Vent en contra per a Israel: crítiques i aïllament de Trump a Macron passant per la premsa anglosaxona

L’ofensiva total d’Israel contra la Franja continua deixant diàriament desenes de morts, un nivell insòlit en els conflictes moderns. Així ha sigut gairebé tots els dies dels últims 18 mesos, tret de curts períodes de treva. Només dijous, les bombes israelianes van matar més de 130 persones, majoritàriament dones i nens. Aquesta setmana, forts bombardejos contra l’Hospital Europeu l’han deixat inoperatiu. Netanyahu va decidir trencar el març passat de manera unilateral l’alto el foc amb Hamàs i el previst alliberament dels ostatges per garantir la supervivència política del seu Govern amb la tornada de l’ultradretà Itamar Ben-Gvir. 

Netanyahu va ordenar fa dos mesos, a més, el setge total a Gaza, impedint l’entrada d’aigua, menjar o medicines. Tota la Franja està ara en situació d’emergència alimentària (fase 4 de 5 de l’índex CIF, la Classificació Integrada de la Seguretat Alimentària en Fases, acceptada per les Nacions Unides). Hi ha almenys 71.000 casos de desnutrició aguda en nens d’entre 6 i 59 mesos, dels quals 14.100 són casos greus. Una fam evitable i deguda exclusivament al bloqueig militar sobre la Franja. 

Tot això està allunyant gradualment alguns països occidentals del Govern israelià:

L’Administració de Donald Trump dona senyals de voler reduir la seva dependència del Govern de Netanyahu. Segons el corresponsal polític de la influent ràdio militar israeliana, Yanir Cozin, el president nord-americà ha decidit tallar el contacte directe amb el primer ministre israelià. Els seus assessors el van advertir que Netanyahu «està mirant de manipular-lo», segons una font oficial anònima. En un vídeo filtrat el 2001 es veia Netanyahu assegurant: «Sé el que són els Estats Units. És un país que pots moure fàcilment en la direcció correcta. No s’interposaran en el nostre camí». 

El cert és que Trump ha esquivat per complet Netanyahu en les seves decisions de les últimes setmanes sobre el Pròxim Orient. Ja durant la visita de Netanyahu a la Casa Blanca a principis d’abril, el president nord-americà va anunciar per sorpresa que estava portant a terme converses directes amb l’Iran per negociar sobre el seu programa nuclear. En el moment de l’anunci davant la premsa, Netanyahu estava al seu costat i va respondre amb gest d’incredulitat.

No ha sigut l’única decisió presa per Trump sense comptar amb el seu presumpte aliat. Washington va obrir un canal de comunicació directa amb Hamàs,un altre fet inèdit. I el va utilitzar per garantir aquesta setmana l’alliberament de l’únic ostatge estatunidencoisraelià en mans de Hamàs. Els Estats Units també han conjuminat un acord d’alto el foc amb els rebels houthis del Iemen a l’esquena de Tel-Aviv i que perjudica els interessos d’Israel. Després d’una campanya de bombardejos brutal però enormement costosa i d’escassos resultats, els houthis van acordar deixar de disparar contra els vaixells nord-americans que passen pel mar Roig. Però res es va dir sobre els míssils que llancen contra Israel en suport a Gaza. En unes declaracions sorprenents, un dels polítics més sionistes dels Estats Units, l’ambaixador a Tel-Aviv Mike Huckabee, va etzibar que «els Estats Units no necessiten permís d’Israel» per arribar a acords amb els houthis.

Trump també ha normalitzat relacions amb Síria i ha aixecat les sancions al país, una cosa a la qual s’oposava Netanyahu. El mateix president s’ha reunit amb el nou líder sirià, Ahmed al-Sharaa, antic líder d’Al-Qaida, i el va definir com «un jove atractiu» que dirigeix un país que mereix una oportunitat. L’actitud contrasta amb la d’Israel, que va bombardejar fa dues setmanes Damasc, la capital, i conserva encara part del país envaït il·legalment. A al-Sharaa el considera un gihadista.

