ANIVERSARI DEL LEGISLATIU CATALÀ
Un Parlament quarantí
La Cambra catalana fa 40 anys des del seu restabliment en ple procés de reinvenció
La crisi del Covid-19 reobre la polèmica pels plens telemàtics, amb Puigdemont com a rerefons
zentauroepp341538 parlament de catalunya constitucion del parlament200410174059 /
El Parlament de Catalunya va fer ahir 40 anys des del restabliment de la democràcia en un moment inèdit en què la Cambra, en la qual s’han celebrat més de 850 plens i s’han aprovat més de 700 lleis, està reformulant les seves formes de treball per seguir amb l’activitat en plena crisi del Covid-19. Una reinvenció que ha posat sobre la taula el debat sobre la necessitat de legalitzar les sessions telemàtiques, opció que ha reactivat el pols entre JxCat i ERC amb els plans de Carles Puigdemont com a rerefons.
Poc podien pensar els diputats que van ocupar el seu escó el 10 d’abril de 1980 en el reinstaurat Parlament que, 40 anys després, la seu del legislatiu català hauria de suspendre plens per l’atac d’un virus desconegut i que replantejaria les seves sessions per celebrar-les per videoconferència.
Aquell 10 d’abril de 1980 la videoconferència era un sistema encara inimaginable i els diputats presents al Parlament feien història al reprendre l’activitat parlamentària de la mateixa cambra que havia funcionat durant la Segona República, fins que va arribar la dictadura franquista.
Tarradellas, Barrera, Pujol...
Quatre dècades enrere, la sessió va començar amb un acte inaugural presidit per Josep Tarradellas, president de la Generalitat restablerta, i posteriorment el president de la Mesa d’Edat, Josep Maria Poblet, va declarar constituït el Parlament.
A continuació, els diputats van elegir el dirigent d’ERC Heribert Barrera com a president del Parlament i, pocs dies després, el 24 d’abril, va ser investit Jordi Pujol com a president de la Generalitat.
Començava un camí del parlamentarisme català focalitzat llavors en construir la Catalunya autonòmica a partir de l’Estatut de 1979. Un text que amb el pas dels anys va perdre vigor i que va portar al Parlament a aprovar una altra Carta catalana el 2005, un projecte frustrat després de veure’s retallat pel Tribunal Constitucional el 2010, quatre anys després d’haver sigut aprovat en un referèndum pels catalans.
De l’Estatut al procés
Va ser el preludi del gir independentista d’una part important del catalanisme i d’un procés que va culminar en la declaració unilateral d’independència (DUI) del 27 d’octubre del 2017 al Parlament, la posterior intervenció temporal de l’autonomia per part del Govern central i el judici i condemna als líders del procés al Tribunal Suprem.
Notícies relacionadesHan sigut moltes les cites històriques viscudes dins de la cambra catalana, però també fora, com el setge dels indignats el 2011 que va obligar el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, a accedir al Parlament en helicòpter.
Des de 1980, al Parlament s’han celebrat més de 850 plens, s’hi han aprovat 700 lleis, han sigut investits sis presidents de la Generalitat i 918 diputats han representat el poble català en una Cambra liderada per nou presidents: Heribert Barrera (ERC), Miquel Coll Alentorn (CiU), Joaquim Xicoy (CiU), Joan Reventós (PSC), Joan Rigol (CiU), Ernest Benach (ERC), Núria de Gispert (CiU), Carme Forcadell (JxSí) i Roger Torrent (ERC).
