El sou mitjà dels diputats és cinc vegades la pensió mitjana

El salari dels parlamentaris el decideixen cada any les taules del Congrés i el Senat en un acord a porta tancada que més tard s'inclou en els pressupostos de l'Estat. En la reunió del 19 de setembre passat, el Congrés va acordar augmentar els salaris de ses senyories en la mateixa mesura que marqués el Govern per als funcionaris de l'Estat, que finalment es va fixar en un 1,75%.

El sou base d'un diputat és de 2.842,01 euros, a més d'una indemnització –de 1.842,10 euros per als de fora de Madrid i de 872,27 euros per als electes per la província– per "cobrir despeses", exempta de tributació. A més, el règim econòmic dels parlamentaris preveu una sèrie de complements mensuals en funció del càrrec que exerceixin, que oscil·len entre els 700 i els 9.000 euros.

Així, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, suma als 2.842 euros de salari brut fins a 9.232 euros més com a complements, a més dels 1.842 euros exempts de tributació que percep mensualment per ser electa per Pontevedra. Els quatre vicepresidents sumen gairebé 3.000 cadascú en complements, i els quatre secretaris, més de 2.400. Els set portaveus de grups parlamentaris cobren gairebé 2.700 euros en complements, i els 18 portaveus adjunts, poc més de 2.100.

Cada una de les 37 comissions en funcionament en el Congrés té un president (1.445,65 euros de complement), un o dos vicepresidents, uns quants secretaris més i un bon grapat de portaveus i portaveus adjunts. D'aquesta manera, més de 300 dels 350 diputats perceben algun tipus de complement, i el salari mitjà de ses senyories es fixa al voltant dels 5.000 euros. La xifra és set vegades el salari mínim i molt per sobre de la pensió més comuna, entre els 600 i els 1.000 euros, que cobren més de quatre milions de pensionistes, les protestes dels quals al carrer han aconseguit que, previ acord amb el PNB, el Govern s'hagi compromès a apujar-les d'acord amb l'IPC aquest any i el pròxim.

Feina addicional

Un dels arguments que apunten els grups parlamentaris en defensa dels complements és el fet que les comissions requereixen molta feina addicional per a ses senyories. No obstant, els grups minoritaris es reparteixen entre menys membres aquests càrrecs; per això es donen casos com el del diputat basc Mikel Legarda, portaveu de vuit comissions, adjunt d'una novena i secretari segon de la desena. A l'hora de cobrar el sou, els qui ocupen més d'un càrrec en una comissió només cobren el complement més elevat.

Notícies relacionades

Junts reclama a Sánchez un interlocutor «que mani» i avenços en els pactes pendents durant aquest mes

Montse Mínguez, la nova portaveu del PSOE bregada en el nucli dur de Salvador Illa

Sí que poden compatibilitzar el complement com a membre de la Mesa o de la Junta de Portaveus amb el de membre d'una comissió, però la resta no són compatibles. Així, en el cas de Legarda, al salari base només s’hi afegiria un complement, com a secretari de comissió. I el resultat és inferior al d'un altre diputat (i exministre), Jorge Fernández Díaz, els càrrecs del qual es limiten a la presidència d'una de les comissions menys actives del Congrés, la de peticions.

La fórmula

L'actual model data dels temps en què els salaris es cobraven encara en pessetes, durant la primera legislatura de José María Aznar. Federico Trillo, llavors president del Congrés, va aconseguir el 1998 un acord de tots els grups parlamentaris que va derivar en el règim econòmic i d'ajuts que afegeix al salari base aquests complements retributius. Va ser la fórmula que es va trobar perquè la butxaca de ses senyories tingués un ingrés extra sense l'enrenou que causaven les llavors ja impopulars pujades de salari.