Sánchez i Iglesias constaten cara a cara les seves diferències

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van mantenir dilluns passat una trobada a la Moncloa. No va anar bé. Si en la primera reunió que van fer des de les eleccions generals els dos dirigents, a començaments de maig, el líder de Podem va dir que s’havien "posat d’acord a posar-se d’acord", el resum d’aquesta cita pot ser que s’han posat d’acord a seguir en desacord. Les seves diferències no estan tant en la mesures a aplicar durant la pròxima legislatura, ja que socialistes i morats tenen aquí sintonia després de les experiències de l’últim any, com en el format per posar en pràctica aquestes iniciatives, la majoria de caràcter social. Iglesias insisteix en un Govern de coalició, amb membres del seu partit asseguts al Consell de Ministres. Sánchez continua sent reticent a una fórmula d’aquest tipus.

"Les posicions estan molt allunyades", van assenyalar aquest dimarts fonts del PSOE sobre la trobada, avançada per ‘Eldiario.es’. L’actitud dels col·laboradors de Sánchez, constatant la distància que el continua separant d’Iglesias, es troba als antípodes de la del líder morat, que sempre que té oportunitat trasllada la seva seguretat que al final hi haurà acord, perquè creu que Sánchez no el "menteix" i "vol un Govern" amb Podem. Però els socialistes no ho volen. Una coalició com la que planteja Iglesias, argumenten en l’entorn del president en funcions, suposaria sotmetre a l’Executiu els"continus vaivens" de Podem i acabaria amb el "clima de confiança" que es necessita a la Moncloa.

Així que la trobada va ser poc útil. No obstant, a la direcció del PSOE van afegir: "Seguim amb la màxima disposició d’entesa, i continuem considerant Podem com a soci preferent". El partit morat, que no va voler valorar la reunió, és amb 42 escons la peça sobre la qual bascula la investidura de Sánchez. Aparcada la possibilitat que el PP o Cs s’abstinguin, malgrat que els socialistes continuen apel·lant en públic a la "responsabilitat" de Pablo Casado i Albert Rivera, tot passa pel recolzament dels d’Iglesias, que s’afegiria al suport dels 123 diputats socialistes. Només llavors quadraria la suma que manegen en el PSOE, que inclou el vot a favor de minoritaris com el PNB i l’abstenció d’altres partits com Unió del Poble Navarrès, Coalició Canària o, molt més probable, d’ERC.   

Picabaralla fins al final

Però els socialistes, ara mateix, no veuen clar el panorama. Estan disposats a portar fins al final el seu estira-i-arronsa amb Iglesias, tancant la porta a la coalició i acceptant, a tot estirar, la presència a la Moncloa d’independents pròxims als morats. Creuen que hi acabarà havent investidura, amb el debat al Congrés previst per a mitjans de juliol, a causa de la "por" de la repetició d’eleccions de Podem, en clar declivi davant les urnes. Però diversos membres de la direcció del PSOE comencen a considerar la possibilitat que Iglesias s’acabi aixecant de la mesa de negociació, al veure frustrada la seva reivindicació d’entrar al Consell de Ministres, i només al final anunciï que dona gratis el seu recolzament a Sánchez, per evitar unes altres de generals en les quals la dreta podria sumar.

Notícies relacionades

Pactes i contactes per a la investidura | Així ho hem explicat

Sánchez anirà a la investidura encara no tingui els recolzaments

Seria un escenari complicat per arrencar la legislatura, amb el "soci preferent" molt allunyat i disposat a votar en contra dels projectes de l’Executiu. Els socialistes, no obstant, creuen que el dia a dia al Parlament serà "més senzill" que la investidura. Recorden que Cs, malgrat la bel·ligerància de Rivera contra Sánchez, va recolzar durant l’últim any 19 dels 34 decrets de l’Executiu, i es va abstenir en 11, i que Casado s’ha mostrat disposat a arribar a pactes d’Estat. En qualsevol cas, la negociació amb Podem acaba de començar, ja que Sánchez s’ha pres un mes i mig des de les generals del passat 28 d’abril per abordar seriosament aquest procés, i encara es poden obrir moltes opcions.

Sense canvis

Aquesta és la tercera vegada que els líders del PSOE i Podem es veuen des dels comicis. La primera, el 7 de maig, va servir perquè tots dos coincidissin en la necessitat d’assolir un pacte de legislatura i posessin les bases perquè la Mesa del Congrés, òrgan fonamental per a la tramitació legislativa, tingués majoria progressista, cosa que va acabar passant. La segona va ser la setmana passada, després que el president en funcions acceptés l’encàrrec del Rei d’intentar formar Govern. Sánchez i Iglesias van consensuar llavors utilitzar l’expressió Executiu "de cooperació" per referir-se al que pot venir després de la hipotètica investidura, una fórmula vaga que per als morats significa coalició i per als socialistes, no. La recent reunió no ha servit per acostar les seves actituds.