Felip VI demana defensar «cada dia» la democràcia que representa la UE

Felip VI va tornar a insistir ahir al Palau Reial en una idea que remarca sempre que en té ocasió: no s’ha de donar per descomptada la continuïtat de la Unió Europea. El cap d’Estat es va encarregar de presidir l’acte institucional per recordar els 40 anys de l’entrada d’Espanya a les Comunitats Europees, una commemoració que va quedar entelada per l’escàndol de corrupció que va fer caure poques hores abans Santos Cerdán, ja exsecretari d’Organització dels socialistes.

«La llibertat i la democràcia no són conquestes garantides: es defensen cada dia en una construcció col·lectiva que només perdurarà si continua sent una obra viva», va afirmar el monarca. Considera que les generacions que prendran el «relleu» dels que han vist créixer i assentar-se a la UE «no ho tenen fàcil» tenint en compte que el món està «dominat per grans tensions i rivalitats geopolítiques i econòmiques».

L’acte, a més de per la polèmica de Cerdán, va quedar també en part deslluït per importants absències. Les més destacades les de Joan Carles I, que no havia sigut convidat, i la de Felipe González, que no hi va poder acudir perquè coincidia amb un acte de la seva fundació en honor a Alfredo Pérez Rubalcaba. González va ser el president del Govern que va firmar el Tractat d’Adhesió, el 1985.

Però no van ser les úniques baixes. Tampoc va ser al Saló de Columnes Alberto Núñez Feijóo, el cap de l’oposició. El líder del PP va explicar que la seva presència no era «aconsellable» si volia «salvaguardar la democràcia» a Espanya. «Estic convençut que la Casa [del Rei] entén que avui jo no puc compartir escenari amb el secretari general del PSOE i president actual del Govern d’Espanya. No ho puc fer. I estic convençut que ho entendran», va dir, informa Miguel Ángel Rodríguez. «Estrènyer la mà» de Sánchez, va apuntar, suposava convertir-lo en «còmplice del que està fent el president del Govern».

Pedro Rollán, president del Senat (PP), va ser l’únic càrrec del partit conservador que va anar a la cerimònia. Va ser ell el que va coincidir amb Sánchez, que durant tot l’acte va mantenir una cara molt seriosa. Sánchez va pujar l’escalinata del Palau Reial mirant el mòbil i abans d’entrar al Saló de Columnes, on es va desenvolupar l’acte, va estar en una altra sala on les autoritats assistents van saludar el Rei. Allà es va veure Sánchez amb rostre greu junt amb el president del Consell Europeu, António Costa; la presidenta del Congrés, Francina Armengol (PSOE); el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, i Rollán. Tots van esperar en una línia de salutació que arribés el monarca, a qui, com marca el protocol, Sánchez va rebre el primer amb una encaixada.

Sánchez va estar acompanyat per la majoria dels seus ministres, però tots de l’ala socialista. No hi va haver cap representant de Sumar, ni tan sols la vicepresidenta Yolanda Díaz, una presència que estava anunciada en la seva agenda oficial, igual com la dels seus companys Ernest Urtasun, ministre de Cultura, i Mónica García, ministra de Sanitat, que també van faltar a la celebració.

En el seu discurs, el Rei va voler defensar la necessitat de no «desfer el camí» recorregut en els 40 anys de pertinença a la UE i de no permetre que «divisions i conflictes» puguin debilitar un projecte que «va néixer per superar-ho»; va animar a implicar els més joves i fer-los veure que «la llibertat i la democràcia no són conquestes garantides».

Notícies relacionades

Santos Cerdán es dirigeix al TC perquè corregeixi el Suprem i el deixi en llibertat

Una associació de fiscals demana al jutge Hurtado que suspengui de funcions el fiscal general quan li obri judici oral

La guerra d’Ucraïna

El cap de l’Estat va fer menció també a la guerra de Rússia contra Ucraïna, una batalla a la «frontera» mateixa de la UE. Aquest conflicte, va apuntar, ha de recordar els europeus «la necessitat de mantenir la unitat, que, al seu torn, com diu la divisa europea, és la millor garantia de la diversitat». Els socis europeus, va afirmar el monarca, «saben que poden comptar amb Espanya» per fer front als desafiaments actuals. «En aquests 40 anys hem sigut lleials al projecte europeu i ens hem compromès amb el seu futur. Avui aquest compromís segueix intacte», va reblar.