Els canvis del 40è Congrés

De la plurinacionalitat a l’«Espanya multinivell»: el PSOE reajusta el seu enfocament cap a Catalunya

  • La ponència marc trasllada al paper la posició del Govern de Sánchez: diàleg dins la llei, més autogovern, cogovernança, solidaritat i lleialtat

  • La idea plurinacional d’Espanya, que va quedar fixada en el congrés anterior, el 2017, es va abandonar de seguida, amb la tardor del procés i l’arribada al poder

De la plurinacionalitat a l’«Espanya multinivell»: el PSOE reajusta el seu enfocament cap a Catalunya

PSOE / EVA ERCOLANESE

10
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

El PSOE aparca definitivament –o, almenys, per als pròxims quatre anys– el concepte d’Espanya «plurinacional». La idea de «nació de nacions». I, no obstant, no és ni de bon tros sorprenent. Ja s’hi comptava. El que s’esperava era que el partit reajustés de manera oficial el seu enfocament cap a Catalunya, readaptant les seves resolucions al discurs que, des del 2018 i, de manera més intensa, des de l’eclosió de la pandèmia, des del 2020, porta esgrimint Pedro Sánchez. Això és, diàleg dins la Constitució i la llei, aprofundiment de l’autogovern i potenciació de la «cogovernança» i els mecanismes de «solidaritat» i lleialtat «federals».

Document

Aquesta última és la posició que reflecteix la ponència marc del PSOE de cara al 40è Congrés Federal, que es va presentar aquest dissabte passat, 24 de juliol, a Madrid i que ara passa a ser debatuda per les bases i les federacions fins que, a la tardor, en el mateix conclave, que se celebrarà a València entre el 15 i el 17 d’octubre, s’aprovi la versió final i la que servirà de full de ruta del partit per als següents quatre anys.

Però, ¿què ha passat perquè el PSOE abandoni l’Espanya «plurinacional», que va abraçar el juny del 2017, en el 39è Congrés? Els contextos són molt diferents, el de llavors i el d’avui. Sánchez havia vençut la seva principal adversària i favorita en la carrera de primàries, Susana Díaz, amb un discurs que li va permetre arrasar completament dins el PSC, una posició nova però que sonava més aliena a la cultura històrica del partit i que, de fet, per als crítics amb ell, xocava amb l’esperit de la Declaració de Granada del juliol del 2013, el gran corpus teòric que el PSOE va consensuar per unanimitat en l’època del ja desaparegut Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant del partit i que condensava l’aposta per una reforma de la Constitució en sentit federal.

El 2017, el vencedor de la contesa interna va aconseguir que els seus postulats també s’imposessin en el 39è Congrés i els va donar una certa continuïtat amb la Declaració de Barcelona d’un mes després, que les executives del PSOE i el PSC van pactar. Però després van venir les lleis de desconnexió, el referèndum de l’1 d’octubre, la declaració unilateral d’independència i l’aprovació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya que el Govern de Mariano Rajoy va aplicar amb el recolzament tancat de Sánchez. I, el juny del 2018, en virtut d’una moció de censura que pocs podien pensar que prosperés quan es va presentar, el secretari general va arribar a la Moncloa. I va començar a modelar un discurs que, a grans trets, es manté fins avui –amb l’excepció de la campanya de les generals del novembre del 2019, en què el va endurir per captar votants moderats, sense èxit–: diàleg dins la llei.

«Perfeccionar el caràcter plurinacional»

En realitat, el PSOE va abandonar l’Espanya plurinacional tot just acollir el concepte. El setembre del 2017, quan va arrencar la tardor del procés, ja l’havia aparcat. No el va reprendre (i tampoc el PSC) en la campanya de les autonòmiques d’aquell any, convocades a l’empara del 155, ni per a les generals del 2019, ni per a les catalanes del 14 de febrer passat. Mai hi va haver un desenvolupament més gran que el plasmat en la resolució del 39è Congrés: «Proposem una reforma constitucional federal, que mantingui la unitat de l’Estat, perfeccionant el seu caràcter plurinacional, i que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol, d’acord amb els articles 1 i 2 de la Constitució espanyola», els que consagren la unitat indissoluble d’Espanya. Sánchez, en la seva pugna interna amb Díaz, havia definit Espanya com a «nació de nacions» –expressió que no es va traslladar al text–, i els seus van insistir que la «plurinacionalitat» només era el reconeixement d’una Espanya com a nació «culturalment plural», ja que la sobirania era i serà única.

