Mor als 89 anys l'històric anarquista Lucio Urtubia

Era paleta de professió. Però va tenir una vida de pel·lícula: va cometre atracaments, es va introduir en el contraban i va posar contra les cordes el poderós Citybank mitjançant la falsificació massiva de xecs de viatge. Va discutir estratègies amb el ‘Che’ Guevara i va ajudar a Eldridge Cleaver, el líder dels Panteres Negres. L’històric anarquista navarrès Lucio Urtubia ha mort als 89 anys a París, ciutat on es va haver d’exiliar el 1954. Sempre deia que els diners que recaptava els repartien per recolzar causes justes. Era anarquista, sí. Però molt responsable.

Els cineastes Aitor Arregi i José Mari Goenaga (‘Handia’, ‘La trinchera infinita’) van descobrir Urtubia de casualitat. Mentre feien un documental sobre el Sàhara, un membre de les Brigades Roges els va parlar de l’anarquista navarrès. Els directors bascos el van anar a veure. El resultat final de la seva trobada va ser l’aclaparador documental ‘Lucio’ (2007), que va ser nominat als premis Goya després de la seva estrena al festival de Sant Sebastià. «El que més ens va cridar l’atenció d’Urtubia va ser la fidelitat als seus ideals. Després d’escoltar tot el que li va tocar viure, la impressió que queda és que és un home honest que, a més, ha treballat cada dia de la seva vida. Acaba amb el mite de l’anarquisme com a falta de responsabilitat», explicaven els cineastes donostiarres quan es va estrenar la pel·lícula.

Metralleta, pistola i navalla

Urtubia, que mai es va separar de la seva txapela i la seva bufanda vermella, va néixer a Cascante el 1931, va fer el servei militar en Logronyo i aviat va descobrir la seva habilitat per traficar amb queviures. El van descobrir i va fugir a París el 1954, on, segons solia afirmar, «per un tros de pa» va comprar quatre pisos i un local al barri de La Comuna. Una vegada a la capital francesa, va entrar en contacte amb cercles anarquistes i va abraçar la idea llibertària. Va allotjar a casa seva el maquis Quico Sabaté, que abans d’una detenció li va deixar en custòdia la seva metralleta, la seva pistola i la seva navalla. Urtubia va fer atracaments a mà armada, però no era el seu fort. «M’orinava als pantalons», va confessar al documental. Després es va rescabalar amb les falsificacions. 

Notícies relacionades

Felip VI demana defensar «cada dia» la democràcia que representa la UE

Comissions per totes les autonomies

Un dels seus grans cops el va donar en la segona meitat de la dècada dels 70, quan va aconseguir estafar el First National Bank (actual Citibank) 20 milions d’euros de l’època, per invertir els diners en causes en què creia. Entre elles, l’antifeixisme. 

«No s’ha d’esperar res de ningú», va repetir en diverses ocasions durant una visita que va fer a Barcelona el 2015. Va animar el públic a «pensar, imaginar i fer». ¿Què?, li van preguntar. «Per exemple documents per als que no en tenen. Això no és un crim. Com tampoc eren un crim les expropiacions que fèiem als bancs. El crim és deixar-se agafar». Aplaudiments a la sala.