El Govern central descarta recórrer el possible retard de les eleccions catalanes

A primera hora del matí, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha advertit dels riscos d’un ajornament a causa de la situació de la pandèmia a Catalunya, que aquest dijous ha registrat 122 morts i gairebé 4.500 contagis. «Molta cautela davant una falta de previsió legal. Suspendre la democràcia és greu», ha dit a Ràdio 4 i La 2. «Si no queda més remei, podria fer-se. Però és una cosa molt, molt delicada», ha afegit. Les seves paraules casaven malament amb les que només dos dies enrere havia pronunciat Salvador Illa, titular de Sanitat i candidat del PSC. «La decisió correspon al Govern i als partits catalans. No hi introduiré cap matís», va dir des de la Moncloa, amb referència a la reunió que tindrà lloc divendres, en què s’ajornaran els comicis (amb el maig o juny com a dates més probables de la nova convocatòria) o es mantindrà la crida a les urnes del 14 de febrer. 

Fonts del Govern espanyol, no obstant, han explicat després que Campo s’havia limitat a expressar els dubtes legals del pas, que havia parlat «gairebé més com a jutge que com a ministre» i que encara faltava per conèixer la justificació de l’ajornament, si és que s’aprova. «Prudència», han insistit.

José Luis Ábalos, ministre de Transport, ha sigut una mica més suau. «No ens sembla bé que es vagin fent reconsideracions, tot i entendre la gravetat», ha assenyalat en La Sexta. Tot i que «hi pot haver raons fonamentades» per ajornar, ha continuat, no es pot assegurar que la situació millori d’aquí a uns mesos, perquè «la pandèmia està oscil·lant clarament».  

Diferències amb Euskadi i Galícia

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

A la Moncloa remarquen les diferències entre les eleccions catalanes i les basques i gallegues del 5 d’abril passat, que van ser ajornades i es van celebrar finalment el 12 de juliol. Aquestes últimes es van convocar abans del confinament i s’havien de celebrar quan les sortides de la llar estaven restringides, expliquen en el Govern central. I van ser els seus respectius presidents, Iñigo Urkullu i Alberto Núñez Feijóo, qui van dissoldre els parlaments autonòmics i les van convocar. En el cas català, les eleccions van venir després que l’anterior president, Quim Torra, fos inhabilitat per negar-se a retirar una pancarta al Palau de la Generalitat a favor dels presos del procés. Els partits en el poder, JxCat i ERC, van decidir llavors no presentar un nou candidat. La convocatòria electoral, per tant, va ser «gairebé automàtica». En «rigor», no va provenir del Govern, i per tant, expliquen en l’Executiu espanyol, les facultats del Govern per ajornar els comicis podrien ser més limitades. 

Si finalment hi hagués consens aquest divendres entre els partits catalans sobre la necessitat de posposar, com n’hi va haver al seu dia a Euskadi i Galícia, conclouen a la Moncloa, la decisió seria «més senzilla». Però, ara mateix, l’acord de totes les formacions sembla complicat. Els socialistes catalans ja han deixat clar que estan en contra del retard. En el seu cas, serien ells els qui recorrerien l’ajornament davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no el Govern central. «Correspon al PSC, si és que conclou que ha de fer el pas», expliquen en l’Executiu. Fonts del partit d’Illa i Miquel Iceta, per la seva banda, diuen que encara no han decidit què faran. «No ensenyarem les nostres cartes quan encara no sabem a què estem jugant. Esperarem a veure què passa en la reunió de divendres», assenyalen en la direcció els socialistes catalans.