Canvi d’actitud

Els dos sectors del nou TC pacten buscar la unanimitat per acabar amb la imatge de divisió

  • La primera prova de foc seran les recusacions d’Arnaldo i Espejel, proposats pel PP

  • Es pretén que el ple de desembre de la institució serveixi d’aterratge als nous magistrats

Els dos sectors del nou TC pacten buscar la unanimitat per acabar amb la imatge de divisió
3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Les dues sensibilitats que hi ha en la justícia espanyola, que tradicionalment s’identifiquen amb el sector conservador i el progressista, solen tenir un fidel reflex en les resolucions del Tribunal Constitucional. El seu nou president, Pedro González-Trevijano, i el vicepresident, Juan Antonio Xiol, s’han conjurat per intentar evitar-ho. El seu objectiu és que la unanimitat o almenys un ampli consens sigui la tònica general de les resolucions que adopti el tribunal de garanties amb l’objectiu d’acabar amb la imatge de divisió que s’ha traslladat amb les seves últimes sentències.

A complir aquest pacte contribueix sens dubte que l’actual composició del tribunal només es prolongarà fins al juny, si la pròxima renovació arriba a temps, com fins ara ha passat amb la que correspon al Govern i al Consell General del Poder Judicial. En qualsevol cas, el bon ambient que es viu actualment al tribunal després de la recent incorporació dels quatre nous magistrats és fàcilment comprovable si es té en compte que els nomenaments de González-Trevijano i de Xiol en el primer ple es van adoptar per unanimitat, cosa que tampoc sol ser la tònica general.

Fonts del Constitucional assenyalen a EL PERIÓDICO que González-Trevijano ha proposat una mena de cogovernança a Xiol per repartir millor la representació de la institució i per aconseguir el màxim consens abans de tractar un assumpte al ple. El president, com a màxim representant del sector conservador del Constitucional, i el vicepresident, del sector progressista, ho estudiaran amb l’objectiu de centrar el debat abans d’estendre’l als altres magistrats que conformen el tribunal. Així tots dos realitzaran una primera aproximació en tots els assumptes abans que es comenci a treballar cada ponència.

Diferències amb l’anterior

Per exemplificar les diferències entre la situació actual amb la que es va viure anteriorment, les esmentades fonts recorden que Encarnación Roca només va rebre el suport els magistrats de sensibilitat conservadora per ocupar la vicepresidència. Tot i que ella va arribar al tribunal a través del PSOE, com que habitualment compartia criteri amb els conservadors, el candidat progressista per al seu lloc va ser Fernando Valdés.

No obstant, la intenció d’acabar amb la imatge de divisió del tribunal no és res nou: també es va intentar durant la primera part de la presidència de Juan José González-Rivas. Especialment es va buscar en els assumptes del procés independentista, en els quals es va aconseguir una resolució sobre els drets a presó de Jordi Sànchez en la qual els magistrats progressistes Xiol, Valdés i María Luisa Balaguer van acusar els seus companys d’incomplir la doctrina del tribunal per no donar la raó a l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana.

Recusacions

Tot i que no sempre s’arriba al consens, no es preveu que el pacte es trenqui al ple de desembre, previst per als dies 15 i 16, que no té assumptes controvertits en l’ordre del dia. S’abordaran admissions a tràmit de recursos i sentències que seguiran la doctrina ja marcada perquè serveixi d’«aterratge» per als nous.

El perill en el pacte vindrà amb les recusacions d’Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, que ja han començat a presentar a l’alt tribunal, perquè la resolució d’aquesta mena d’incidents solen generar tensió i no seria la primera vegada que suposen un abans i un després en les relacions entre els magistrats. El cas paradigmàtic va ser el de l’Estatut, en el qual l’anomenada guerra de recusacions va fer saltar pels aires la més mínima concòrdia al ple.

Notícies relacionades

Aquest divendres, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers fugits, com la vigília havien fet els condemnats en el procés Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, van demanar apartar Arnaldo i Espejel perquè les seves defenses pretenen acreditar la seva pèrdua de l’aparença d’imparcialitat respecte als estàndards europeus. Dels recursos interposats contra la sentència que va dictar el Suprem, el Constitucional encara ha de resoldre els de Junqueras, Bassa i Joaquim Forn.

En l’anterior ple del Constitucional es va fer un trasllat de carteres dels magistrats sortints als que s’acabaven de nomenar, de manera que Enrique Arnaldo va assumir els afers d’Andrés Ollero, entre els quals hi havia el recurs contra l’avortament; Ramón Sáez, els de Encarnación Roca, entre ells, un dels de l’eutanàsia; Concepción Espejel, els de González-Rivas, i Inmaculada Montalbán, els de Valdés, que encara estan pendents.