Els afrontaments van més enllà. El secretari de Defensa Pete Hegseth va cancel·lar per sorpresa fa una setmana el seu viatge a Israel; la política trumpista Marjorie Taylor Greene es va fer viral per un vídeo en el qual assegurava que el seu país ja no lliuraria més guerres per d’altres, amb referència a Israel per l’Iran, i l’enviat especial de Trump per al Pròxim Orient, Steve Witkoff, va dir a les famílies dels ostatges que Netanyahu està allargant la guerra de manera innecessària. 

França té la comunitat jueva més gran d’Europa. El seu president, Emmanuel Macron, ha mirat de mantenir un equilibri diplomàtic durant aquest any i mig de matances a Gaza. Ha criticat els excessos de l’ofensiva israeliana, però, alhora, va signar una carta en la qual insinuava que desobeiria l’ordre de detenció contra Netanyahu per crims de guerra emesa pel Tribunal Penal Internacional. Era el preu que calia pagar per aconseguir un alto el foc al Líban, àrea d’influència francesa. 

Però alguna cosa sembla estar canviant molt ràpid a París. Macron va dir el 10 de maig que està treballant per al reconeixement de l’Estat palestí per part de França. La data probable de l’anunci la va situar en la conferència que copresidirà al juny amb l’Aràbia Saudita. Macron també s’ha mostrat «obert» que la UE es replantegi els acords d’associació signats amb Israel per la violació dels drets humans a Gaza. Dimarts que ve ho votaran els ministres d’Exteriors de la UE, tot i que un veto, per exemple, d’Alemanya capgiraria l’operació.

I, quan aquesta setmana Macron va qualificar de «vergonyós» el setge israelià sobre la Franja de Gaza, Netanyahu va respondre carregant amb una duresa inèdita contra el president gal. El va acusar aquest dimecres de posar-se al costat d’«una organització terrorista islamista assassina» i de comprar «la propaganda» de Hamàs. «Acusa Israel de libels de sang», va dir Netanyahu, en una elevació frontal del to contra París. 

El Govern holandès ha donat un altre sorprenent cop de timó en les seves relacions amb Israel. Ha demanat que es revisi el pacte de la Unió Europea que regeix les relacions comercials amb el país. «Cal traçar una línia a l’arena perquè la situació a la Franja de Gaza és desoladora, una situació humanitària catastròfica», va dir el 7 de maig el seu ministre d’Exteriors, Caspar Veldkamp. El Govern de la Haia, seu també del Tribunal Penal Internacional que vol detenir Netanyahu i del Tribunal Internacional de Justícia que investiga Israel per genocidi, ha exigit el final del setge i ha carregat contra les intencions d’ocupar militarment Gaza, com planeja Israel.

El Regne Unit ha sigut un dels països on hi ha hagut més dissonància entre l’expressió del suport cap als palestins als carrers i la posició del Govern dels últims governs conservadors, que tendien a posar-se al costat de Tel-Aviv. Londres ha sigut escenari de manifestacions que han congregat desenes de milers de persones que demanaven el final del genocidi a la Franja. Però el nou primer ministre, el laborista Keir Starmer, ha començat a prendre distància davant el seu homòleg israelià. Es van suspendre 30 contractes d’exportació d’armes britàniques a Israel, per «la possibilitat de delictes de lesa humanitat». Al cap de poc temps d’arribar al càrrec, Starmer, antic advocat de drets humans, va descongelar els fons a l’Agència de les Nacions Unides per als Territoris Palestins, UNRWA.

Les crítiques en els mitjans anglosaxons a Israel estan apujant el to en els últims dies, fins i tot en mitjans conservadors. En un article del consell editorial del ‘Financial Times’ titulat «El vergonyós silenci d’Occident sobre Gaza», es denunciava Europa i els Estats Units per no haver condemnat les actuacions de Netanyahu a Gaza.  Els líders dels dos costats de l’Atlàntic haurien d’«avergonyir-se del seu silenci» i deixar «de permetre que Netanyahu actuï amb impunitat». En la mateixa línia hi havia l’editorial de ‘The Independent’ titulat «Posar fi al silenci eixordador de Gaza: és temps d’alçar la veu». El diari criticava la intenció de Netanyahu d’ampliar «la ja devastadora campanya de bombardejos a Gaza». ‘The Economist’, per la seva banda, titulava «La guerra a Gaza ha d’acabar» i esgrimia que «les úniques persones que es beneficien de continuar la guerra són el senyor Netanyahu, que manté la seva coalició intacta, i els seus aliats d’extrema dreta, que somien buidar Gaza i reconstruir els assentaments jueus allí». ‘The Guardian’ demanava que Trump «aturi l’horror de Gaza» i es preguntava: «Si això no és un genocidi, ¿què ho és?».

