Un film sobre el comerç del cautxú al Perú guanya el DOCS

DOCS Barcelona, el festival dedicat al cinema documental, tanca avui la seva 28a edició amb un palmarès que ha reconegut com a millor pel·lícula La memoria de las mariposas, producció peruana que ja va rebre una menció especial al passat festival de Berlín. El guardó a la millor pel·lícula catalana ha sigut per a Grup natural, i el premi Docs a la rellevància periodística, atorgat per un jurat d’EL PERIÓDICO, ha recaigut en la pel·lícula sueca The dialogui police, amb una menció especial a la noruega Facing war.

El festival s’ha celebrat a sis seus (CCCB, Renoir, Phenomena, Casa Montjuïc, Filmoteca de Catalunya i Espai Texas) i ha superat els 11.000 assistents en un primer balanç provisional. El jurat, format per Montse Triola (productora d’Albert Serra, entre altres), la muntadora Ana Pfaff, el cineasta i programador Fito Castillo i el programador Joost Daamen, ha convingut que l’interès de La memoria de las mariposas, film de Tatiana Fuentes sobre les víctimes indígenes del comerç del cautxú al Perú, està en "la resignificació de les imatges, tant en el context contemporani com dins del mateix metratge, per apel·lar a la reparació i la memòria històrica".

Els personatges retratats a The dialogui police (Dialogpolisen), de Susanna Edwards, són inusuals: un grup de policies suecs la missió dels quals és protegir el dret a la llibertat d’expressió. El jurat que va atorgar ahir el premi a aquest film va estar format per Carol Álvarez i Rafa Julve, subdirectors d’EL PERIÓDICO, i el periodista i corresponsal de guerra Marc Marginedas.

"El film ens va agradar especialment perquè ens va sorprendre l’existència d’aquesta unitat policial", explica Carol Álvarez. "I la manera com relata la feina que porten a terme és essencial per comprendre com de difícil és garantir els drets, sobretot quan la societat està cada vegada més dividida ideològicament", afegeix.

Álvarez ha especificat que el jurat "va trigar a prendre una decisió sobre el premiat, per això va insistir que també hi hagués una menció especial per a Facing war, un retrat sorprenent de l’alta política que intenta frenar la guerra d’Ucraïna a través de les gestions de Stoltenberg". Realitzat per Tommy Gulliksen, el documental Facing war arrenca amb la promesa de Joe Biden que l’OTAN donarà suport a Ucraïna el temps que calgui i el compromís que adquireix el noruec Jens Stontenberg, secretari general de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord fins l’any passat.

Procés educatiu

La directora Nina Solà mostra a Grup natural, el film premiat en la categoria de millor producció documental catalana, tres moments clau en el procés educatiu d’un institut de Barcelona. El jurat, format per Adrià Lahuerta, Elena Molina i Adrián Silvestre, ha reconegut sobretot la voluntat d’anar més enllà del retrat d’una institució concreta per oferir un retrat ampli, de característiques universals, sobre els joves de l’institut.

En l’ampli palmarès del DOCS Barcelona figuren també dos premis més atorgats pel jurat oficial, un de dedicat al nou talent, auspiciat per Filmin, i també el premi del jurat Antaviana. El primer l’ha obtingut el film de Jacob Perlmutter i Manon Quimet Two strangers trying not to kill each other, producció britànica que se centra, en essència, en una dona que viu a l’ombra d’un home famós, tema que no és precisament nou. Són el fotògraf novaiorquès Joel Meyerowitz, de 84 anys, i l’artista visual, escriptora i compositora Maggie Barrett, de 75. El film sorgeix amb el retrobament fortuït entre tots dos 30 anys després de la seva separació.

Notícies relacionades

Gustavo Adolfo Tarí, dissenyador: "El vestit de Melody ha guanyat Eurovisió"

Milers de persones surten al carrer per la Nit dels Museus

El segon l’ha merescut Timestamp, obra de la directora ucraïnesa Katerina Gornostai, sobre l’esforç per mantenir les escoles obertes a Ucraïna des que va començar el conflicte bèl·lic amb Rússia. La característica principal és que la realitzadora no ha utilitzat entrevistes ni recreacions, i ha optat bàsicament per un estil observacional a través del qual homenatja professors i estudiants per mantenir la normalitat en un context tan complicat.

Un quart guardó del jurat, el destinat al millor muntatge i propiciat per l’AMMAC (Associació de Muntadores i Muntadors Audiovisuals de Catalunya), ha sigut per a Always, del realitzador xinès Deming Chen, exploració de les emocions personals d’un jove de la zona rural de Hunan que no ha vist la seva mare des de pràcticament el seu naixement.