El PP català critica les polítiques en educació d’Illa

El PP català ha situat l’educació al centre de la seva arrencada política després de l’estiu. La formació posarà en marxa durant els pròxims dies una campanya que recorrerà els carrers de tot Catalunya amb cartells i fullets en què denunciarà la situació del sistema educatiu i plantejarà propostes alternatives a les desplegades per l’actual Govern de Salvador Illa, que titlla de "fracassades".

El principal argument dels populars per criticar la gestió d’Illa és que consideren que la Conselleria d’Educació manté unes polítiques "continuistes" respecte als executius anteriors i que han donat uns resultats que qualifiquen de "nefastos". Per justificar-ho, esmenten les dades de les proves PISA del 2022, en què Catalunya va quedar per sota de la mitjana espanyola, i els últims resultats de competències bàsiques de quart d’ESO, que la mateixa consellera Esther Niubó va reconèixer que no eren els esperats. Després de saber-se aquests indicadors, el Govern va firmar un conveni de col·laboració amb l’OCDE, dotat d’1,48 milions d’euros, per capgirar la situació i va anunciar un programa per reforçar les matemàtiques i les llengües.

Els populars no atribueixen tota la responsabilitat al PSC, però sí que parlen d’una "deixadesa acumulada" durant anys que l’actual Govern té l’obligació de corregir amb una reforma "radical". "La política catalana, des de l’època del tripartit, ha destrossat el sistema educatiu: hem passat de ser un referent a liderar les caigudes en qualitat i en resultats", explica a EL PERIÓDICO el portaveu del PPC al Parlament, Juan Fernández.

Les dues crisis de la conselleria

La campanya també incideix en les dues grans crisis recents que han sacsejat la Conselleria d’Educació: d’una banda, l’adjudicació de places de formació professional (FP), que va provocar una onada de crítiques el curs passat al deixar 31.000 alumnes sense plaça en la primera convocatòria; de l’altra, el caos en l’assignació de places docents abans d’aquest estiu per un error informàtic que va acabar amb la destitució del subdirector general de plantilles. "Són errors gravíssims a conseqüència d’una administració fallida i arcaica", denuncia Fernández, que els atribueix a un sistema burocràtic "desbordat" i "descontrolat".

Notícies relacionades

L’advocat general de la UE avala la retirada de la immunitat de Puigdemont

La fiscalia descarta que declari la periodista que va dinar amb Mazón el 29-O

Sota el lema Per una educació de qualitat i en llibertat, el PPC apunta als problemes que, segons el seu parer, arrossega el sistema: falta de recursos humans i econòmics, deteriorament dels edificis, problemes de climatització a les aules, manca d’un "model trilingüe", més de 900 barracons encara en ús, dèficit de places d’FP i encariment de l’inici de curs per a les famílies. Els populars també reclamen més suport i finançament per a l’escola concertada, que consideren un pilar bàsic del sistema, i acusen els últims governs d’haver-la "asfixiat" en benefici de la xarxa pública, cosa que, a parer seu, limita la "llibertat" de les famílies per triar centre.

El PPC exigeix, a més, el compliment de les sentències que obliguen a impartir més hores en castellà mitjançant percentatges per "avançar cap a un model de trilingüisme" a les escoles: català, castellà i anglès. El conflicte s’arrossega des del 2022, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar que s’apliqués un 25% de classes a aquesta llengua i el Govern va respondre al tribunal amb una nova normativa que eliminava els percentatges. Aquesta llei ara està en mans del Tribunal Constitucional.