Agitació i incertesa a Catalunya

En l’era del procés, la política catalana es mou a un ritme tan vertiginós que les condicions ambientals en què els catalans votaran el 10 de novembre tenen poc a veure amb les que hi havia el 28 d’abril. Si les últimes generals van estar marcades per la tensa espera de la sentència del Tribunal Suprem, ara les dures condemnes ja promulgades han generat un clima de gran agitació social.

Les barricades, les càrregues policials, els talls de carreteres i les topades entre grups antagònics marcaran les eleccions i generen una gran incertesa electoral. És impossible que el sondeig del CIS, el que compta amb més mitjans, doni una imatge fiable del que passarà a Catalunya i a la resta d’Espanya el 10-N. El treball de campd’aquesta enquesta es va fer abans que la sentència del procés,que ho pot canviar tot, veiés la llum.

Amb Catalunya convertida en el centre de la campanya estatal, amb visites constants de tots els líders dels grans partits, les formacions independentistes intenten aprofitar la indignació que la sentència ha provocat en una part dels ciutadans. Malgrat que ja no encapçalaran simbòlicament les llistes perquè estan inhabilitats, els presos continuaran sent el principal reclam d’ERC i JxCat.

ERC, favorita

Esquerra, que va guanyar per primera vegada unes generals el 28-A, surt de nou com a favorita. Gabriel Rufián és una altra vegada la principal aposta del partit. Molt criticat per sectors de JxCat per la seva metamorfosi –d’activista parlamentari a presumpte moderat–, l’encàrrec que ha rebut d’Oriol Junqueras és el mateix de fa sis mesos: eixamplar per l’extraradi el camp de joc republicà i encarnar el sobiranisme ferm però no intransigent.

JxCat, amb Laura Borràs al capdavant, té per objectiu no perdre cap dels set diputats que va aconseguir el 28-A, la pitjor marca electoral de l’espai postconvergent. «No donarem els nostres vots a canvi de res»,repeteixen aquests dies a la formació per diferenciar-se d’ERC.

No obstant, tant ERC com JxCat corren el risc de veure el seu missatge diluït per l’empenta del carrer. Algunes enquestes detecten que els aldarulls, que és probable que es continuïn produint fins a les eleccions, poden acabar beneficiant la CUP. Els anticapitalistes es presenten per primera vegada a unes generalsi ho fan amb l’objectiu de «desestabilitzar» l’Estat.

Un tauler que es mou

Davant els independentistes, el PSC és l’única formació en condicions de disputar la victòria a Esquerra. Els socialistes intenten quedar-se al centre d’un tauler que es mou sota els seus peus, oferint alhora fermesa contra els incompliments de les lleis i imprecises al·lusions al federalisme. Però, de nou, és imprevisible saber com afectarà a les seves possibilitats el que ha passat després de la sentència.

Notícies relacionades

Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal i els acusa d’organització criminal i malversació

Jaume Asens, que repeteix com a candidat dels comuns, provarà de tapar la irrupció de Més País. Cayetana Álvarez de Toledo, única diputada que el PP català va obtenir el 28-A, voldrà beneficiar-se de la millora que les enquestes pronostiquen als populars per, almenys, doblar l’aportació catalana al grup de Pablo Casado. També a la ultradreta de Vox –que va aconseguir un escó l’abril a Barcelona per a Ignacio Garriga– li somriuen els pronòstics, excepte el del CIS. I Inés Arrimadas intentarà al contrari: desmentir als sondejos que pronostiquen una desfeta de Ciutadans.

Però totes les previsions poden canviar en els 10 dies que falten fins a les eleccions: Fa temps que Catalunya explora territori desconegut. També és un misteri el que espera a quatre passes. Potser unes eleccions al Parlament.