat de la família Duran. Ell era un dels referents de l'establiment per a tots els clients, locals i forasters, que s'asseien a les taules de l'establiment del carrer Lasauca i, molt especialment, personatges de la talla de Salvador Dalí i Josep Pla, i de molts altres clients coneguts o anònims. D'ells en va guardar moments inoblidables, com quan l'escriptor empordanès "va deixar estintolada la boina que portava a la barana de fusta del Celler de ca la Teta i em va dir: 'sobretot, procureu que si cau a terra, es torni a aixecar, que a mi ja no em creu'". Salvador Dalí, amb Gala o sense, va ser un assidu client de l'Hotel. Quimet Pairó havia viscut amb intensitat l'etapa de construcció del Teatre-Museu abans de la seva inauguració, el 1974. "S'allotjava a l'Hotel tres o quatre dies seguits", recordava anys enrere i posava èmfasi en el singular esmorzar que prenia el pintor: "prunes amb sucre, ens deia que així anava millor de ventre".

Amb Franco a Peralada

En alguna ocasió, també li havia tocat acompanyar el cuiner Lluís Duran, un referent a l'època, fins al castell de Peralada, quan Franco visitava el seu amic Miquel Mateu. "Allà tocava anar firmes, de vint-i-un botons i amb el cul apretat", explicava.

Després d'una vida dedicada al món de la gastronomia, l'any 2012 va rebre un reconeixement molt especial, el Premi Tramuntana de l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà, aleshores presidida per Lluís Fernández. "Aquest reconeixement em va fer molta il·lusió, perquè durant molts anys els caps de sala, com els cuiners, els seus ajudants, o els cambrers, semblava que no existíem. És ben veritat que en el menjador, nosaltres teníem més visibilitat, més contacte amb el client. La gent de cuina, en canvi, estava ben amagada i els xefs no tenien la fama que tenen ara", relatava en aquell moment. L'actual president de l'entitat, Miquel Gotanegra, ha lamentat la mort "d'un professional irrepetible".

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: Celebrem la vida

Jean-Pierre i Luc Dardenne: «La classe treballadora pateix la síndrome d’Estocolm»

Part de les seves anècdotes han quedat molt ben reflectides en el llibre La vida a can Duran (Editorial Gavarres), escrit per Josep Valls i Joan Ferrerós amb pròleg de Salvador Garcia-Arbós.

Quimet Pairó, segons ha explicat la família, ho va passar malament aquests darrers temps, a causa d'un problema de salut que en algun moment no li va permetre menjar com ell volia. Finalment, ens ha deixat amb una vida carregada de vivències irrepetibles al costat de la seva esposa Pilar Quiroga Álvarez i de tota una família a la qual se sentia molt unit. La cerimònia de comiat té lloc, aquest dimecres, 29 d'octubre, en el Tanatori de la Funerària Vicens, a les cinc de la tarda.