Anar al contingut

ENTREVISTA AL PRESIDENT D'ÒMNIUM CULTURAL

Jordi Cuixart: "La solució passa pel diàleg, també amb el PSC"

"Fa falta molta més empatia entre els partits o la societat els tornarà a passar per sobre", avisa el líder d'Òmnium

"Pedro Sánchez està fent un ús interessat del tema de Catalunya per negar un acord amb Pablo Iglesias", postil·la

Júlia Regué

Jordi Cuixart: "La solució passa pel diàleg, també amb el PSC"

JUAN MANUEL PRATS

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, demana al sobiranisme que es conjuri per replicar a l’uníson una sentència que augura contundent. Des de la presó de Lledoners, avisa els partits polítics que les seves conteses poden penalitzar-los.

– Després de gairebé 21 mesos empresonat, ¿quines lliçons treu?

– Malgrat el despropòsit que suposa ser a presó per exercir el dret a la manifestació, a la llibertat d’expressió o a la protesta, he après a convertir aquesta situació en un acte de reafirmació amb la vida. Una de les lliçons és que la presó és també un altaveu brutal per denunciar la vulneració de drets fonamentals que patim a tot l’Estat. I sé que aquest esforç servirà per poder viure en una societat menys totalitària, més democràtica i més participativa.

– Quan assevera “ho tornarem a fer”, ¿es refereix, més enllà de tornar a exercir aquests drets, a realitzar un altre referèndum i impulsar una declaració unilateral d’independència?

– Hi ha una voluntat gens dissimulada per part de l’Estat de limitar l’exercici de drets fonamentals, i el que diem és que continuarem exercint tots els drets jutjats, també el de l’autodeterminació a Catalunya. No fer-ho suposaria renunciar-hi i tenim l’obligació de preservar-los. Correspon als representants polítics definir els instruments, no a Òmnium.

– Amb les negatives reiterades de l’Estat i l’experiència de la unilateralitat, ¿l’independentisme se sent frustrat?

– El que em genera frustració és que el Tribunal Constitucional tombi la llei del Parlament contra el canvi climàtic i que l’Estat amenaci amb multes el barco Open Arms. I que ens ho mirem des del sofà de casa. La frustració és veure com l’Estat és incapaç d’oferir una resposta política al clamor del 80% de la ciutadania i veure que ens està a punt de condemnar a molts anys de presó. Necessitem més distància per valorar el pas de gegant que vam fer col·lectivament l’1-O. Una part molt considerable d’aquest país està disposat a utilitzar la lluita no-violenta i la desobediència civil per mostrar la seva disconformitat amb lleis o decisions judicials que consideren injustes. 

– En una entrevista en RAC-1 va enlletgir els socis de Govern "falta de sentit d’Estat". 

– No només a JxCat i ERC, sinó al conjunt del sobiranisme, CUP i comuns inclosos. Fa falta molta més empatia entre ells o la societat els tornarà a passar per sobre. És bo que discrepin, però la solució passa pel diàleg, també amb el PSC. L’1-0 va ser possible perquè van deixar les dinàmiques partidistes de banda.

– ¿Considera possible teixir una estratègia unitària quan les posicions semblen més distants que mai?

– El nom "partit" ve de part i és legítim i saludable que competeixin, però han de tenir clar que, en els grans acords, han de ser lleials o l’electorat els penalitzarà. 

– ¿Què farà Òmnium si no s’arriba a un acord per respondre conjuntament a una sentència condemnatòria? 

– Hi ha marge i continuem dedicant tots els esforços perquè això no passi. La resposta l’hem de construir junts i no pot deixar ningú enrere. És un atac a la democràcia i això interpel·la tots els que demanen una solució política. Ha de ser una resposta de país. La sentència és el final d’una etapa.  

– Jordi Sànchez, en una entrevista en aquest diari, deia: "Si la gent es planta als carrers durant dies després de la sentència, benvingut serà". 

– Ja hem vist com l’Estat utilitza les mobilitzacions per crear delictes inexistents. Les mobilitzacions hauran de seguir sent sostingudes en el temps, constants i prolongades, per tant, molt organitzades. En aquest sentit, la unitat de les entitats és granítica. 

– Assegura que es negarà a acceptar un indult. ¿Seria partidari que el Congrés discutís una reforma del Codi Penal que pogués alleugerir les penes si és condemnat?

– No vaig entrar a presó per lluitar per sortir. L’absolució és l’única sentència acceptable perquè no he comès cap delicte. Soc innocent i, si el tribunal no ho considera, assumiré el càstig, que no vol dir acceptar la legitimitat de la pena. 

– ¿Reivindicaria una amnistia? 

– No veig els poders de l’Estat amb voluntat d’afrontar un debat seriós en aquests termes, més quan és del tot incapaç de condemnar els crims del franquisme i de donar una sepultura digna als qui encara estan a les cunetes. 

– Al seu nou llibre, agraeix a Podem la seva "responsabilitat" i càrrega contra el PSOE. ¿Espera algun gest de Pedro Sánchez?

– No apunta maneres. De moment, està fent un ús interessat del tema de Catalunya per negar un acord amb Pablo Iglesias, quan tothom sap que el principal escull és la pressió de l’Ibex 35 i la Unió Europea per la política econòmica del nou Executiu. Faria bé en observar l’actitud de José Luis Rodríguez Zapatero. Però també és obvi que no és l’actitud que té la dreta.

– ¿Considera que l’Estat estaria disposat a pactar un referèndum si l’independentisme superés el 50% dels vots en unes eleccions autonòmiques?

– Avui l’Estat no està disposat a oferir res, per això és tan important la mobilització. La presó, l’exili o la repressió no poden ser cap fre a les legítimes aspiracions democràtiques de bona part de la societat.

– ¿Creu que l’informe del Grup sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU forçarà algun gest?

– La reacció de l’Estat és d’una gravetat majúscula que em recorda les reaccions en els temps del franquisme.