El laberint català

El Govern ajorna les eleccions a Catalunya al 30 de maig amb l’única oposició del PSC

  • El Consell Executiu ha aprovat el decret segons el qual s’ajornen els comicis a Catalunya

  • Els socialistes asseguren que la postergació «no respon a criteris sanitaris» i deixen la porta oberta a recórrer si el decret «va més allà» del simple canvi de data

Es llegeix en minuts

En una compareixença sense preguntes dels periodistes, el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència i portaveu, Meritxell Budó, han confirmat que el Consell Executiu ha acordat avui retardar la data de les eleccions del 14 de febrer al 30 de maig, mitjançant un decret.

Aragonès i Budó han assegurat que, malgrat que el Govern ho tenia «tot a punt» per celebrar els comicis el 14 de febrer, l’evolució de la pandèmia feia que mantenir la convocatòria fos un «risc inassumible». Segons Aragonès, la decisió ha sigut molt «meditada i raonada». El vicepresident ha demanat evitar el càlcul electoral i s’ha felicitat per l’actitud «responsable» dels partits a l’hora de prendre la decisió.

La base legal

A l’espera del detall del decret, la portaveu Meritxell Budó ha citat els precedents: un informe de la Comissió Jurídica Assessora favorable a la possibilitat de posposar la data, i un fet: que el decret de convocatòria del 14-F ja preveia l’eventualitat de prorrogar la data. També ha citat l’existència d’un informe favorable dels serveis jurídics del Govern així com la posició favorable del Síndic de Greuges i de la majoria de partits. Respecte a si existien les condicions per dur a terme les eleccions, la portaveu ha afirmat que, segons la conselleria d’Exteriors i Participació, «les mesures adoptades són insuficients per a la plena garantia de la protecció de la salut de la ciutadania».

Sobre el decret de canvi de data, Budó ha afirmat que incorpora la modificació del cens i ha expressat la voluntat del Govern de facilitar al màxim els procediments ja realitzats de cara al 14-F amb la «convalidació» d’actes que sigui necessàries.

Reunió al Parlament

Aquest matí el Govern i tots els partits, tret del PSC, han arribat a un acord sobre el retard electoral. Segons fonts presents en la reunió entre el Govern i els partits, la nova data s’ha confeccionat seguint l’evolució de les corbes epidemiològiques –cada onada sol durar sis setmanes– i tenint en compte tant l’augment de les temperatures a la primavera, com el pla de vacunació, a què el 30 de maig preveu haver arribat entre el 9% i el 30% de la població de Catalunya.

Les candidatures ja proclamades per al 14-F seran vàlides, però s’obre el període per presentar noves ofertes electorals. Els protocols que va dissenyar la Generalitat per votar amb seguretat en temps de Covid-19 també es mantindran vigents tot i que es podran retocar perquè la taula de partits continuarà reunint-se de manera periòdica fins al 30 de maig.

El PSC s’hi oposa

El PSC, el partit que amb més afany s’ha oposat a suspendre el 14-F, ha proposat que les eleccions tinguin lloc abans de Setmana Santa, en concret, el 14 o 21 de març, proposta que no ha tirat endavant. «Ens oposem a l’ajornament de les eleccions i més encara al 30 de maig, perquè aquesta decisió no es pren partint de criteris epidemiològics», ha etzibat Miquel Iceta en roda de premsa. «Volem llegir el decret, perquè una cosa és canviar la data de les eleccions i una altra és canviar les regles del joc», ha continuat, i no ha descartat recórrer l’ajornament tot i que ha dit que primer ho hauran d’estudiar amb atenció, perquè dubta de l’encaix legal de deixar oberta la convocatòria a noves candidatures. «No es poden reobrir terminis ja esgotats», ha reblat.

La resta dels partits han acceptat la data proposada pel Govern però han remarcat que, segons el seu parer, l’Executiu català «no ha fet els deures» perquè «no ha pogut mantenir la cita assegurant el dret a vot i la salut dels catalans». També ha reclamat que s’incrementin els mecanismes de control a l’Executiu durant tot aquest període fins a les urnes.

En aquesta decisió ha pesat l’informe de prediccions del Departament de Salut que situa el pic de contagis i d’ocupació de les ucis en les vigílies dels comicis, mentre es preveu una millora de la situació epidemiològica al maig per l’augment de les temperatures i l’avenç del pla de vacunació, que ja farà cinc mesos que estarà en marxa. Segons l’informe remès als partits, el 14 de febrer s’estima un impacte d’entre 3.000 i 4.000 positius per Covid al dia i entre 620 i 750 pacients a les ucis si les restriccions decretades fan el seu efecte.

