COMICIS AJORNATS

El retard de les eleccions catalanes trastoca els plans del Govern

  • Els canvis en l’Executiu hauran d’esperar i potser també la renovació del CGPJ amb el PP

  • La Moncloa allunya la possibilitat que hi hagi indults abans del 30 de maig, nova data de les autonòmiques

zentauroepp41248430 psc171209130603

zentauroepp41248430 psc171209130603 / Maria Belmez

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

L’ajornament de les eleccions catalanes (previstes per al 14 de febrer i posposades fins al 30 de maig a causa de la pandèmia, amb l’única oposició del PSC) suposa una pedra al camí immediat traçat pel Govern. A grans trets, el pla era aquest. Amb l’inici de la campanya, al gener, Salvador Illa deixaria l’Executiu per centrar-se en la candidatura dels socialistes catalans, una sortida que hauria motivat canvis en el Consell de Ministres. Després dels comicis, segons les previsions de la Moncloa, podria cristal·litzar el pacte amb el PP per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), una cosa que abans de la cita amb les urnes es considera improbable, a causa de la por dels conservadors que Vox exploti aquesta entesa. I ja finalment, una vegada arribat a l’acord amb Pablo Casado, s’abordarien els indults als líders independentistes condemnats per l’1-O. Però ara les peces no encaixen.

Els canvis en el Govern hauran d’esperar. Fins que comenci la campanya, Illa continuarà com a titular de Sanitat. A la Moncloa volen que la seva sortida, que en principi no tindrà lloc fins a l’abril o maig, serveixi per donar entrada a Miquel Iceta en Política Territorial, amb Carolina Darias, que actualment dirigeix aquesta cartera, saltant al lloc que ostenta l’aspirant del PSC.

L’ajornament pot desbaratar l’anomenat ‘efecte Illa’, plasmat en les enquestes, que col·loquen els socialistes catalans amb possibilitats de guanyar, si la figura del ministre perd força a causa de les males dades de contagis. Però els socialistes, malgrat ser partidaris de mantenir la data original, rebutgen aquesta possibilitat. Diuen que a finals de maig el capital polític del seu aspirant serà encara més elevat, perquè ja hi haurà milions d’espanyols vacunats i la lluita contra la pandèmia haurà entrat en una altra fase.

La «moneda de canvi»

Fonts del PSOE i del Govern sí que admeten, en canvi, que l’acord judicial amb el PP es pot allunyar. D’acord amb els precedents, veuen complicat que Casado s’avingui a segellar un pacte amb Pedro Sánchez, a causa del perill que la ultradreta aprofiti aquest acord (que és una obligació constitucional, d’altra banda) per aconseguir el ‘sorpasso’ a Catalunya. La qual cosa no treu que carreguin contra l’actitud dilatòria del PP, que ha provocat que el CGPJ faci més de dos anys que està en funcions, tot un rècord en la història de la democràcia espanyola. «És una falta de respecte al poder judicial», assenyala un ministre.  

Els indults, a més, podrien acabar de tallar el pas a aquest pacte. Els conservadors ja han posat com a condició per a l’acord que no s’hagi concedit la gràcia, una actitud que critica el Govern. «No poden tenir el CGPJ com a element de negociació de res. No és una moneda de canvi», expliquen a l’Executiu.

Fa un temps que la Moncloa encoratja la possibilitat d’indultar. «Aquest és un Govern que aposta pel retrobament, la reconciliació i la convivència. És molt important superar temps negres que ens enrojolen a tots», va dir Sánchez a finals de l’any passat. 

Notícies relacionades

Si la mesura s’aprova pròximament, els condemnats (entre ells, Oriol Junqueras, líder d’ERC) podrien fer campanya. Però a l’Executiu allunyen aquesta possibilitat. A falta que el Tribunal Suprem emeti el seu informe, que tret de sorpresa serà negatiu, en la línia del que va redactar la fiscalia, la Moncloa considera que convé allunyar l’indult del procés electoral. Dijous passat, després d’expressar dubtes jurídics sobre l’ajornament a causa del buit legal existent, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va assenyalar sobre la hipotètica concessió de la gràcia abans del 30 de maig: «Ho veig francament difícil». 

I després, finalment, hi ha la reforma del delicte de sedició, de què es beneficiarien els dirigents del procés, que veurien rebaixades les seves penes de presó. La modificació del Codi Penal ja està bastant perfilada. De fet, el Govern tenia previst impulsar-la abans que acabés el 2020. Però ara no vol enganxar-s’hi els dits. Entrarà en vigor «al llarg del 2021».