La fiscalia s'oposa a un nou permís a Jordi Cuixart

La fiscalia s’ha oposat a un nou permís de sis dies que la junta de tractament de la presó de Lledoners ha concedit al líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, al considerar que és «prematur» i «injustificat» perquè no es mostra penedit dels fets pels quals va ser condemnat.

En un escrit remès al jutjat de vigilància penitenciària, el ministeri públic demana que es revoqui aquest nou permís de sis dies, que Cuixart encara no ha disfrutat, ja que totes les sortides de presó van quedar suspeses arran de l’estat d’alarma.

Fins ara, el jutjat de vigilància penitenciària ha avalat tant els permisos que la junta de tractament de la presó de Lledoners ha autoritzat a Cuixart, com les sortides per treballar que se li van concedir mitjançant l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari.

En el seu escrit, el fiscal afirma que no procedeix la concessió d’aquest permís per ser «prematur», donat l’«escàs temps de compliment» amb relació a la pena imposada, i perquè és «injustificat» a causa de la «falta d’assumpció» dels fets delictius per part del líder d’Òmnium.

El ministeri públic addueix davant el jutjat l’«absència de penediment» per part del líder independentista, i conclou que aquest nou permís resulta «improcedent» perquè no ha seguit programes de tractament específics per al delicte de sedició pel qual va ser condemnat.

Quant al primer dels motius, que és «prematur», la fiscalia esgrimeix en el seu escrit que és «molt el temps» que queda per assolir les tres quartes parts de la condemna i que la proposta favorable de la junta de tractament de Lledoners es va realitzar només dos mesos després que el president d’Òmnium n’hagués complert la quarta part.

«Sanció efectiva»

A més, raona que quan es tracta de delictes greus com el de sedició pel qual va ser condemnat Cuixart, la pena de presó «s’ha d’identificar pel conjunt social i per l’afectat com una sanció efectiva», per la qual cosa la concessió de permisos penitenciaris «excessivament anticipats fan il·lusòria la finalitat de prevenció especial o retributiva que la pena compleix».

Respecte al fet que aquest permís és «injustificat», criteri que es vincula al reconeixement del delicte, la fiscalia ressalta que l’intern va manifestar a l’exercici del dret a l’última paraula durant el judici al Tribunal Suprem que tornaria a fer el que va fer, i que no es penedeix dels seus actes.

Notícies relacionades

Joan Carles I versus Revilla

La teoria del caos i el ‘vagin-se’n’

«En relació amb el delicte no hi ha una veritable assumpció delictiva, sent tal aspecte d’imprescindible compliment per poder disfrutar de qualsevol tipus de permís, considerant l’intern simplement que amb la seva actuació es van ocasionar algunes conductes inadequades [...] sense comprendre que en un Estat democràtic i de dret, la realització de les seves legítimes aspiracions polítiques, només pot dur-se a terme a través dels cursos legals», assenyala el fiscal.

Finalment, la fiscalia entén que aquest permís és «improcedent», ja que no consta la realització de programes de tractament adequats per a «la conducta delictiva assenyalada que permetin entendre que ja es troba reeducat per poder anar reinserint-se amb normalitat en la societat mitjançant el gaudi de permisos».