Combatre la desinformació, una qüestió de drets socials i salut mental

L'estigma alimentat per mitjans de comunicació i la pròpia administració perpetua una imatge distorsionada, associant el patiment psíquic amb la perillositat o la inestabilitat. Les declaracions públiques que reforcen aquestes associacions, com les de la consellera d’Interior vinculant salut mental i violència, no són només desafortunades: són profundament violentes i tenen conseqüències reals en les vides de milers de persones. Això, a més, condiciona l’accés a drets, serveis i oportunitats, de manera que es vulnera el dret al ple exercici de ciutadania.

Les famílies que participen en grups d'ajuda sovint arriben desorientades, sense saber com accedir a prestacions, serveis o drets bàsics. La desinformació no només prové de les xarxes socials o els mems virals, sinó també de la manca de comunicació clara per part de les institucions. Aquesta situació genera frustració, però també una determinació renovada per combatre-la.

Els drets humans i la cura col·lectiva com a resposta

Des de les entitats, la resposta és clara: accions de sensibilització, formació i capacitació a professionals, participació en associacions de primeres persones i familiars i incidència política. Però la lluita contra la desinformació no pot recaure només en la societat civil. Cal un canvi de paradigma institucional que posi els drets humans i la cura col·lectiva al centre.

També és imprescindible una comunicació responsable per part dels mitjans, que doni veu a les persones afectades i trenqui amb els relats estigmatitzants. Iniciatives com la secció SanaMente d'El Periódico, que visibilitza la realitat de la salut mental amb rigor i empatia, són un exemple del camí a seguir.

Hi ha espai per a l'esperança. L'organització col·lectiva, les campanyes de sensibilització, els estudis rigorosos i la formació són eines poderoses per revertir l'odi i la desinformació.

Notícies relacionades

Tornar a la feina sense vertigen: consells per superar l’estrès postvacacional

Guia psicològica per quan cal comenzar de zero

Només amb una societat informada i compromesa podrem garantir que totes les persones, independentment del seu patiment, puguin viure com a ciutadanes de ple dret.

Isabel Alcalde, vicepresidenta 2a de Salut Mental Catalunya