Illa ofereix al País Valencià un "agermanament" per al progrés

Salvador Illa va destacar els vincles econòmics "i humans" entre Catalunya i el País Valencià i va advocar per una nova etapa de col·laboració. "Som un motor de prosperitat per a Espanya. ¿De veritat ens podem permetre el luxe de viure d’esquena? És moment de superar desconfiances i restaurar la col·laboració", va dir.

L’exministre de Sanitat durant la pandèmia de covid i líder dels socialistes catalans va defensar la "diversitat" i la vertebració espanyola "amb una Catalunya i un País Valencià agermanats", abans d’acabar la seva intervenció citant Vicent Andrés Estellés. Això sí, va reconèixer que Carlos Mazón, a qui va enviar un missatge ahir mateix, i ell mantenen "projectes polítics molt diferents", però va advocar per una relació "al més constructiva possible".

El Corredor Mediterrani i el finançament autonòmic van ser eixos principals de la compareixença a València. Illa va remarcar el paper de l’empresariat valencià (la plataforma Quiero Corredor) en la reivindicació de l’eix ferroviari quan Catalunya hi va mostrar menys interès i va qualificar la connexió com "la Via Augusta del segle XXI". ¿És optimista sobre que estigui llest a la primavera del 2027?, li va preguntar el director de Levante-EMV, Joan-Carles Martí, en el col·loqui posterior. És un horitzó "raonable", va respondre el mandatari català.

Sobre el finançament dels territoris, va destacar que Catalunya ha fet una proposta "amb ànim que no es perjudiqui ningú", si bé "mirant des de Catalunya" (no va utilitzar el terme singular en cap moment), i va lamentar que veu "molt de soroll" i no li agraden "les crítiques mentre rebaixen impostos a casa seva", en referència implícita a autonomies com la valenciana i la madrilenya.

"Mirada llarga"

En aquest sentit, va fer una crida a liderar la reivindicació d’un nou model amb el País Valencià, que és la comunitat més mal tractada històricament. "Creiem en una Espanya plural, diversa i solidària", va afirmar. I va demanar: "Més enllà del soroll, rigor. No dono lliçons, però tampoc les accepto, especialment dels que disfruten de l’efecte capitalitat [Madrid]. No ho accepto: practicar la insolidaritat quan es parla de menors i beneficiar-se de la capitalitat".

Rigor i "mirada llarga". Aquesta és la recepta del dirigent socialista per a l’espinosa empresa de la reforma del finançament autonòmic, pendent des del 2014. "Hi ha consens sobre la necessitat" del canvi, va dir, però "no es resol amb tuits ni amb xifres que ningú sap d’on surten".

Illa va defensar la tasca en aquest camp de la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero: "La conec bé. És conscient de la seva responsabilitat. S’ho està prenent seriosament", va assenyalar sobre la també candidata del PSOE a la presidència d’Andalusia. Així mateix, va defensar la quitació del deute proposat pel Govern d’Espanya. "M’agradaria que fos més, però reconec l’esforç del Govern. Valoro molt el que s’està fent. Va ser un acord amb ERC, i què. ¿Per això és dolent? Ja n’hi ha prou de política de llençol curt", va indicar.

L’exministre, que va exhibir un perfil de moderació, va passar de puntetes per la seva reunió amb Carles Puigdemont a Brussel·les aquesta setmana. Va rebutjar que tots dos parlessin dels Pressupostos Generals de l’Estat i va insistir en la seva voluntat de reconstruir un ambient polític de "cordialitat" a Catalunya. Més taxatiu es va mostrar en el torn de preguntes sobre Israel. "Genocidi descriu el que està passant", va sentenciar. "Tot el que fem per sacsejar l’opinió pública israeliana serà poc". Illa va sostenir que el conflicte sobre la llengua autòctona i la denominació és un debat "acadèmicament resolt" i "tancat" i va assegurar que el "més rellevant" és que "sumem tots". "I alguns tenen coses a fer aquí que no han fet", va assegurar en al·lusió al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a qui va criticar per les seves maniobres per "frenar" els intents del Govern per al seu reconeixement com a llengua oficial a la UE.

El president català va assenyalar, en l’esmorzar organitzat per Prensa Ibérica, que el "punt essencial" és que les llengües que es parlen en territoris "on viuen més de 20 milions de ciutadans espanyols", com és el cas del el catalanovalencià, l’eusquera i el gallec, tinguin "un estatus oficial a Europa".

Dit això, va fer una crida "directa" al PP i concretament a Feijóo, un "gallec i president durant quatre legislatures d’una comunitat amb una llengua pròpia", ja "no perquè aixequi el telèfon i digui hi estem d’acord, endavant, sinó perquè doni instruccions que no aixequin el telèfon des del seu partit per dir que frenin això".

Demana "coherència" a Feijóo

Illa va repassar els "llaços comuns" entre territoris també en l’àmbit lingüístic. "Són milers els infants i joves valencians que llegeixen revistes com Camacuc, milers els lectors catalans que llegeixen llibres editats per Afers o Bromera, i milers els lectors catalans que disfruten del mestre Joan Francesc Mira o de les novel·les d’Isabel-Clara Simó o Anna Mòner".

La ministra de Ciència i secretària general del PSPV, Diana Morant, va ser la introductora d’Illa en l’acte i no va estalviar elogis. "Passarà a la història com el polític que va recompondre els ponts que d’altres van voler destruir". "Et tindré com un referent quan sigui presidenta", va assenyalar.

Després de la trobada, Morant es va referir al titular d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, a la diana del PPCV aquests últims dies per no incloure el valencià com una de les llengües a ser reconegudes a Europa. Va assegurar que "tothom ha entès que, quan el ministre està parlant del català, està parlant del catalanovalencià". "És que ho ha dit avui mateix el president (Illa), aquest debat ja està tancat des de fa tant de temps", va afegir.

Notícies relacionades

La periodista que va dinar amb Mazón vol que es posi el focus en els que decidien

Suport a Sánchez com a líder i candidat a la presidència

Mazón replica que la seva comunitat «no viurà de genolls»

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va replicar a la proposta del seu homòleg català, Salvador Illa, que les dues comunitats no visquin «d’esquena», que el que no viurà la Comunitat Valenciana és «de genolls» des del punt de vista polític i institucional.En un acte al Palmar, Mazón va afirmar que si la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya «han decidit viure de genolls davant l’independentisme que tant riu i es burla» dels valencians, «sens dubte» la Generalitat Valenciana i el País Valencià «no ho consentiran». «L’eix Illa-Puigdemont, de recent creació, no és bo per a la Comunitat Valenciana», va insistir Mazón.