Flick, sobre la rua multitudinària: «Em vaig quedar impressionat. Va ser increïble»

Si algú en el vestidor del FC Barcelona va mostrar aquest dissabte signes de ressaca, sens dubte aquest no va ser Hansi Flick. La multitudinària rua, que va servir perquè algun jugador fes baixar per la gola alguna llauna de cervesa, va embriagar de felicitat l’entrenador del Barça, però no li va fer perdre el seny. Ni de bon tros. Primer, perquè pel que sembla només va beure cervesa sense alcohol; segon, perquè la Lliga, tot i que ja estigui guanyada i celebrada, no ha acabat.

Demà diumenge espera el Vila-real, que necessita segellar el seu lloc per a la pròxima Champions, i l’alemany es vol prendre seriosament les dues jornades que queden de competició. Va avançar que hi haurà canvis i que no jugaran necessàriament els titulars habituals.

Montjuïc acomiadarà la temporada amb una festa després del partit, amb música i pirotècnia, que reforçarà la comunió que s’ha creat al voltant de l’equip blaugrana. Flick i la seva tropa plena d’adolescents han seduït el món futbolístic i el barcelonisme en particular, com es va constatar en la festa popular pels carrers de la capital catalana. Una cosa que va commoure fins i tot Flick, que als seus 60 anys semblava curat de sorpreses emocionals respecte al futbol.

«Em vaig quedar impressionat. Va ser increïble. Quan veus les cares de la gent, la passió que tenen pel club, va ser molt bonic de veure. Si fem això cada any, no estarà malament. Si treballem dur, potser ho podem repetir la temporada que ve», va dir en la roda de premsa prèvia al partit de demà (19.00 hores).

Abundància de fotos

Flick va fer fotos i videotrucades des de l’autobús de l’‘staff’ i els jugadors. «La meva família sempre està amb mi. Una part és a Alemanya i vaig fer una trucada per Facetime. Aquest matí he vist algunes imatges amb el meu net de 3 anys. És molt bonic de veure».

En aquesta penúltima roda de premsa prèvia a un partit, Flick va fer un cant a la vida en el Barça i a Barcelona. «M’encanta la passió de la gent amb el club. Sempre veus la connexió. Estic molt content amb això. És una altra cultura. M’encanta també viure a Barcelona», va dir.

El tècnic alemany va assenyalar no tenir decidit l’onze que mostrarà al Vila-real Vol esperar a demà, a veure com es recuperen dels esforços festius. «Hem de fer alguns canvis. Esperarem fins demà. Hi va haver la celebració. Alguns ahir també van celebrar a la nit. Però, si poden sortir de festa, també poden jugar. No hi ha excuses», va etzibar. No va descartar un onze amb ple de jugadors del planter, com va passar amb Tito Vilanova el 2012. «Ho hem parlat. Pot ser. Cal esperar a demà».

Per cert, va designar Pau Cubarsí com l’MVP de la celebració a l’autobús. «No va deixar anar el micròfon». Sorprenent: es diria que en una votació popular sortiria elegit Iñigo Martínez.

No és clar que aquesta penúltima jornada sigui un comiat per sempre de Montjuïc. Potser sí, potser no. Ni la mateixa directiva sap amb certesa quan es podrà tornar al Camp Nou. A tots els agradaria tornar al setembre, així ho ha verbalitzat el president Joan Laporta, però per si de cas no s’ha anunciat un adeu de l’estadi Lluis Companys. «No hem parlat encara del Camp Nou. Cal esperar. He tingut una gran experiència a Montjuïc. Tinc ganes de jugar al nou estadi. Les vacances són llargues i esperem tornar», va comentar Flick.

Notícies relacionades

"¿La plata europea? Continuo sent el mateix pringat"

L’Alcaraz més "intel·ligent" se cita amb Sinner en la final de Roma

Se li van demanar balanços i expectatives de cara al curs vinent. ¿De què està més orgullós? ¿Què ha de millorar? Sobre la primera pregunta: «Del que més orgullós em sento és de l’ambient que hi ha. És com una família. Volíem crear una atmosfera perquè els jugadors donessin la seva millor versió i ha funcionat. Han cregut en ells i en el que volem fer. Potser avui estan una mica cansats, però estan gaudint del que fan».

Sobre la segona: «La defensa és una part de tots, però en atac també és important que tots estiguem ben col·locats. Vull que tothom sàpiga des del principi el que volem fer. Quan els equips fa tres o quatre anys que estan junts és més fàcil».