El TC empara el PSC davant de la tramitació d'una moció per culminar la independència

El ple del Tribunal Constitucional ha conceditl’empara als diputats del Grup Parlamentari del PSC davant la decisió de la Mesa del Parlament de donar tràmit a la que, una vegada aprovada, seria la moció 5/XII, proposada per la CUP i per la qual la Cambra catalana es comprometia a culminar la independència de Catalunya, conforme el mandat rebut del 9-N.

La sentència inclou una important novetat que tindrà rellevància davant de futures tramitacions per part del Parlament de resolucions que desobeeixin el Constitucional. Això és a causa que declara que la Mesa de les Cambres legislatives té l’obligació de no tramitar mocions la inconstitucionalitat de les quals sigui «palmària i evident». El canvi doctrinal ha portat la magistrada Encarnación Roca a fer un vot particular concurrent, perquè comparteix la decisió però no el raonament amb què s’ha portat a ella.

Els apartats 1, 2 i 3 d’aquesta moció, aprovada el 5 de juliol de 2018, van ser anul·lats per l’alt tribunal el desembre d’aquell mateix any en una de les resolucions que el Govern de Pedro Sánchez cita últimament a l’hora d’impugnar les últimes resolucions del Parlament a favor de l’autodeterminació. El que ha resolt el Constitucional ara és la vulneració dels drets dels diputats socialistes, no la constitucionalitat de la moció en si; com això es tramita per la via del recurs d’empara, la seva resolució és més lenta que la dels recursos d’inconstitucionalitat.

La sentència del Constitucional reconeix que els diputats socialistes es van oposar a la tramitació de la moció davant de la seva manifesta inconstitucionalitat, ja que es comprometia a seguir endavant amb els plans sobiranistes ja anul·lats per l’alt tribunal el desembre del 2015.

Obligació de no tramitar

El TC no dubta que es va produir la lesió dels drets dels socialistes. Explica que, tot i que sigui excepcional que les Meses de les Cambres puguin controlar el contingut material de les iniciatives parlamentàries, aquesta «possibilitat s’obre quan es tracta de propostes la inconstitucionalitat de les quals sigui palmària i evident». I l’opció es converteix en «obligació de la Mesa quan intervingui un mandat del Tribunal Constitucional impeditiu de la tramitació de determinada iniciativa».

Segons el Constitucional, una comprensió diferent de la «força vinculant de les resolucions de l’alt tribunal suposaria assumir que el valor de cosa jutjada de les seves sentències és relatiu i que no s’aplica la doctrina que es deriva dels seus pronunciaments».

La Mesa del Parlament va tramitar la moció sabent que existia una resolució prèvia del Constitucional que impedia donar-li curs perquè es tractava d’una mera reiteració d’un moció anterior que ja havia sigut anul·lada.

En conseqüència, la decisió de la Mesa de la Cambra va constituir un manifest incompliment del seu deure de respectar la resolució del TC i d’aquest incompliment es va derivar la vulneració dels drets del grup recurrent, integrant de la minoria parlamentària.

Vot concurrent

Notícies relacionades

Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal i els acusa d’organització criminal i malversació

La sentència compta amb un vot particular concurrent d’Encarnación Roca, qui considera que la doctrina que s’hauria d’haver aplicat és la recollida en tres sentències de l’alt tribunal, dues del 2018 i una del 2019. Amb ella, sosté, es podia estimar el recurs del PSC sense forçar ni modificar el cànon existent, perquè es podia fonamentar en l’incompliment d’una prohibició prèvia del tribunal.

La magistrada discrepa de l’argumentació de la sentència perquè entén que pot permetre a les Meses de les Cambres funcions materialment jurisdiccionals, mancades de cobertura constitucional i totalment alienes a la naturalesa i condició dels esmentats òrgans.