El laberint català

¿A qui beneficia i a qui perjudica l’ajornament de les eleccions a Catalunya?

  • Amb les enquestes a la mà, la suspensió del 14-F trastoca estratègies i interessos d’alguns partits i dona aire a d’altres

Es llegeix en minuts

Els partits ja tenien els seus avals i les llistes preparades per a la contesa electoral el 14 de febrer, però les dades de la Covid-19 a Catalunya –i la seva deguda interpretació política als quarters dels partits– n’ha forçat un ajornament. La data dels comicis obre un nou estira-i-arronsa entre les forces polítiques, que estudien quin escenari els és més favorable per cridar els catalans a les urnes. El panorama epidemiològic, segons les previsions del Departament de Salut, no es mitigarà fins al final de la primavera, però fins aleshores la política catalana viurà nous sotracs. Alguns en benefici d’uns i en detriment de d’altres. El Govern s’inclina per convocar al maig o al juny, però el PSC pressiona perquè siguin abans de Setmana Santa, el 14 o el 21 de març. ¿Com impacta en cada formació l’horitzó electoral?

JxCat

La presidenciable de JxCat, Laura Borràs, té una causa oberta al Tribunal Suprem per la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Abans del maig, quan el Govern preveu convocar els comicis, podria haver-hi algun moviment judicial que la porti a asseure’s al banc dels acusats per presumptes delictes de malversació, frau a l’administració o falsedat documental, entre d’altres. Una carta que els postconvergents podrien reconvertir en una bandera electoral, perquè Borràs sempre ha insistit que és «víctima d’una persecució» i han carregat contra ERC i la CUP per no oposar-se al suplicatori que va tirar endavant al Congrés dels Diputats, perquè el Tribunal Suprem pogués continuar investigant-la. A la primavera, també podria dilucidar-se la decisió d’aixecar la immunitat parlamentària del cap de llista, Carles Puigdemont, perquè pugui ser jutjat a Espanya. El Parlament Europeu aprova generalment gairebé totes les peticions que rep per aixecar la immunitat dels seus eurodiputats. Seguint en la travessia judicial, és probable que la cúpula de l’1-O empresonada tingui ja el tercer grau i participi en la campanya electoral, el que no és tan clar és si ja s’hauran resolt les peticions d’indult. Des de l’òptica demoscòpica, JxCat es manté en competició amb el PSC pel segon lloc, però escurça distàncies amb ERC, que es manté al capdavant. El temps pot permetre a JxCat capgirar els pronòstics.

 

ERC

La gestió de la pandèmia recau, en gran manera, en les conselleries que lidera ERC. Salut i Treball, Afers Socials i Famílies han sigut analitzades sota lupa durant tota la pandèmia, especialment pels errors comesos en la gestió de les residències i en la generalització del rastreig de positius per Covid. La inhabilitació del llavors president Quim Torra va elevar el vicepresident Pere Aragonès al càrrec de president substitut i el va situar com a màxim responsable de la segona i la tercera onada. Esquerra tem que el desgast els pugui esgarrapar vots, un comandament que exerceixen amb les mans lligades als pactes amb JxCat, en custòdia permanent. L’‘efecte Illa’ fereix les seves perspectives demoscòpiques en la carta de la gestió per les valoracions que obté el ministre de Sanitat entre els catalans. Allargar els terminis els pot fer trontollar al primer lloc dels sondejos, però si el pla de vacunació es compleix i a la primavera el seu líder empresonat, Oriol Junqueras, pot formar part de la vida política fora de la presó, podrien refermar-se.

Ciutadans

Les perspectives electorals dels taronges es mantenen intactes, amb la caiguda fins a la quarta força i la pèrdua de més de la meitat dels disputats. El candidat Carlos Carrizosa sempre ha sigut l’home fort del partit a les files de Cs, però fa pocs mesos que n’és cap de cartell. Guanyar temps per redirigir la seva estratègia a Catalunya i minar la sagnia de vots al PSC i Vox els beneficia. Tot això, acompanyat de la necessitat que té la formació de consolidar la seva tàctica al Congrés dels Diputats amb Inés Arrimdas com a nova líder. La recuperació del partit frontissa, després d’intentar una opa fallida al PP, és el principal objectiu. El fitxatge de Lorena Roldán pel PP després d’haver guanyat les primàries a què no s’ha sotmès Carrizosa pot perdre efecte fins al maig. I, fins a les eleccions, Cs pot continuar lluint la bandera de líder de l’oposició per comandar la pressió al Govern en temps de pandèmia. L’entrada dels presos independentistes en precampanya i el debat sobre els indults i la modificació del Codi Penal per alleugerir les condemnes serà una de les principals armes fins als comicis.