Aquest canvi va generar distorsions internes i s’explica pel pols amb Díaz. Però, després dels fets del 2017 i, sobretot, amb l’arribada de Sánchez al poder, ja no tenia sentit per als socialistes mantenir aquesta concepció controvertida al si de la formació i amb poc calat pràctic, ja que el PP, necessari per a qualsevol reforma de la Carta Magna, mai l’acceptaria.

La ponència marc del 40è Congrés [aquí en PDF], coordinada per l’eurodiputada andalusa Lina Gálvez i la portaveu interina socialista de l’Assemblea de Madrid, Hana Jalloul, readapta el passatge dedicat a l’Espanya autonòmica –de quatre pàgines dins un text de 304–, molt cuidat per la cúpula del partit, conscient que tots els ulls s’hi fixarien. La justificació del canvi de mirada és la Covid-19, una pandèmia que ha demostrat desconèixer «fronteres, banderes i identitats», però també les migracions a gran escala, la desigualtat, el canvi climàtic, les disrupcions tecnològiques, el multilateralisme i la seguretat davant les amenaces emergents. L’«autèntic signe» dels nostres temps, indica el document, és la «interdependència», cosa que exigeix «desenvolupar més destreses polítiques per a la cogovernança», «partint òbviament del respecte als respectius àmbits competencials».

El PSOE defensa que, així, a Espanya s’està «obrint camí» una «cultura federal». L’obertura i consolidació de fòrums de deliberació col·legiada entre el Govern central i els executius autonòmics són una «oportunitat per perfeccionar els mecanismes de cogovernança i el compromís comú en un destí compartida». També els fons europeus, una «ocasió única» per transformar el país, apuntalen aquest camí cap a una «cohesió més gran i integració social i territorial».

«Sensibilitat» amb l’Espanya diversa

Els socialistes reivindiquen el seu «profund coneixement i sensibilitat cap a la pluralitat i diversitat» de les comunitats. I remarca que «reafirmar, en vista dels nous reptes», l’«aposta per l’Espanya autonòmica i la seva permanent actualització és també una tasca que implica complicitat i proximitat cap a les legítimes aspiracions de territoris que fa temps que reclamen més atenció». El text remarca que els preocupa així mateix l’«amenaça del neocentralisme» que enarbora la dreta i que menysprea els èxits de l’Espanya de les autonomies.

«L’Espanya multinivell moderna és la que ofereix cursos democràtics de diàleg i pacte en el marc de la llei per donar sortida a situacions com la de Catalunya, en clau de més aprofundiment de l’Estat de les autonomies». Aquí se situa, doncs, la clau de volta de la ponència marc en matèria territorial: respecte als àmbits competencials i l’aprofundiment de l’autogovern. Defensa, així mateix, que l’«enfortiment del projecte d’Espanya» se sustenta en la promoció de les llengües cooficials, la «sensibilitat» cap a sentiments de pertinença diversos, el «foment del diàleg interterritorial» o la «cooperació lleial entre administracions».

«La millora de la convivència al si de la societat catalana i el millor encaix de l’autogovern català amb la resta d’Espanya –prossegueix la ponència– constitueixen objectius de primer ordre per als i les socialistes. El Govern d’Espanya ha impulsat de forma decidida i valenta l’agenda del retrobament per fomentar el diàleg, l’entesa i el pacte dins la llei, com l’únic camí viable per avançar amb esperança d’èxit en aquests propòsits. Aquesta és una aposta ferma dels i les socialistes». El text, doncs, recull la posició actual de l’Executiu. Diàleg dins la llei i l’agenda del retrobament –la que va oferir Sánchez a Quim Torra el febrer del 2020 i que també estén ara a Pere Aragonès– com a via per desembussar el bloqueig a Catalunya. La ponència no assumeix l’expressió «conflicte polític» que el PSOE va haver de defensar en el seu pacte d’investidura amb ERC, un altre concepte amb què estava incòmode perquè realment el que creu que passa és un problema de «convivència» a Catalunya (que, segons el seu parer, exigeix el diàleg de l’independentisme amb la població que no se sent separatista) i d’encaix de Catalunya amb la resta d’Espanya.

