Òscar Ordeig, conseller d’Agricultura: «Tots els menjadors escolars hauran de tenir cuina pròpia»

¿Ens pot destacar algunes dades rellevants d’aquest estudi?

D’entrada, el fet més interessant d’aquest estudi és que fins ara no hi havia mirades sobre un assumpte com el desaprofitament d’aliments, que és clau, i que ara tenim aquest primer diagnòstic que ens explica què està passant. De moment, ens permet saber com es comporten les llars, però ho hem de fer en el conjunt de la cadena de valor i, a partir d’aquí, poder anar traçant les polítiques necessàries per reduir-lo.

¿I quines són les primeres conclusions a què han arribat?

N’hi ha algunes que m’han semblat reveladores. Per exemple, la que diu que les emissions de CO2 que es generen durant la producció, la distribució i la comercialització d’aquests aliments malgastats equival a més de 20.000 vols entre Barcelona i Brussel·les. Però tan important com això és la petjada hídrica. En el procés de producció d’aquest menjar, el consum directe i indirecte de l’aigua que es fa servir permetria omplir 496.000 piscines olímpiques... ¡Això és una bestiesa! És l’aigua que consumeix tota la població de Catalunya durant 1.314 dies. I un altre element molt important és que el 5% de la superfície agrària útil es fa servir per produir aquests aliments que no arribaran a ser consumits. En total són 500 milions de metres quadrats...

Ho explica realment d’una manera molt gràfica.

Bé, hem mirar de buscar exemples gràfics per fer pedagogia, per conscienciar. ¿Com ho farem, si no, perquè la gent col·labori? No podem entrar a les cases a controlar el desaprofitament, però sí que podem fer pedagogia. Podem començar a les escoles, amb la formació alimentària, que està prevista en l’Estratègia Alimentària de Catalunya i que començarem a desplegar ben aviat en 25 escoles. Dins d’aquesta formació hi ha un capítol de desaprofitament. Per tant, pedagogia, conscienciació a l’escola, a la indústria, a tota la cadena de valor, als mitjans de comunicació, a la gastronomia... I a més tenim un 20% de la població en risc d’exclusió social que no té accés a una alimentació en quantitat i en qualitat saludable. En el sistema alimentari que volem construir es parla del dret del cent per cent de la població catalana a una alimentació saludable, i jo també diria de cuina catalana, de dieta mediterrània, d’aliment fresc, de proximitat, variat, tot de temporada i accessible. I, fixi’s, la cuina mediterrània és una cuina de reaprofitament, una cuina que fa servir aliments amb menys petjada de carboni i, per tant, amb un impacte més fluix.

Però la tendència, almenys això diuen els indicadors, és que cada vegada es tira més de plat preparat.

És veritat que els models han canviat, però penso que al menjar preparat també li hem de demanar unes condicions, unes quantitats i un procediment d’elaboració perquè hi hagi el mínim desaprofitament. I que el consumidor pot comprar un plat preparat i segur. No hem de deixar les cuines, però, ni tampoc l’hàbit de cuinar.

Tot i això, hi ha qui assegura que d’aquí a uns anys a les cases ja no hi haurà cuina.

Estic segur que les llars catalanes tindran cuina. ¡N’han de tenir! Posem un exemple del que acabem de dir, de la formació alimentària a les escoles. Jo estic demanant que, amb els nous plecs per a la concessió del servei de menjador escolar, es doni prioritat als aspirants que utilitzin producte de proximitat, dieta mediterrània i que cuinin a l’escola mateix. Totes les escoles catalanes haurien de tenir cuina pròpia. Com un element, no només perquè és bo per al producte o per al menú que menjaran els alumnes, sinó també com un element d’aprenentatge per a aquests alumnes. Hauria de formar part del currículum formatiu dels nostres nens.

¿El Govern s’ha marcat objectius en relació amb el desaprofitament alimentari?

Ens falten més indicadors com els que hem presentat aquesta setmana, però d’aquí a tres anys l’objectiu hauria de ser reduir el desaprofitament alimentari. Penso, i és la meva opinió, que s’hauria de rebaixar almenys a la meitat i que la tendència sigui a zero.

Notícies relacionades

Ownat amplia l’oferta per a mascotes amb una línia especialitzada en gats

Elise Alonso, Premi Europa Jove convocat per la Comissió Europea: «Em va impactar saber que a Catalunya un de cada tres nens són pobres»

¿I s’ha pensat en multes o alguna mena de sanció?

Jo ho diria que al revés: tota la gent que no apliqui mesures d’estalvi d’aigua, quan hi hagi restriccions, patirà molt més. Ara mateix estem modificant el Pla Especial de Sequera perquè, en cas de restriccions, els qui hagin implementat mesures de reducció de la petjada hídrica o d’estalvi d’aigua hagin de patir moltes menys restriccions. ¿Què vull dir? Un agricultor que rega, si ha modernitzat, se li retallarà menys aigua quan arribi un episodi de sequera. La indústria, si té un pla de regeneració d’aigua, també haurà de reduir molt menys. I que pensin tots ells que la sequera tornarà. I els qui que no hagin fet els deures, patiran més. Això va directament al compte d’explotació. Si la gent no malversa tant i no malgasta tants aliments ni tanta aigua, guanyarà més diners. Els marges seran més amplis. Més enllà de si se’ls pot penalitzar o no, ells mateixos ja estan fent un estalvi.