També en anglès, però a l’altre costat de l’Atlàntic, creixen les crítiques dels mitjans contra Netanyahu. El prestigiós analista americà Thomas Friedman anava molt més lluny: «El Govern d’Israel no és el nostre aliat», deia, «i ha de deixar de ser considerat com a tal». 

Fins ara, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, havia evitat alçar la veu contra Israel per l’ofensiva de Gaza. Però, aquesta setmana, la líder ultradretana va comparèixer al Parlament i va qualificar la situació humanitària a Gaza «de cada vegada més dramàtica i injustificable» i va recordar a Israel «la necessitat de respectar el dret internacional humanitari». La primera ministra va reconèixer la dificultat de negociar amb Netanyahu:

«No vam estar d’acord en algunes de les seves decisions, no estem d’acord amb les recents propostes del Govern israelià i no dubtem a dir-ho als nostres interlocutors».

Alemanya és, junt amb els Estats Units, l’aliat més fidel d’Israel. Són els dos únics que sistemàticament el protegeixen en les resolucions de les Nacions Unides. Berlín els ven aproximadament el 20% del seu armament (la resta prové dels Estats Units). El nou canceller alemany, Friedrich Merz, ha promès mantenir el concepte de la seva predecessora Angela Merkel de «raó d’Estat»: la responsabilitat especial d’Alemanya cap a la seguretat d’Israel per l’holocaust nazi contra els jueus. La bandera d’Israel s’ha projectat sobre la porta de Brandenburg en plenes matances a Gaza i el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha fet aquesta setmana una visita d’Estat a Israel després de rebre amb honors el seu homòleg, Isaac Herzog, a Berlín. 

Per això va cridar tant l’atenció que el país signés, el 23 d’abril, un inèdit comunicat junt França i el Regne Unit en el qual exigien a Israel el cessament de l’«intolerable» bloqueig d’entrada d’ajuda humanitària a Gaza. En anteriors moments de la guerra, la ja exministra Annalena Baerbock va criticar Israel per «cremar persones en tendes de campanya».

Aquest dijous, Israel va convocar l’ambaixadora d’Espanya a Tel-Aviv, Ana María Salomón, per retreure-li que el president, Pedro Sánchez, es referís a Israel com «Estat genocida», fent servir l’expressió utilitzada abans pel diputat Gabriel Rufián, per respondre a una pregunta parlamentària. 

Notícies relacionades

Sánchez es compromet davant la Lliga Àrab a fer servir «tot» el seu «capital polític» per aturar la «matança» a Gaza

Lleó XIV defensa el retorn del multilateralisme en política exterior

Sánchez ha sigut el primer dels líders europeus a criticar els excessos d’Israel contra els palestins. I continua fent avançar la seva petita coalició diplomàtica de països amb els quals, des de fa més d’un any i mig, ha mirat de frenar l’ofensiva contra Gaza i reforçar la solució de dos estats amb el reconeixement de l’Estat palestí. A Irlanda, Noruega i Eslovènia s’hi han unit d’una manera o d’una altra països com Bèlgica i, més recentment, Islàndia. 

Espanya s’ha adherit a la causa oberta per Sud-àfrica contra Israel a la Cort Internacional de Justícia per genocidi, i impulsa ara una resolució a les Nacions Unides contra Israel per mirar d’aturar el conflicte. Aquest mateix dissabte, Espanya es convertirà en l’únic país no àrab dels convidats a la cimera de la Lliga Àrab.