Anar al contingut

RECTIFICACIONS PRESIDENCIALS

Els vaivens de Torra

El president ha fet de la rectificació una de les senyes d'identitat del seu Govern

La necessitat de mantenir la gesticulació contrasta amb un dia a dia menys agitat de l'esperat

Daniel G. Sastre

Els vaivens de Torra

STEPHANIE LECOCQ

Aviat farà sis mesos que Quim Torra va ser investit president de la Generalitat per sorpresa, després que Carles Puigdemont l’escollís entre els diputats de Junts per Catalunya. Torra va remarcar la seva interinitat des del principi, però estar tan pendent de les directrius sovint oscil·lants que arriben des de Waterloo ha provocat que el president hagi hagut de rectificar les seves afirmacions en nombroses ocasions des que va accedir al càrrec. En aquest temps, s’ha convertit en un mandatari abonat a les declaracions pujades de to que moltes vegades tenen poc a veure amb el dia a dia del Govern.

Es disculpa per atacar els espanyols

Quan es va conèixer que Torra era l’elegit de Puigdemont per encapçalar el nou Govern, un repàs de la seva activitat periodística més o menys recent va preocupar molts els diputats que havien de votar-lo i va revoltar l’exposició. D’alguns articles es podia inferir que considerava «bèsties» els espanyols, i també criticava els que parlaven castellà a Catalunya. Més contundents eren encara alguns dels seus missatges a les xarxes socials, ara ja esborrats. «Els espanyols només saben espoliar» o «vergonya és una paraula que els espanyols han eliminat del seu vocabulari», deien, entre altres coses, aquests tuits, que van provocar que diversos partits l’acusessin de supremacista. Durant el debat d’investidura, Torra va demanar disculpes per aquestes afirmacions: «Me’n penedeixo. No tornarà a passar».


La restitució bloqueja el Govern 

El 19 de maig, després de prendre possessió com a president, després que fracassessin les opcions de Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, Torra va fer públics els noms dels seus futurs consellers. La llista incloïa dos presos –Jordi Turull i Josep Rull– i dos de fugits a Bèlgica, Toni Comín i Lluís Puig. El Govern de Mariano Rajoy va interpretar com una «provocació» la seva inclusió en l’Executiu, i, com que el 155 seguia vigent, va bloquejar la publicació al Diari Oficial de la Generalitat. A més, va avisar que la intervenció es mantindria fins que aquests quatre noms fossin substituïts. El president va acabar cedint deu dies després, i va nomenar consellers Elsa Artadi, Damià Calvet, Alba Vergès i Laura Borràs.

Una foto incòmoda amb el Rei als Jocs de Tarragona


Després d’un mes al capdavant del Govern, a Torra se li va presentar el problema de què fer amb la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona. D’una banda, era un esdeveniment important per a la ciutat i per a Catalunya; per un altre, Felip VI seria a la cerimònia, i l’independentisme volia expressar la seva repulsa contra el Monarca pel seu discurs del 3 d’octubre de l’any passat, en el qual va denunciar la «deslleialtat inadmissible» de la Generalitat de Puigdemont. El president va estar dies pensant què fer, i finalment va compartir llotja amb el Rei. Però el mateix dia va anunciar per calmar els ànims de l’independentisme més indòmit que la Generalitat no convidaria a partir de llavors Felip VI a cap acte oficial, i que ni ell ni els seus consellers assistirien a cap acte que fos convocat per la Monarquia.


L’ultimàtum a Sánchez que va durar menys de 24 hores


Sovint, les proclames més grandiloqüents de Torra han arribat quan algun tema amenaçava de desviar el focus de les reivindicacions independentistes, que constitueixen la raó de ser del seu Govern. Així va passar, per exemple, el 3 d’octubre. El president havia vist com els CDR es plantaven a les portes del Parlament –i amenaçaven d’enderrocar-les– després que ell els hagués animat a «pressionar» en el primer aniversari del referèndum de l’1-O. En el debat de política general, Torra es va treure de la màniga un ultimàtum que va sorprendre tothom, inclosos molts dels diputats que donen suport al Govern: va advertir el president del Govern, Pedro Sánchez, que els sobiranistes li retirarien el recolzament al Congrés si no negociava amb Catalunya un referèndum d’autodeterminació abans del mes de novembre.

El malestar que va provocar aquest anunci a Esquerra i en el PDECat va esquerdar la unitat del Govern. Al final, Torra es va limitar a enviar a Sánchez una breu carta en la qual li demanava una reunió, li reclamava que concretés «els termes del diàleg» i li sol·licitava que abordessin l’«exercici del dret a l’autodeterminació», però no plantejava cap ultimàtum.


Reunió a Barcelona: de la indiferència a la «provocació» 


Quan el Govern va anunciar la seva intenció de celebrar un Consell de Ministres a Barcelona, en una etapa en què el desglaç entre executius no semblava abocat al fracàs sense remei, la Generalitat no va donar cap mostra de malestar. Això sí: va intentar beneficiar-se de la situació i forçar una trobada «bilateral» entre els dos gabinets, per donar la imatge que estaven a la mateixa altura institucional. Però quan la Moncloa va rebutjar aquest format, la portaveu de la Generalitat, Elsa Artadi, va afirmar que la intenció del Govern de reunir-se a Barcelona era una «provocació», i va avalar les protestes que estan preparant per a aquella jornada, entre d’altres, els CDR. Alhora, cada vegada sembla més complicat que Torra i Sánchez es vegin aquell dia a la ciutat.

Marxa enrere en la purga als Mossos


L’independentisme guarda en la memòria com un gran afront les imatges de policies nacionals i guàrdies civils colpejant la gent que volia votar l’1-O. Per això és tan sensible ara amb les intervencions policials contundents, com la que van protagonitzar els Mossos per contenir els CDR que volien rebentar una manifestació de Vox a Girona. Torra va imposar al conseller d’Interior, Miquel Buch, una purga al cos, però la indignació entre els agents va provocar que fes marxa enrere després de veure les imatges i la documentació de l’actuació dels Mossos.