PSC

Als socialistes no els satisfà l’ajornament. La flexibilització del seu afany a celebrar les eleccions el 14 de febrer respon als bons pronòstics electorals –en la segona posició, amb opcions de disputar-se amb ERC la victòria–. L’ungiment del ministre de Sanitat, Salvador Illa, com a candidat en substitució de Miquel Iceta ha donat els seus fruits en aquestes primeres setmanes. Tots els partits de l’arc parlamentari s’han fixat en el PSC i, amb les seves crítiques, han avantatjat el seu adversari. Illa preveu mantenir el seu càrrec en el Govern de Pedro Sánchez fins a la campanya electoral, sigui quan sigui. Si el pla de vacunació funciona segons el previst i la pandèmia s’apaivaga a poc a poc, la seva popularitat i bona valoració continuarà creixent. No obstant, corre el risc que algun imprevist compliqui la seva gestió i això actuï en detriment dels seus interessos. Per això els socialistes defensen que els comicis catalans no s’ajornin més enllà de la Setmana Santa. Al seu torn, perquè els plans del Govern pel que fa al procés –indults i reforma del delicte de sedició– no es posposin per evitar una alternança dels sondejos.

Catalunya En Comú – Podem

Els comuns es mantenen en les enquestes amb resultats molt semblants als d’ara. No obstant, temen que Illa pugui perjudicar-los, esgarrapant-los part del seu electorat a Catalunya. Segons l’última enquesta del GESOP per a EL PERIÓDICO, el 28,8% de l’electorat del PSC prové dels seus simpatitzants. Fa temps que la candidata Jéssica Albiach exigeix un tripartit d’esquerres després de les eleccions perquè el seu recolzament pugui ser decisiu, com ho va ser per al Govern el pacte pressupostari. Els socialistes i els republicans es miren de reüll i defugen l’acord que anhelen els comuns. La reforma del delicte de sedició, una iniciativa que es fa seva Jaume Asens, els podria donar empenta electoral si s’aprova abans de la primavera, tot i que Sánchez hi té l’última paraula.

Et pot interesar

CUP

La precipitada candidatura de Dolors Sabataer, després d’un pacte entre la CUP i Guanyem Catalunya, encara no s’ha acomodat en l’electorat i els anticapitalistes confien que un marge de temps els beneficiï. Les enquestes pronostiquen que poden duplicar escons, entre 7 i 8 representants, però l’entrada en precampanya sense candidat ha sigut contraproduent i encara no es pot mesurar amb exactitud si Sabater millora els seus pronòstics. La CUP necessita marge per llançar un nou discurs, amb què pretenen aparcar la via hiperventilada de l’independentisme oferint receptes nacionalitzadores per ajornar els estralls de la pandèmia. El seu objectiu de campanya és guanyar vots oferint-se com una força disposada a entrar en el Govern, una decisió de la qual dubtaven fins ara, més còmodes en una oposició als plans de JxCat i ERC.

PPC

El PPC havia greixat la seva maquinària electoral amb bones dades demoscòpiques. Els sondejos preveuen que dupliqui els seus representants a l’hemicicle català i la ruptura amb Cs, després de no haver acordat presentar-se en coalició, reforça el seu missatge com a partit que suma transversalitat en el constitucionalisme. Això es reforça amb el fitxatge de Roldán, però també amb el de l’exdirigent d’Unió i d’Units per Avanaçar, Eva Parera, ara mà dreta de Manuel Valls a l’Ajuntament de Barcelona. Els populars preferien votar ara, però un ajornament tampoc els obcecarà. Ara bé, són proclius a no allargar més del compte les urnes per recuperar força en el panorama català.