28 set 2020

Anar al contingut

Investigació judicial

Un fidel a Puigdemont va fer llistes polítiques de caps dels Mossos

Una llibreta de Víctor Terradellas, en poder del jutge, classifica els policies per la seva ideologia, lleialtat i carisma

Les anotacions també inclouen alguns detalls personals sobre la seva orientació sexual, salut o religió

J. G. Albalat / G. Sànchez

Un fidel a Puigdemont va fer llistes polítiques de caps dels Mossos

Víctor Terradellas, un quadro independentista de l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont, manejava informació ideològica i personal de tots els comandaments dels Mossos d’Esquadra, als quals puntuava en una llibreta que ara està en mans del jutge de Barcelona Joaquín Aguirre, segons el seu «patriotisme», «carisma» i «lleialtat institucional». Les anotacions manuscrites al quadern s’estenen a la ideologia, la vinculació política, la salut, les relacions afectives i fins i tot, en algun cas, l’orientació sexual dels policies catalogats.

La llibreta, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, va aparèixer el 24 de maig del 2018 en un registre del despatx de Terradellas, imputat per una presumpta desviació de fons de la Diputació de Barcelona a una fundació de l’entorn de Convergència (matriu del PDECat). Esmenta l’enterrament del comissari David Piqué, mort el setembre del 2016. Única pista temporal que permet situar la redacció del seu contingut entre aquesta data i l’octubre del 2017. No consta quin ús ha tingut la informació d’aquesta llibreta en la presa de decisions que han afectat els canvis de la cúpula, tot i que sí que cal destacar el grau d’aparents coneixements de Terradellas sobre les interioritats del cos.    

El quadern conté un esquema gràfic que obeeix a l’estructura cúpula policial quan Piqué encara era viu. D’una ‘X’, que només pot ser el major Josep Lluís Trapero, pengen els noms de Piqué i del comissari Ferran López, que va succeir Josep Lluís Trapero al capdavant del cos quan va ser destituït després de la declaració unilateral d’independència (DUI) i la consegüent intervenció de la Generalitat a l’octubre del 2017. López continua formant part de la cúpula que ara tutela Eduard Sallent. A l’esquema surten fletxes dels noms de Piqué i de López. Els de Piqué són els comissaris Joan Carles MolineroJoan Figuera Miquel Esquius. Del de López, els dels comissaris Emili Quevedo i Manel Castellví. El nom de Trapero no surt a l’esquema. Però sí en aquesta anotació: «Trapero va pegar Piqué. Piqué era l’únic que li plantava cara».

Anotacions sobre comissaris. 

Classificació política 

A les pàgines posteriors de la llibreta es jutja i classifica 45 caps de la policia de la Generalitat. Els membres són puntuats segons tres barems: «patriotisme i determinació», «capacitat de gestió i carisma» i «lleialtat institucional». Reben un signe positiu (+) o un de negatiu (-) en cada barem. En alguns casos, la casella queda en blanc o conté un signe d’interrogació.

Els primers comandaments avaluats són Emili Quevedo (patriotisme positiu o neutre) i Ferran López (positiu en els tres conceptes, tot i que amb l’acotació «moderat» en el de patriotisme). Manel Castellví rep un signe positiu en patriotisme amb els afegits de «CDC» (en al·lusió a les sigles de Convergència) i catalanista i pusil·lànime, i dos negatius en els altres dos barems. Miquel Esquius obté positiu en els tres conceptes i l’acotació «CDC Cultural evolutiu cap a la ind [sic]». Joan Carles Molinero, positiu en patriotisme i lleialtat institucional, i negatiu en gestió i carisma, amb aquesta acotació: «patriota-escamot 16» [«escamot 16» es refereix a un antic grup d’informació dels Mossos]. Joan Figueras, excap de la sala central, rep un positiu en el barem patriòtic i l’anotació «patriota, covard i ven fum». El número 16 també apareix sota els noms de Castellví, Figuera i el comissari Adolf Broc.

Joaquim Belenguer, excap a Girona, és puntuat amb signes negatius en els tres apartats i qualificat com a «vermell» i «ex CNP [Cos Nacional de Policia] vinculat a partits polítics contraris al procés». El comissari Sergi Pla és jutjat amb un «+/-» en patriotisme i dos positius en la resta de blocs, a més de l’apunt: «Ve del CNP». D’Adolf Broc es consigna una informació sanitària personal seguida de l’anotació «vol deixar el cos».

Al costat del nom de Cristina Manresa, que el juny d’aquest any ha sigut ascendida a número dos del cos, s’indica «quota femenina», i el seu patriotisme és puntuat amb un signe doble: «+/-». La llibreta consigna, així mateix, que l’antiga intendent Alicia Moriana «té molts números per ser comissària per quota [femenina]». Moriana ha ascendit al rang de comissària el juny d’aquest any.

Comandaments assenyalats

Les anotacions de la llibreta criden a extremar les precaucions amb alguns comandaments dels Mossos. A alguns d’ells se’ls vincula amb la Guàrdia CivilAmadeo Domingo, que l’1-O era el cap de planificació i seguretat, no té cap signe en les caselles, però sí aquests comentaris: «PSOE», «fa llistes d’independentistes». Antoni Vergés, actual número 2 de Barcelona, rep tres signes negatius i un aclariment de «molt vermell», ex Guàrdia Civil» i «home de Trapero». Eduard Sallent, actual comissari en cap i exresponsable d’intel·ligència, rep signes positius en els tres barems i dues anotacions: «molt» en la columna de patriotisme i «ex FNEC [Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, sindicat nacionalista]».

Full en el qual apareix l’actual comissari Eduard Sallent.

L’autor de les anotacions no només classifica els comandaments policials principals. També estén la seva tasca a agents de rang inferior com la intendenta Teresa Laplana (un interrogant a la casella de patriotisme), que va ser processada al costat de Trapero per l’actuació dels Mossos en el lloc a la Conselleria d’Economia del 20 de setembre del 2017. Miquel Justo, número 2 de la Comissaria d’Informació, obté un positiu en carisma i capacitat de gestió, un negatiu en patriotisme i un interrogant en lleialtat institucional. A més, sobre Justo es remarca que és exmembre de la Policia Nacional

La classificació dels policies no només fa consideracions polítiques o ideològiques de l’estil de «molt espanyolista», «militant d’ERC», «molt vermell», «votant del PP», «família de Badalona CDC», etc., sinó que també hi ha abundants anotacions de caràcter personal, sanitari, religiós i sexual: «molt religiós», «Opus, exparella de [nom d’un cap policial], «davant d’ella va tenir un afer amb», «lesbiana», «depressió», «malalt» i «fotut i malalt»...

Terradellas és president de la fundació nacionalista Catmon i en la seva seu es va trobar la llibreta, i és exsecretari de relacions internacionals de Convergència.