Un Constitucional més conservador i amb jutges recusats afronta la seva primera deliberació

El Tribunal Constitucional (TC) recentment renovat afrontarà el 15 de desembre el seu primer ple, una deliberació que inclou alguns assumptes de transcendència política que permetran observar com es comporta un òrgan amb un sector conservador que va resultar reforçat després del pacte al qual van arribar el PSOE i el PP l’octubre passat. Actualment, cinc dels dotze membres del tribunal se situen en posicions obertament progressistes davant una majoria de set magistrats del sector conservador.

Entre els assumptes que figuren en l’ordre del dia és un recurs de diputats de Ciutadans al Parlament de Catalunya contra la decisió de la Mesa d’aquest òrgan que va reivindicar el setembre del 2019 l’amnistia dels líders independentistes; així com un altre del PP contra el fons aprovat pel Govern català per cobrir les fiances que reclama el Tribunal de Comptes als condemnats pel Tribunal Suprem.

Els magistrats també tenen sobre la taula d’aquesta primera reunió dos recursos interposats per diputats de Vox: un contra la llei del País Basc de mesures per a la gestió de la pandèmia i un altre contra el reial decret de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública.

Equilibri

L’entrada al tribunal del polèmic Enrique Arnaldo –assenyalat per la seva proximitat a càrrecs del PP vinculats a causes de corrupció– i de Concepción Espejel, designats a proposta del PP, ha permès reforçar un sector conservador en què es mantenen l’actual president Pedro González-Trevijano i els magistrats Alfredo Montoya, Santiago Martínez-Vares, Antonio Narváez i Ricardo Enríquez.

Al costat progressista, encapçalats per Cándido Conde-Pumpido –que se situa en la millor posició per succeir González-Trevijano en la presidència–, hi ha l’actual vicepresident, Juan Antonio Xiol; les magistrades María Luisa Balaguer i Inmaculada Montalbán, i el que va ser magistrat de l’Audiència Nacional Juan Ramón Sáez. Els dos últims constitueixen la quota aportada pel PSOE en l’última renovació.

En tot cas, l’actual equilibri de forces té els dies comptats si es compleixen els terminis de la pròxima renovació, prevista per al juny, que correspon portar a terme amb dues designacions al Govern i dues més al Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En aquell moment han de sortir del tribunal l’actual president i el vicepresident Xiol, a més dels magistrats conservadors Martínez-Vares i Narváez, i la previsió és que siguin substituïts per dos membres progressistes a elecció de l’Executiu de Pedro Sánchez i dos més pel Consell –un de progressista i un altre conservador–.

¿Renovació parcial?

La renovació prevista permetria capgirar l’actual situació, donant lloc a un tribunal format per set magistrats progressistes davant set de conservadors. El dubte el planteja l’actual situació de bloqueig en la renovació del CGPJ, que va complir ja el rècord de tres anys el 4 de desembre. L’òrgan que té vetats els nomenaments a la cúpula judicial després de l’última reforma impulsada pel PSOE i Unides Podem el març passat. Si el bloqueig es manté i arriba al mes de juny, el canvi de tendència del TC queda en qüestió.

Hi ha divisió entre els juristes sobre si el Govern pot o no fer els seus dos nomenaments, amb independència de l’actuació del CGPJ, aconseguint reforçar així el sector progressista del tribunal. Els que veuen problemes a aquest escenari citen la mateixa Constitució, que obliga en el seu article 159.3 que la renovació de l’òrgan de garanties s’efectuï cada tres anys per terceres parts.

L’arrencada del nou TC presenta, a més, una altra peculiaritat a causa de les recusacions presentades contra els magistrats designats a proposta del PP, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, a qui les defenses de l’expresident de la Generalitat Carles Puigddemont i de diversos condemnats pel procés independentista a Catalunya consideren «contaminats» per resoldre sobre alguns dels recursos que tenen pendents en aquest òrgan.

Falta de quòrum

De moment el president del Tribunal, Pedro González Trevijano, no ha resolt com s’actuarà davant aquesta situació, que si s’accepta posarà en perill el quòrum de vuit magistrats que exigeix la llei perquè aquest òrgan pugui prendre decisions sobre qualsevol assumpte. 

Si Arnaldo i Espejel en fossin apartats, les seves vacants en la deliberació dels assumptes del procés se sumarien a les d’Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido, que s’estan abstenint de participar-hi després de ser recusats pel contingut de les conferències que van pronunciar el 2017, en plena efervescència del procés independentista. El cinquè magistrat absent és el conservador Alfredo Montoya, de baixa per malaltia.

Entre els assumptes que es podrien veure afectats per les recusacions, i que no es descarta que finalment es retardin a una altra sessió a celebrar ja al gener, hi ha un recurs presentat per l’exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras i altres presentats pel president d’Òmnium Cutural, Jordi Cuixart, contra decisions adoptades al seu dia contra ells pel Tribunal Suprem. També hi figura una petició de Puigdemont contra diverses interlocutòries de la Sala Penal del Tribunal Suprem relatives a la seva situació processal i a les ordres de detenció i entrega europees i internacionals.

Segons les fonts consultades per El Periódico de España, el més probable és que el tribunal opti en els pròxims dies per rebutjar de ple les recusacions. Les fonts consultades assenyalen que cal valorar si els moviments de les defenses tenen per objectiu paralitzar el Tribunal i deixar-lo sense quòrum. Aquest tipus de recusacions, com les que s’adrecen contra la totalitat o la major part del Tribunal, es consideren fraudulentes i, generalment, s’inadmeten ‘ad limine’.

La polèmica, el 2022

En els següents plens, ja després de Nadal, s’aniran assenyalant previsiblement els assumptes de més calat polític, sent ja González-Trevijano qui decidirà els temps i les ponències a integrar a l’ordre del dia, que no necessàriament han de ser els mateixos que considerava prioritaris el seu antecessor.

Entre els més polèmics hi ha el presentat ja fa 11 anys pel PP contra l’actual llei de terminis de l’avortament; així com la vintena dels presentats per Vox contra la pràctica totalitat de decisions del Govern de Pedro Sánchez. 

Notícies relacionades

La periodista que va dinar amb Mazón vol que es posi el focus en els que decidien

Illa ofereix al País Valencià un "agermanament" per al progrés

Entre ells destaca el recurs presentat pels de Santiago Abascal contra la Lomloe, coneguda com a ‘llei Celaá’. El ponent, el conservador Ricardo Enríquez, proposa una estimació parcial del recurs de manera que es declari inconstitucional la prohibició de finançar amb fons públics les escoles que segreguen els nens per sexe.

Un altre recurs de pes que es podria resoldre en els pròxims mesos és el presentat pel PP i Vox contra la reforma que impedeix al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) portar a terme nomenaments estant en funcions. Les ponències han recaigut en dos magistrats pertanyents al sector progressista d’aquest òrgan, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, respectivament.