No al «sobiranisme» populista

El PSOE remarca que la nova agenda política no és «apta per als nacionalismes de tall populista». El «sobiranisme» –llegeixi’s l’independentisme– «desconeix les claus de les interdependències creixents» amb què s’estan lliurant els debats de més calat per a la humanitat. «La lògica dels esdeveniments actuals és contrària al reforçament dels separatismes i els nacionalismes essencialistes», afirma, i una prova d’això ha sigut l’obtenció de vacunes, la lluita contra el canvi climàtic o el combat contra els paradisos fiscals. Així, el PSOE reafirma el seu «compromís amb el projecte col·lectiu que representa Espanya des de la defensa de la seva rica diversitat i pluralitat». La clau és, per tant, desenvolupar la «cultura del multilateralisme solidari» preservant la unitat d’Espanya i en el marc europeu.

La cúpula de Sánchez remarca que s’ha d’explicar que desenvolupar l’Estat autonòmic «no equival exclusivament» a la «transferència de competències del Govern de la nació cap a les comunitats autònomes», ja que «tan important com la descentralització de competències resulta el reforç de la cooperació, lleialtat i solidaritat interterritorial». «Davant l’afany a dividir, optem per l’avantatge de cooperar», resumeix el document.

La ponència parla de «dotar Espanya de cultura federal», no tant de reformar la Carta Magna, que exigiria un consens amb la dreta a les Corts impossible d’obtenir ara mateix. «Cultura federal» significa, per als socialistes, invocar els termes «solidaritat» –que les autonomies no se centrin només en els seus territoris– i «confiança» per establir llaços de franquesa i socors mutu» tant entre les comunitats com entre aquestes, els ajuntaments i el Govern central. L’emergència sanitària o la gestió dels fons europeus, recorda, són dos àmbits d’actuació clars per millorar l’«eficiència» i «resiliència» del sistema polític espanyol.

Control de Sánchez

El PSOE defensa que l’Estat autonòmic requereix «millores en clau federal». ¿Quines? La «clarificació competencial», el «perfeccionament dels instruments de cooperació i col·laboració», la «reforma del Senat» com a Cambra de representació territorial i un model de finançament «estable i «conforme als principis d’autonomia financera, suficiència, solidaritat, corresponsabilitat, coordinació i garantia d’igualtat de drets per a tota la ciutadania espanyola», ja que aquesta qüestió, l’autonomia financera de les comunitats, s’ha convertit en una font «inesgotable de conflicte i frustració». Els socialistes es comprometen a «promoure grans acords» per propiciar aquestes reformes polítiques i legals que «enforteixin l’Estat autonòmic», conscients que cal articular un marc legal que millori la «cogovernança». El text planteja, en aquesta línia, que es reforci la Conferència de Presidents Autonòmics –que se celebrin dues cites a l’any– i que s’asseguri la igualtat de tots els ciutadans en l’accés a prestacions bàsiques.

La resposta «federalista del PSOE», continua el document, es complementa amb la definició dels quatre grans àmbits de decisió pública: la ciutat, la comunitat autònoma, Espanya i Europa, ordenats sota els principis de «subsidiarietat, solidaritat i lleialtat». L’Espanya «multinivell» que defensa el PSOE requereix institucions que «patrocinin la cogovernança», el terme que va encunyar el Govern durant la pandèmia, i el «multilateralisme». Els socialistes són conscients que les reformes «de vocació federalitzadora» requereixen, pel seu abast, un «ampli suport social i polític» (o sigui, del concurs de la dreta), però les entén com una «evolució lògica i positiva del vigent Estat autonòmic». El federalisme, en definitiva, persegueix «garantir la cohesió social i la igualtat» i, alhora, respectar i integrar les diverses aspiracions dels pobles que conviuen a Espanya, incloses les seves nacionalitats. No es diu «nacions», per cert.

Notícies relacionades

La ponència serà a sotmesa a deliberació dins el partit, des de les bases fins a les federacions territorials durant el setembre. Les esmenes que superin els filtres seran discutides en el 40è Congrés. Però és poc probable que aquest passatge de l’Espanya autonòmica registri canvis abruptes. És la posició de la cúpula del partit, ara liderada per Adriana Lastra i Santos Cerdán i, sobretot, la de l’Executiu de Pedro Sánchez. I ja se sap que el seu control de les estructures del PSOE, i més en una qüestió tan delicada –ho van demostrar els indults del procés, que per cert ni s’esmenten– és total. A més, el president vol treure Catalunya del focus mediàtic. Sense aparcar-lo, però sense que concentri totes les energies del nou Executiu, com va demostrar amb la seva gira de tres dies als EUA i de la qual va tornar a Madrid el dissabte 24 de juliol a la tarda.