El PNB, entre la cua de toro i les llenties

El PNB ha hagut d’estrenar estratègia negociadora aquest any. De mala gana. No li ha quedat més remei. La seva qualitat d’imprescindible per als Pressupostos Generals de l’Estat no ha sigut tal aquesta vegada. El Govern de coalició del PSOE i Podem ha donat prioritat a ERC, EH Bildu, als partits enclavats en el grup plural (PDECat, Més País i Compromís) i als regionalistes de Nova Canàries, PRC i Terol Existeix, i ha deixat els nacionalistes bascos en un segon pla al qual no estan acostumats. Els seus sis escons no són necessaris per aprovar els Comptes del 2022, que aquest dijous sortiran aprovats del Congrés i continuaran el seu camí al Senat.

«En aquesta ocasió no hi ha hagut acord global. No per la nostra voluntat, sinó perquè el Govern ho ha volgut així, hem anat negociant a poc a poc. No tenim tancada la negociació, això continua obert i continuarem parlant. Encara hi ha temes que ens preocupen», va dir aquest dimecres Aitor Esteban, portaveu del PNB al Congrés. Especialment orgullós està de la millora de la prestació per a les famílies que tinguin nens amb malalties greus. «Per no ser imprescindibles, som bastants bons. Hem aconseguit que aprovin 44 esmenes més», va afegir. Però volen parlar de més assumptes. Als nacionalistes bascos els preocupa el tren d’alta velocitat i, en concret, com entrarà «a les capitals basques». També «temes» de la llei audiovisual que ERC no ha tractat amb l’Executiu. «Cal depurar bastant el text de l’avantprojecte», va arribar a dir, llançant una pulla als republicans catalans, que s’han apuntat el gol d’aconseguir que el 6% de les plataformes audiovisuals hagi d’estar a una de les llengües cooficials (català, gallec o eusquera).

Notícies relacionades

Les principals esmenes dels socis del Govern per recolzar els Pressupostos

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Les converses amb el Govern continuen i la formació basca no descarta introduir esmenes en la tramitació al Senat. «Fins a la cua tot és toro. Les negociacions s’afronten d’una manera o una altra, segons les situacions», va afirmar. De fet, quan ho estava explicant a la sala de premsa li va sonar el mòbil. Era el ministre de Presidència, Félix Bolaños, un dels negociadors de Pedro Sánchez per als Pressupostos.

Esteban va haver de respondre diverses preguntes sobre com està encaixant el PNB que Bildu també hagi negociat amb l’Executiu i hagi pogut tornar a Euskadi amb tres acords principals: la consolidació de les mesures de l’anomenat escut social, un fons per compensar les víctimes de l’amiant i la possibilitat tècnica que el canal infantil en eusquera ETB3 es pugui veure a tot el territori de Navarra. El dirigent jeltzale va voler deixar clar que no està molest perquè el Govern hagi negociat i pactat amb Bildu els Pressupostos. «Això és lògic i cada un juga les seves cartes», va afirmar. Però va deixar una reflexió amb cert pòsit de lamentació: «El que sí que em sorprèn és que, després de dècades d’estar dient-nos des de l’esquerra abertzale, des de Bildu i totes les denominacions que ha tingut, que érem uns traïdors, que estàvem venent-nos per un plat de llenties, que el que feia el PNB no valia per a res, ara es posin a fer el mateix. Els ha costat no només dècades, sinó també molt sofriment, del qual ja no hi ha marxa enrere, per arribar a la conclusió que el PNB tenia raó».