Segons el Govern, aquestes xifres fan evident la necessitat de posposar les urnes malgrat que no es donen els dos escenaris previstos: un confinament total o una restricció absoluta de l’activitat social. Per una vegada, i quant a la necessitat d’ajornar els comicis, les dues trinxeres del Govern han coincidit. No així la candidata del Govern, Laura Borràs, i fins i tot el seu polèmic número dos, Joan Canadell, qui van defensar (el president de la Cambra de Comerç mitjançant un tuit que després va esborrar) la conveniència d’acudir a les urnes el 14-F.

Encàrrec crític de Junts al Govern

Junts ha avalat avui la decisió de retardar els comicis, però la seva portaveu, Elsa Artadi, ha enviat un encàrrec crític al Govern respecte a la necessitat de preparar millor la cita amb les urnes del 30 de maig. «El que vivim avui és una anomalia democràtica, i per tant el que segur que no pot passar és que es torni a retardar i que absolutament hi hagi garanties que, independentment del moment de la pandèmia en el qual siguem, el dispositiu estigui previst i no depengui de si estem de pujada o de baixada i que es puguin fer aquestes eleccions», ha afirmat, i ha demanat «noves eines i nova normativa», si és necessari, per garantir la celebració dels comicis. Artadi fins i tot ha apel·lat a legislació estatal per poder dur a terme mesures com l’urna mòbil i el vot en diverses jornades.

Per la seva banda, ERC ha mostrat públicament el recolzament al canvi de dates, «de consens de tot el Govern», segons ha explicat Anna Caula, diputada republicana, que ha afegit que Esquerra ha demanat garantir durant les pròximes setmanes els mecanismes de control al Govern.

Respecte a la base legal per posposar la data, qüestionada pel Govern de Pedro Sánchez, tant els serveis jurídics del Palau de la Generalitat com els del Parlament afirmen que no hi ha discussió. És cert, assumeixen, que no hi ha precedents, però afegeixen que tampoc n’hi havia en el cas del retard de les eleccions basques i gallegues. Opinen que hi ha un informe de la Comissió Jurídica Assessora que dona el vistiplau al retard de les urnes en circumstàncies com les actuals. I recorden que el decret que va firmar el vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, per convocar les eleccions el 14-F inclou l’eventualitat d’un retard.

Vox, no obstant, fingeix amb un recurs a l’ajornament tot i que dubta que tingui encaix legal: «Si legalment poguéssim fer-ho, ho faríem, però tenim dubtes que s’atingui a la legalitat [...] Si trobéssim una escletxa legal per recórrer, sens dubte ho faríem», ha etzibat el líder de la formació ultra, Santiago Abascal, en una atenció als mitjans de comunicació a Barcelona.

«Sentit comú»

La líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha assegurat que la nova data és «positiva» perquè «ha estalviat una batalla partidista». «Sí al 30 de maig i sí a unes eleccions segures», ha etzibat en una roda de premsa després de la taula de partits. «Era de sentit comú ajornar-les i per això celebrem aquesta convocatòria», ha continuat. Segons ha dit, el Govern ha plantejat aquesta data atenent la situació epidemiològica amb criteris sanitaris i s’ha felicitat perquè és «el més pròxim possible al 14-F» perquè «el Govern no s’aguanta». 

Document

En aquesta opinió ha coincidit el líder de Cs, Carlos Carrizosa, que ha remarcat que la postergació s’incumbeix a criteris sanitaris: «Exigíem aquest ajornament i estem satisfets perquè creiem que hem fet un servei a la societat, a la salut i a la integritat física dels catalans. Ens semblava una aberració celebrar les eleccions amb l’actual situació sanitària. No m’imaginava una campanya amb les ucis plenes, amb les persones morint i amb els avis en una situació com la de la primera onada», ha insistit.

Et pot interesar

«No s’ha debatut ni votat res. El Govern ha arribat amb dues decisions ja preses: l’ajornament i la decisió de celebrar-les el 30 de maig», ha retret en canvi el dirigent del PPC, Daniel Serrano.

La CUP, la primera força a demanar públicament l’ajornament, també s’ha congratulat per la decisió i per l’acord aconseguit: «No es pot permetre cap espai al dubte que les decisions es prenguin per criteris electoralistes i no per criteris objectivables de salut pública», ha destacat Carles Riera.