L'avi Jordi Pujol busca la restitució

Després de la confessió sobre els seus diners ocults, Jordi Pujol es va amagar. Literalment. Obligat, va deixar el seu ampli despatx al passeig de Gràcia i es va refugiar en un petit espai als baixos d’un edifici. Era el temps dels insults al carrer i l’allau de crítiques. Hi va haver qui va dir que Pujol havia confessat que el millor que li hauria pogut passat era morir-se.

Però han passat els anys i les greus acusacions que pesen sobre la família segueixen pendents de judici i sentència. I Pujol ha decidit ser fidel a un dels seus traços de personalitat: l’autoestima. I de forma indirecta, però clara, s’ha iniciat un procés de restitució del seu honor basat en la idea de separar la trajectòria com a polític de la gestió del patrimoni familiar.

Per a això ha comptat amb fidels pròxims, excol·laboradors, agrupats en un col·lectiu, Tagamanent, a més de persones a títol personal. Ja el 2018 va rebre un homenatge a la institució cultural del CIC. I ha assistit, a partir de llavors, de forma selectiva, a actes públics a l’Ateneu de Barcelona o el Cercle Artístic.

Blanqueig televisiu

Després han arribat aparicions televisives amb motiu de reportatges diferents, com un referit a la cooperació al desenvolupament, que han fet parlar molt sobre el criteri televisiu i el sentit d’aquesta presència de l’expresident. I amb motiu del seu 90è aniversari, s’ha obert una web on fidels anònims i algunes figures públiques li reten homenatge.

Pujol té, sí, 90 anys. Camina amb certa dificultat, ajudat per un bastó, la seva sordesa és notable. I té preocupacions de salut en el seu entorn. Però el seu estat d’ànim, diuen els qui el freqüenten, és bo. Segueix actiu, però ja sense provar d’influir. Rep estudiants, contacta amb periodistes, s’interessa per qüestions d’actualitat com el futur de Nissan...

Tot això no tira per terra les evidències que fa 18 anys descrivia un llavors col·laborador directe de l’expresident: «Pujol ha tolerat allò dels fills, no entenc perquè aguanta amb el PP, no sé si són dossiers». O el dit el 2014 per un polític que va ser molt pròxim a ell: «Tot això era cosa del fill gran, i els periodistes ja ho sabíeu des de fa anys, ¿no?». Remata les confessions un altre convergent històric: «El canvi en el partit es va produir quan dels diners es va ocupar Jordi Pujol Ferrusola. Es va advertir que passarien coses, perquè ell es va quedar una part dels diners. L’advertència no va servir».

La corrupció segons Pujol

Segueix, doncs, la via judicial fent el seu curs. Pujol pensava, segons els seus col·laboradors, que amb la confessió salvava els fills. «No els va salvar i es va condemnar ell».

Notícies relacionades

Mas visita Pujol pel seu aniversari

Jordi Pujol compleix 90 anys entre l'oblit polític i l'escrutini judicial

A ‘El llibre roig de Jordi Pujol’, un diccionari amb els seus conceptes clau, la ‘c’ incorpora la definició de ‘corrupció’. Diu Pujol: «No està ben resolt el problema de la transparència del finançament dels partits, és cert que hi ha polítics corruptes. La corrupció és utilitzada com a arma de combat per molts polítics, la majoria de vegades sense base». Sense base, escrivia el mateix Jordi Pujol que es va enutjar, en un míting a Granollers, quan es va publicar que tenia comptes a Suïssa i que mesos després va confessar que tenia diners no declarats.

El temps i, en part, els jutges determinaran quina part d’aquesta herència taca l’altra herència, la d’un polític i personatge polièdric –intel·lectual, nacionalista, banquer, activista antifranquista, socialiberal– que sempre va tenir vocació de líder moral i ètic i va haver d’acabar demanant perdó... mentre continuava alliçonant els qui gosaven criticar-lo al Parlament. Geni i figura.