Denúncia de manipulació

El jutge d’instrucció Juan Carlos Peinado actua sota el paraigua de la secció 23 de l’Audiència de Madrid en la imputació de delictes de malversació i tràfic d’influències a Cristina Álvarez i Begoña Gómez, dona del president de Govern, Pedro Sánchez. Però vet aquí que, com adverteix el lletrat José María de Pablo en defensa de l’assistenta, Peinado ha incorregut en una greu omissió a l’imputar-la –i demanar a la Moncloa tots els seus correus electrònics des del seu nomenament el 2018– perquè «mutila la interlocutòria de l’Audiència Provincial i omet la part en què l’Audiència nega, de manera expressa i taxativa, que Cristina Álvarez hagi pogut cometre el delicte de malversació que ara se li atribueix».

Perquè, ¿què va dir en la seva interlocutòria la secció 23 en la seva resolució que Peinado utilitza per justificar la malversació? Que el «funcionari il·lícitament destinat a cobrir necessitats o utilitats privades del seu superior o encarregat no pot cometre delicte de prevaricació, que només cometria qui el destina, aprofita o consent aquesta decisió. I que tampoc el seu superior cometria delicte de malversació, perquè per a això seria necessari que Cristina Álvarez cobrés un sou sense prestar cap de les funcions per a les quals estava contractada».

Per tant, assenyala lògicament el recurs, «si no pot cometre malversació» es pot acordar la investigació de Cristina Álvarez en aquesta peça separada [de malversació per a ella i Begoña Gómez]. I, així mateix, ningú objecta que Cristina Álvarez «sí que va prestar les funcions per a les quals estava contractada». Afegeix el recurs: «És esbojarrat pensar que la remissió de tres correus electrònics de caràcter privat en un termini de set anys –menys de mig correu electrònic privat per any– li hagi impedit portar a terme les seves funcions».

Peinado va descartar investigar primer Cristina Álvarez pel delicte de tràfic d’influències; més tard va rebutjar investigar-la per malversació. I després va canviar de criteri, modificant el seu propi criteri.

Com assenyala la defensa de Cristina Álvarez, no sense certa ironia, la teoria del gat d’Erwin Schrödinger (1935), el físic i filòsof austríac, que buscava il·lustrar les paradoxes de la física quàntica, amb la demostració que un gat pot estar viu i mort alhora.

Perquè és el que ha passat amb el tràfic d’influències i la malversació, successivament amb el jutge Peinado. «Aquesta classe de repetida supressió o flexibilització de les garanties processals era una de les notes del que [el jurista en dret penal alemany] Günther Jacobs va denominar dret penal de l’enemic. ¿És aquí cap on anem?», es pregunta l’advocat.

No hi ha perjudici per a les arques públiques, ni com ja insinuava la Sala Segona del Suprem quan desestimava imputar per malversació al ministre Félix Bolaños com demanava Peinado, quan qüestionava «si l’anomenada força de treball és o no susceptible de malversació», després de llegir-se la interlocutòria de la secció 23 elevada com a addenda pel jutge per reforçar els seus arguments. La veritable font de què beu Peinado és aquesta secció.

En la seva interlocutòria del 12 de juny al qual s’aferra Peinado com a un ferro roent, els tres magistrats assenyalaven: «En concret, respecte de la investigada Cristina Álvarez, ¿quins indicis de responsabilitat se li poden imputar? La investigació haurà de centrar-se en si es va sobrepassar en l’acompliment de les funcions públiques que li van ser encomanades per afavorir el pla delictiu de la investigada [Begoña Gómez] en el delicte de tràfic d’influències, mitjançant la desviació de mitjans públics posats indegudament al servei d’interessos particulars o estrictament privats».

Investigació prospectiva

Notícies relacionades

L’advocat general de la UE avala la retirada de la immunitat de Puigdemont

La fiscalia descarta que declari la periodista que va dinar amb Mazón el 29-O

I vegeu això: «[La conducta de Cristina Álvarez, assistenta de Gómez] podria suposar una desviació de recursos públics en favor d’interessos privats i el que és més important oferts dins d’una estructura institucionalitzada de poder que serveix per reforçar una indubtable influència com és la presidència del Govern». «[L’esmentada estructura de poder] podria permetre inferir la solidaritat amb l’actuació de la principal investigada [Begoña Gómez], mentre reforça davant tercers el caràcter prevalent de la conducta de la principal investigada [Begoña Gómez], apuntalant l’aura d’indubtable influència que com a dona del president del Govern i exercint les seves funcions des d’aquest entramat del palau de la Moncloa podia tenir tota la seva activitat privada».

Les investigacions criminals prospectives (fishing expedition en anglès) estan a l’ordre del dia. Peinado exigeix correus electrònics de Begoña Gómez des del 2018 fins ara –set anys– i el jutge Leopoldo Puente encarrega un informe sobre el patrimoni de Santos Cerdán després d’enviar-lo a la presó el 30 de juny del 2025. El jutge torna de vacances i ràpidament demana aquest informe a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Escolti, ¿per què no abans?